Connect with us

Oci i Cultura

Miki Galmés: “El que realment importa és gaudir ballant”

Per primera vegada tres grups manacorins de ball van participar a la final Europea del certàmen de ball “Vive tu sueño”

Una il·lusió. Feina. Molta feina. Dues hores dia si i dia també d’assajos, de riures i de nirvis, d’amistat, de ràbia, d’esforç i també de cansament.  Així ha anat forjant 9 Ritme el seu somni parisenc.

Aquest mes ha fet dos anys que l’estudi de dansa 9 Ritme va obrir les seves portes, tot i que la marca ja existia des de 2011. Miki

El grup de manacorins que va viatjar a París

Galmés és el seu capità. Manacorí, de 28 anys i que des de ben petit sabia que el món artístic era una de les seves passions. Va començar als 15 anys com a ballarí a diverses acadèmies per acabar estudiant Comèdia Musical a una prestigiosa escola d’Art barcelonina. Ell és qui  ha montat les diferents coreografies guanyadores i ha dissenyat o escollit el vestuari i les diferents mescles musicals.
Tres dels seus quatre grups de competició han estat els primers del municipi en participar en la final Europea del certamen “Vive tu sueño”. I tot i que en aquests esdeveniments, participar ja és un premi, 9 Ritme ha guanyat. Han aconseguit el primer premi en categoria Prèmium i el tercer en categoria Infantil.
Després de tot l’esforç, el passat 13 de setembre més de 30 alumnes i tots els familiars trepitjaven per fi París i l’escenari de “Vive tu sueño” per demostrar tot l’art que porten dins. I, com en tot, l’esforç té la seva recompensa. Ahir varen ser rebuts amb una càlida benvinguda a l’estació de tren de Manacor, on altres ballarins de l’escola, familiars, amics i públic en general van anar a rebrer-los per mostrar-lis el seu orgull i agraiment per portar el nom del ball a Manacor tan enfora. L’ideòleg de tot això ens ha contat la seva experiència.
– Enhorabona Miki. Ens pots contar com va començar aquesta aventura?

Fa un any ens vam presentar amb tres grups de competició a una competició a nivell nacional. Vàrem passar amb dos. Aquí ja ens van avisar que hi havia aquest certamen i que ens havíem classificat per participar-hi. A partir d’aquí vàrem començar a fer més feina de la que ja fèiem sempre amb l’objectiu de París. Després vàrem tenir la possibilitat de presentar un altre grup, el Prèmium, que són els adults del grup i es van també classificar per París. Així que al final hem estat tres grups a la final Europea. Però va començar sense voler, anant a competicions i veient que teníem nivell.

Grup de ballarins de 9.

– I la cosa no ha anat gens malament…

No, estam molt contents. Primer de la categoria prèmium i tercers amb el grup infantil. El qual a més s’ha de dir, que tenia molta competència.

– Assageu molt per aconseguir tot això?

Hi ha grups d’activitat normal i grups de competició. Solem assetjar 3 vegades per setmana amb els grups normals i amb els de competició alguns més. Sobretot si ens hem de presentar a alguna prova prest. Per París hem assetjat cada dia durant dos mesos.

– I com se selecciona el grup de competició?

Faig un càstig. Ara aquest mes en faré un nou per aquesta temporada i gent que hi ha estat ara pot no ser-hi i a l’inrevés. Això ho faig per motivar, incentivar als ballarins i que realment s’esforcin i millorin.
És cert que agafo els millors però també intento moltes vegades seleccionar a algú que no té el nivell al moment però és “un diamant en brut”, i sé que arribarà a aconseguir-ho. Treballem més i ho aconseguim.
– Està clar que si no hi hagués els millors no es guanyaria, però com s’ho prenen els ballarins? Sobretot els més petits…

Tots ho entenen. Durant tot l’any els vaig preparant i així a més ells s’esforcen i s’impliquen. Són molt comprensibles i sempre s’ho prenen bé.

Grup de ballarins de 9Ritme

– Què és per tu el ball?

Per jo el ball és una part important de la meva vida, però no l’única. No em considero un friqui del Hip Hop ni del ball ni res similar. Som una persona que m’agrada l’art en general. El teatre i el cant també m’agraden molt. M’agrada la fusió d’aquestes arts; teatre, cant i dansa. De fet, ballar en competició no m’apassiona. Encara em poso nerviós. M’agrada més ballar sense competir. A l’hora de competir, coreografiar és el que més gust em dóna.

– I això és el que intentes transmetre als teus alumnes?

Sí. Intento que gaudim ballant tots. I fer entendre que la competició és divertida i està bé però no significa res.
És cert que hem guanyat a París però no significa que siguem els millors; som els millors dels grups que han participat allà però no de tots els grups. Sempre ho hem de tenir en compte.

Grup de ballarins de 9Ritme

– Amb què et quedes d’aquests anys on has aconseguit el teu somni?

Sobretot amb veure el creixement dels alumnes. Com evolucionen, aprenen, creixen i es converteixen amb ballarins d’un talent increïble. Això és la satisfacció més gran. De fet, alguns alumnes meus estan a Acadèmies molt importants d’Espanya.

– I ara? Com s’enfronta la nova temporada?

Idò amb molta il·lusió, ganes de fer feina i ganes de començar una altra vegada amb tots els grups, no només amb les de competició. Vull seguir amb el nivell i que anem evolucionant tots.
Estic molt content amb tots els meus ballarins. Són la part imprescindible de 9 Ritme i sense ells res hauria anat com ha anat.
9 Ritme i Manacor estan d’enhorabona, però encara poden guanyar més. I és que en Miki ha estat nominat al mateix certamen com a millor coreògraf i l’escola com a millor acadèmia de ball. A finals de mes se sabrà el resultat. Mentre, ells seguiran ballant a i assaborint aquest nou èxit.

  • C. Amores

Són tendència