Connect with us

Actualitat

Catalina Riera: “Vull governar a peu de carrer”

Entrevista amb la nova batlessa de Manacor

Avui dissabte, dia 4, es compleix exactament una setmana des que Catalina Riera (El Pi) va agafar el relleu de Pedro Rosselló (PP) al capdavant de la batlia de l’Ajuntament de Manacor. Amb ella conversarem durant quasi dues hores sobre quines són les seves intencions de govern fins al mes de maig de 2019.

P.: Què va sentir el primer dia, una vegada assentada com a batlessa de Manacor?

R.: Emoció, encara estic amb l’emotivitat de la investidura. Molt de treball per endavant, perquè se m’ajunta el que ja tenia previst com a delegada d’Educació amb tots els assumptes que m’arriben com a Batlessa. Despatxar amb tots i estar a peu de canó sense perdre el nord dels objectius que jo m’he marcat per aquest any i mig.

He posat rumb a les coses que cal fer amb els caps de departament i totes les àrees. Com vaig dir en el meu discurs d’investidura, cal treballar des del diàleg i el consens amb els portaveus, elaborar un calendari de juntes amb ells per tal de preparar una llista de temes a tractar. Per la meva banda vull engegar les idees que jo tinc per aconseguir un poble més net, més accessible, més còmode...Sempre de forma consensuada.

P.: Manacor no està net?

 

R.: Tenim un problema seriós de trastos al carrer. Malgrat tenir un servei de recollida avisant per telèfon, segueix sense solucionar-se el problema. Necessitem treballar-ho més. Un altre de les meves prioritats és fer complir el contracte de neteja, revisant-ho ara per solucionar les mancances que té l’actual i treure el nou al més aviat possible.

 

P.: El Plec de neteja sembla que té un problema de base. Pot ser que les deficiències en el servei es deguin a això?

R.: Segons els tècnics que ho han revisat és millorable. Però hem de partir que si el Plec es complís al 100% , com hauria de ser, segurament ens aniria millor. Un altre factor són els ciutadans, perquè damunt brut és més fàcil embrutar…. Tenim per endavant un treball de conscienciació ciutadana, però com no crec que sigui suficient, la meva idea és fer tallers i activitats per complementar-ho. Cal dir que els petits estan més conscienciats que els adults; però, malgrat això, segueixen el model dels majors. Per això volem seguir educant als nins i “reeducar” i/o conscienciar als adults.

D’altra banda, els que ho fan bé i eviten embrutar, es cansen de fer-ho bé, perquè Manacor segueix estant brut...Per aquesta raó, no ens queda més remei que sancionar, començar a aplicar la normativa perquè tothom s’impliqui. A més d’això, volem crear una policia de proximitat, la funció de la qual sigui “educadora” i, al mateix temps, si és necessari, sancionadora, amb més presència en llocs públics, a peu o amb bici (no amb cotxe). Hem d’analitzar com fer-ho amb els recursos que tenim, perquè, per descomptat, no podem contractar a més policies.

En resum, el nostre objectiu és engegar tallers, activitats i campanyes de conscienciació, fer complir el contracte de neteja i sancionar més. Realment al ciutadà no li interessa el Pla General del qual tant parlam, li importa com està el seu poble.

Jo som d’estar a peu de carrer, ho he demostrat durant el temps que he estat a l’àrea d’educació. Ara ho traslladaré a tot el poble, que la gent del carrer m’expliqui els seus problemes. Normalment no vénen al Ple a dir el que volen, t’ho diuen de tu a tu a peu de carrer.

Hi ha moltes coses que han millorat en moltes zones de Manacor, com són l’accessibilitat, la xarxa d’aigües, infraestructures escolars...S’han fet moltes coses que no vull deixar de banda. No m’ho he trobat tot per fer, com va dir Carles Grimalt de Podem, sinó tot el contrari. Per exemple, l’Escola de Música s’ha convertit en Conservatori, a les escoles s’han fet molts avanços, s’han invertit devers 500.000 euros. Això no s’havia fet mai i ho hem fet, encara que no fos competència nostra, perquè si es fa, està. És un benefici pels manacorins.

Avui en dia, els polítics, i ho dic de tot cor, treballam molt des de l’ajuntament, però quan les coses es duen a terme, resulta que no era el que el ciutadà necessitava. Per tant, aquesta connexió que jo vull fer és per això, perquè vull saber què necessita el poble des del carrer, no des de l’ajuntament. Moltes vegades resulta que són coses molt més simples que el que nosaltres creiem des dels nostres despatxos.

P.: Hem parlat de la neteja, que és clar que és una de les prioritats del teu mandat, quines altres prioritats t’has marcat?

R.: És clar que el Pla General és la màxima prioritat pel que fa a la necessitat de l’administració, no del ciutadà. En aquests moments tenim una espasa de Dàmocles sobre el cap, perquè el juliol de 2018 ha d’estar presentada l’aprovació provisional perquè no s’aixequi la suspensió de llicències de zones verdes i, si això passés, començarien a córrer els mesos i perjudicaria les valoracions, que considerem que ja eren desorbitades.

També és prioritari perquè, a part de les zones verdes, està el tema jurídic, lleis de fa 37 o 40 anys amb infinitat de modificacions, lleis del sòl que han canviat moltes vegades, amb lleis de tot tipus que han anat sortint, el Pla Territorial (que nosaltres no estàvem adaptats)… Tota la normativa supramunicipal a la qual ens estem adaptant fa que, qui vulgui engegar un projecte o el que sigui, li crei inseguretat jurídica. És important tenir un document urbanístic que estigui vigent a Manacor i que el que vulgui fer alguna cosa el pugui tenir clar, jurídicament parlant.

P.: Se li va encarregar la tasca de la redacció del Pla a una empresa externa, en quin punt està?. S’està avançant?

R.: Des del departament d’Urbanisme, que la delegada té tota la meva confiança com a responsable, són els que han coordinat amb ells i els han marcat les pautes a seguir. El dia 7 de novembre tenc una reunió amb aquesta empresa, perquè ens posin al dia de tot. Al mateix temps, s’ha marcat un calendari des d’Urbanisme, per poder arribar al mes de juliol de 2018 amb els deures fets. Després de la reunió de dia 7, convocarem a la junta de portaveus per consensuar.

Una altra prioritat és la de dinamitzar, ja ho anàvem fent, però volem aprofundir amb aquesta qüestió des de diferents àrees. Dinamitzar l’economia, comercial i empresarial, fent servir la cultura, perquè pensam que Manacor per a altres pobles, encara que nosaltres no ens adonem, ens veuen com un referent cultural.

Tenim un potencial que hem de desenvolupar perquè la cultura dinamitzi l’economia. Jo mateixa, l’altre dia, em vaig adonar que estan creant-se una gran quantitat d’empreses i associacions que es dediquen a activitats d’aquest tipus. Per exemple, a les escoles les activitats ja no són sols de futbol, judo, basket, etc.; sinó que també hi ha diverarqueología, batucada i una infinitat d’activitats relacionades amb la música, el teatre i la creativitat en general; en definitiva, hi ha un creixement espectacular en aquest sector.

Alguna cosa haurem fet bé, al llarg dels anys, perquè els manacorins tinguem una consciència cultural i unes inquietuds artístiques admirables (literatura, pintura, arts plàstiques, teatre, etc.)

P.: Unes inquietuds artístiques i culturals que sempre s’han mogut molt des de la individualitat, no creus…

R.: Sí, però això està canviant. Per exemple, hi ha hagut dues convocatòries de Jas Jazz, amb això s’ha aconseguit dinamitzar el centre, potenciar la música (sobretot ara que tenim un Conservatori), generar activitat comercial… D’altra banda, el Govern ha concedit que tinguem ensenyament elemental de música, amb estudis integrats de música, tenim un Teatre, etc. Tenc la sensació que aquest individualisme que dius s’està interactuant entre els manacorins i aquesta labor és la que hem de potenciar des de l’ajuntament: hem de ser un aliat i ajudar a generar aquesta “unitat cultural”. Potser algun dia aconseguim crear una marca pròpia de Manacor…

Aquesta interconnexió s’ha fet d’una forma tan espontània, des de la base, que no ha estat forçat per ningú i, com a conseqüència, no està “incrustat”. No hem copiat a ningú i s’està consolidant molt. Quan jo veig que ve gent de fora, que ha menjat en un dels nostres restaurants, ha anat de compres per les nostres tendes, ha gaudit d’algun dels nostres espectacles i, fins i tot, s’ha quedat a dormir en un agroturisme, m’enorgullesc d’això.

P.: Un any i mig per endavant sembla que és poc temps per a un municipi de les característiques de Manacor, com es pot aconseguir fer moltes coses en tan breu espai de temps?

R.: Si et fixes, no he nomenat cap projecte estrella. Tot el que he enumerat són coses del dia a dia i que, com a mínim, la il·lusió que tenc és començar aquest camí: canviar maneres de fer, com és el tema de la policia, els tallers i/o conscienciació, etc.

La meva intenció és obrir un camí perquè el puguin seguir els que venguin darrere. Som conscient que hi ha coses que no es poden canviar de la nit al dia i molt menys en un any i mig, però que se li poden donar una continuïtat. Em donaria per satisfeta si el ciutadà notés una millora, aconseguir que tengui la percepció que alguna cosa està canviant, com pot ser la dinamització cultural-econòmica. És una cosa estructural, no és conjuntural, va canviant a poc a poc…

Vull aconseguir que el manacorí pensi en positiu i no sigui una queixa constant, que noti que se li fa partícip de la millora general. Com aconseguir-ho? Doncs intentant que la diversitat cultural i social que hi ha en el municipi interactuïn, es relacionin...Es tracta d’un procés lent en el qual duc anys treballant…

P.: Ha nomenat molt la paraula diàleg, paraula que està “molt damunt fulla” aquests dies, sobretot ha nomenat també la Junta de Portaveus. Sembla que hi ha una voluntat de governar des del diàleg i amb la participació de l’oposició, quina oposició espera trobar-se?

R.: No ho sé, el fet que sigui l’últim any i mig de legislatura fa que tothom vulgui posicionar-se de cara a les pròximes eleccions. Es pot dir que és l’etapa més complicada d’una legislatura…. Encara que tenc l’esperança que sigui una oposició constructiva, perquè, ja ho he dit, la meva intenció (i ho he demostrat des d’altres departaments) és informar i donar tota la informació sobre la qüestió que sol·licitin o qualsevol tema en concret. És el millor per tots, per ells perquè disposen de tota la informació i pel que governa, però per damunt de tot, perquè el nostre objectiu és el mateix: aconseguir el millor per a Manacor i els seus ciutadans.

De fet, ja els he demanat que preparin la llista de temes a tractar en la pròxima junta de portaveus. Jo donaré l’oportunitat i esper que separem la campanya electoral dels temes realment importants per al municipi. No solament per donar la seva opinió, també seran molt benvingudes les possibles solucions als problemes que sorgeixin, ja diuen que quatre ulls veuen més que dos…

P.: De totes maneres, van sorgir una sèrie de problemes al principi de legislatura. Va haver-hi un Pacte de govern que després no va fructificar (pels motius que ja sabem). Com a conseqüència la relació va quedar una mica “tocada”. Aquests problemes persisteixen o, per contra, les ferides s’han tancat? Hi ha capacitat per treballar des del diàleg que comentaves abans?

R.: La capacitat o proposta de diàleg que jo pos damunt la taula vol dir que per la nostra banda no queda cap ressentiment, perquè la mateixa maduresa política ens ha de dur a treballar en positiu. Encara que a mi m’ha costat entendre-ho, la política té aquestes coses…, però en bé de Manacor hem de passar pàgina.

Un ressentiment no pot durar tota la vida, sobretot si estàs en un lloc de responsabilitat, no pots castigar a algú perquè tenies una mala història amb uns o amb uns altres, tots som regidors de l’ajuntament. Ara com ara puc dir que tinc una bona relació amb tots els regidors. Tindrem la relació que cadascun d’ells vulgui que tinguem, la meva predisposició és que sigui bona.

De cara al futur no ha d’afectar-nos el passat. El PI està aquí i ha demostrat més que mai, amb el pacte de govern que tenim ara, que es pot mantenir la part política més ideològica sense que afecti la gestió del dia a dia dels temes municipals. Fins avui, en aquests dos anys, ens hem respectat en la gestió malgrat la ideologia política. Crec que el que hem aconseguit amb el PP es pot aconseguir amb altres partits, sempre que les persones vulguin treballar en benefici de Manacor.

P.: El PI es va presentar fa dos anys i mig amb un programa electoral que proposava moltes solucions per al municipi. Has tornat a mirar aquest programa recentment?

R.: Cada mes ho mir, no ho havia fet mai tant com ara…(riallles).

P.: Quines possibilitats hi ha que es compleixi el programa electoral?.

R.: N’hi ha moltes. Per exemple, el d’un poble més amable, més sa. No solament que estigui net, volem aconseguir més, ser un municipi saludable i hospitalari. Tenim unes infraestructures molt bones, unes escoles magnífiques, hem convertit l’Escola de Música en Conservatori, hem obert oficina municipal a Porto Cristo, a s’Illot, etc. Totes són propostes del PI, les que he enumerat són una mostra, però hi ha moltes més. Com és aconseguir una sèrie de punts cada any que es converteixin en accessibles, arreglar (empedrar) la Plaça del Convent, que s’està fent ara mateix.

Des del principi d’aquesta legislatura, el meu objectiu ha estat que es vagin complint les propostes del programa electoral i s’ha anat aconseguint. Algunes d’aquestes propostes polítiques no depenen del municipi, sinó d’altres administracions i potser no seran possibles, com és la Tercera fase del Torrent, hem presentat una moció al Ple de l’Ajuntament i la tornarem a sol·licitar les vegades que faci falta.

El programa electoral és la guia per treballar, però no sempre es poden aconseguir tots els objectius, ni quan es governa en solitari…

P.: El fet de governar amb un Pacte ha d’obligar a fer renúncies, no?

R.: Sí, encara que en principi no et sabria dir-ne cap que s’hagi produïda durant aquest Pacte. Si ha succeït, haurà estat per una qüestió jurídica o tècnica. Hi havia un compromís que feia referència als pressuposts pels nuclis de població, en la qual estem treballant pel 2018.

P.: Compta amb un equip de govern preparat i amb els elements suficients per poder executar totes aquestes idees?

R.: Tenim un equip que consider un bon equip de govern, gent responsable que fa el seu treball.

P: Quin és la millor virtut d’aquest equip?

R.: Jo diria que, sent un pacte de tres grups, la coordinació i el respecte que hi ha entre ells. En tot això té un gran mèrit el batle sortint. Perquè tenint diferències ideològiques, però no hi ha hagut cap enfrontament, encara que costi creure-ho. Jo he passat gust de treballar com a regidora, com a batlessa està per veure, però esper poder seguir amb la dinàmica que ha establert Pedro Rosselló, de confiança i, com a conseqüència, autonomia (coordinada, clar) i consens.

P.: No hi ha hagut cap situació que hagi provocat inestabilitat?

R.: Encara que resulti increïble, no. Jo venia d’anteriors legislatures i de governar amb un pacte, com va ser amb AIPC, que són un partit independent, amb molta diversitat de sensibilitat política. La relació la duia directament el batle i, malgrat les diferències ideològiques, es va poder governar còmodament. Sempre han estat respectuosos i ha regnat una bona sintonia. Jo sempre he dit que, tenint AIPC majoria absoluta al seu territori, tothom els hauria de voler dins al seu equip de govern. Consider que Antoni Pastor va encertar en tenir-los dins l’equip.

P.: Catalina Riera ha tingut, durant aquests anys d’experiència dins de l’Ajuntament, l’oportunitat de treballar amb dos batles: Antoni Pastor i Pedro Rosselló. Quines són les diferències més destacables entre ells?

R.: Sempre he dit que Antoni Pastor ha estat el millor batle que ha tingut Manacor i és una cosa que se li ha de reconèixer. Una cosa dur a l’altra, ha estat molt de temps i va ser reelegit diverses vegades perquè és un bon batle, no solament perquè ho dic jo, així ho va dir la ciutadania en les urnes. És un gran comunicador i molt bon gestor.

Quant a Pedro Rosselló, han estat dos anys, no és el mateix la trajectòria d’un batle durant 12 anys (dels quals 8 vaig estar amb ell) que la d’un altre durant dos anys. A Pedro Rosselló he d’agrair-li que, sent de partits diferents i no solament diferents, parlem del PP i el PI…, hagi dipositat (ho dic en el meu nom i en el dels regidors) tanta confiança en la nostra gestió des del minut zero. Consider que ha estat molt bon batle.

P: Ja que parlem d’Antoni Pastor, va ser una de les absències més comentades del Ple d’investidura del passat dia 28. Ja t’ho imaginaves?. T’ha felicitat?.

R.: No es van fer invitacions particulars ni com a ajuntament ni com a partit. El que se va fer és que cada partit del pacte informava els seus militants de l’acte. Nosaltres, com a PI, informarem a la direcció del partit perquè fessin la difusió que consideressin oportuna. I així ho van fer. De fet, van assistir companys del Consell de Mallorca i em consta que ell estava informat sobre aquest tema i, a més, sabia que no s’havien fet invitacions a ningú, ni tampoc als exbatles. Fins i tot ha vingut a felicitar-me l’exbatle Jaume Llull i tampoc va ser convidat. De vegades es fa així per no cometre errors oblidant-se d’algú. O sigui que, si no va venir, entenc que és perquè no va voler venir.

P.: I t’ha felicitat?

R.: No, no ho ha fet.

P.: Supòs que has rebut algun consell o paraules de “suport” en aquests últims dies? Si és així, quin és el que més petjada t’ha deixat?

R.: Hi ha una paraula que em van recomanar fa molt de temps, no ara, que és: contundència. M’han dit coratge, força, endavant, esperam molt de tu, pensa amb el poble… però la que em va marcar, i encara li donc voltes, és contundència.

Aprofit per ressaltar que hi ha hagut persones que m’han sorprès gratament, fins i tot que no tenien el meu telèfon i ho han fet en privat per les xarxes socials, que em donaven ànims.

P.: Què creus que espera el poble de Catalina Riera? Contundència?

R.: (Rialles). No, no crec que esperin això de mi. Esperen les millores que he enumerat i, sobretot, proximitat. He arribat a aquesta conclusió perquè ho not quan vaig pel carrer. Això és el que volen.

P.: Pedro Rosselló, en el balanç dels seus dos anys de mandat, va dir que l’experiència més positiva havia estat el contacte amb la gent, sobretot, atendre’ls i intentar resoldre els seus problemes. A Catalina Riera, en les hores que dur de mandat, ja li ha arribat algun problema personal dels ciutadans?

R.: M’han arribat les peticions de dues cites per tractar uns problemes veïnals de dues persones. Encara no han començat a venir particularment per exposar-me els seus problemes.

P.: Ja saps com et podràs organitzar per atendre als ciutadans? És clar que una batlia té molts fronts oberts i requereix moltes hores de dedicació. A més, tens una família, a la qual vas agrair públicament la seva paciència amb tu. Ja saps com poder compaginar-ho tot?

R.: La família ho té assumit i em “autoritzen” i em donen suport perquè em dediqui a això. Estic disposada a dedicar-me en cos i ànima les 24 hores del dia, per la qual cosa hauré d’organitzar- me bé. Supòs que als matins em dedicaré més a temes administratius, que és quan els tècnics estan disponibles i els horabaixes a les peticions que vagin sorgint. La meva disponibilitat serà absoluta, el dia dóna molt de si… L’única cosa que hauré d’aprendre és a reduir el temps, ja que el meu caràcter és de no anar amb pressa, de parlar i escoltar tranquil·lament. Hauré d’acostumar-me a aconseguir els mateixos resultats de 3 hores en una hora i mitja…(Rialles).

P.: Què tal les relacions supramunicipals? Consell de Mallorca? Govern? Es potenciaran?

R.: Vull fer una selecció de temes per tractar amb les diferents administracions; quan la tingui, sol·licitaré una reunió a la Presidenta del Govern i al President del Consell. Per presentar-me, exposar-li les nostres necessitats i, per descomptat, posar-me a la seva disposició. Crec que estaré en disposició de poder fer-ho en un mes, aproximadament.

Ara com ara, com a delegada d’Educació, la meva relació amb la Conselleria ha estat excel·lent, aconseguint una estreta col·laboració amb el Conseller, el Director General i amb els tècnics. Insistesc que els temes polítics, les diferències ideològiques, no haurien d’afectar a la gestió.

P.: Això és una primera presa de contacte com a batlessa, acaba d’iniciar el seu mandat; no obstant això, hem vist que una de les primeres coses que ha fet és canviar totalment el mobiliari del seu despatx de lloc, té algun significat que només entrar hagi canviat els mobles d’ubicació?

R.: Sí, significa canvi. He ressituat els mobles, efectivament. Cadascun ha de sentir-se còmode a l’espai en el qual treballa.

Durant els anys que duc a l’ajuntament, que són molts, sempre he vist el despatx del batle exactament igual, sense cap modificació. Encara que estiguem de pas, com a psicòloga, la meva deformació professional em dur a la neurolingüística: les coses que veus, que ensumes, que toques...fan que el teu cervell treballi d’una forma determinada. Fins a la meva investidura sempre havia entrat al despatx com a regidora, es pot dir que el meu cervell necessitava un canvi per sentir-me en ell com a batlessa. I, en realitat, així va ser. En canviar-ho, em vaig sentir millor, no em condiciona per res qui ho va utilitzar abans i, fins i tot, la gent que ve ens felicita pel canvi.

P.: El dilluns, quan vas entrar al despatx en qualitat de batlessa, quina va ser la primera impressió que tingueres? Il·lusió, responsabilitat, temor, interrogants…?

R.: Si hagués de resumir les sensacions que vaig tenir, responsabilitat i il·lusió. No sé què ve en el 2019, solament vull pensar en aquest any i mig. He de fer tot el que estigui a les meves mans per millorar el municipi. I això em motiva. El meu objectiu és acabar la legislatura satisfeta amb el que he fet pel meu poble. Som de Manacor, he crescut a Manacor, visc a Manacor, les meves filles i el meu nét són de Manacor, tenen als seus amics aquí… M’agradaria ser com l’exbatle Llull, que passi a la història i que es comporti com un més quan deixa de ser batle.

P.: Havies reconegut que presentar-se a les eleccions en 2019 no era una prioritat personal, has canviat d’opinió sobre aquest tema?

R.: En absolut, tinc en blanc a partir del 2019. Com a psicòloga l’hi recoman a tothom que en la vida cal marcar-se etapes i no mirar més enllà; concentrar-se en l’etapa que vius i no perdre energies en altres coses. No vull que unes eleccions em condicionin en res i, fins i tot, si he de ser contundent, poder-ho ser sense pensar en el futur.

P.: És a dir, parlar d’eleccions ara no toca

R.: No toca, però ni tan sols en el meu cap. Podria dir no toca en una entrevista i pensar en això, però no és així; simplement no ho contempl. M’he autoprohibit fer-ho.

P.: Però el que pugui passar pot influir, pot donar-te coratge per presentar de nou la teva candidatura.

R.: Jo no he dit en cap moment que no em torni a presentar; he dit que en aquests moments ho he deixat en blanc, per poder concentrar els meus esforços i energia en aquest any i mig. No podria pensar en això, amb tot el que em ve damunt, afegir-li una campanya electoral...em moriria!

Supòs que, si les eleccions són al juliol, hauré de començar a obrir aquesta pàgina en blanc el gener de 2019, per plantejar-me si em vull presentar o no.

P.: Per acabar aquesta entrevista, en política tot té solució?

R.: Vaja pregunta…

P.: Hi ha qui diu que en la vida tot té solució menys la mort, és aplicable aquesta afirmació en política?

R.: Mai m’havia parat a pensar en això… Hauria d’analitzar-ho… Supos que hi ha problemes en política que no tenen solució i és llavors quan un es planteja com afrontar-los, com solucionar- los. És per fer una reflexió, mai m’ho havia plantejat.

P.: De vegades, el poble exigeix una solució a problemes que no la tenen. No seria més net, políticament parlant, reconèixer que no es té solució, en lloc d’evitar-ho i amagar-ho?

R.: Sí, jo sempre que puc, ho faig. Mai he intentat amagar un problema. La gent vol que donis la cara i que l’hi diguis personalment.

Gràcies i sort !.

Pep J. Bauçà

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *