Connect with us

Opinió

La degradació del litoral marinar de Portocolom

La degradació del litoral marinar de Portocolom

La imatge tradicional del litoral roman alterat per una situació d’interferència de competències, deixadesa institucional, i interessos privats

Vers l’inici d’aquest segle, vaig dedicar una sèrie de pintures a la mar, i de manera especial a Portocolom, a les barraques, mollets, escars i, també, les barques de fusta. D’aquesta sèrie en sorgí una sèrie que vaig titular Tocarmare. Avui és impossible crear una sèrie com aquesta llevat que es disposi d’una col·lecció fotogràfica molt ample. La degradació d’aquests elements, alguns ja centenaris, és tal que es pot qualificar d’irrecuperable, almenys com era abans. És una part important del nostre patrimoni cultural i etnogràfic que s’haurà perdut per mor dels interessos econòmics i colonialistes.

El problema va començar quan es va construir aquella cosa que aleshores s’anomenà «dàrsena esportiva» davant el Pla de sa Sínia. Record els enfrontaments que aleshores tinguérem amb el que aleshores era conseller d’Obres Públiques, Jeroni Sainz, i amb el beneficiari directe d’aquest entramat, el Club Nàutic de Portocolom. És clar que les protestes foren ignorades i menystingudes, com sempre.

Que significava una zona de costa verge on només hi havia lloc, crancs sabaters, cames serrades i altres animalons marins, davant els iots de luxe i el creixement econòmic d’uns quants. La mar es va parcel·lar. Després, l’espai públic dels Tamarells es va cedir també al Club Nàutic, que hi va instal·lar una zona de serveis utilitzada per a reparar els vaixells. D’aquesta manera, a més de regalar allò que és públic a una institució particular, la imatge de benvinguda al Port quedà alterada per a sempre, en comptes de les tradicionals cases i barraques de Can Sureda es veu una barrera de vaixells en reparació.

Llavors fou l’escar del Riuetó, vora el Mollet d’en Perelló, un espai on la gent podia treure les barques, o tirar dins la mar les barques petites. Fou tancar per als particulars i l’espai es cedí a un estranger que lloga planxes de surf i altres estris pel lleure dels turistes, tot mentre les pedres centenàries, orfes de manteniment, es van deteriorant cada cop més.

Les barraques, tant les del Riuetó com les de la Bassa Nova, romanen abandonades fa anys (…) Potser seré pessimista, però crec que la imatge del Port que estimàvem és irrecuperable

Les barraques, tant les del Riuetó com les de la Bassa Nova, romanen abandonades fa anys. Així, la imatge tradicional del litoral de Portocolom roman alterat per una situació d’interferència de competències, deixadesa institucional, i interessos privats. Potser seré pessimista, però crec que la imatge del Port que estimàvem és irrecuperable.

Un altre problema ha vingut a sumar-se en els darrers anys per deteriorar encara més la zona. Estic parlant de la platja d’arena invasora que s’està formant al Riuetó i que si segueix d’aquesta manera, acabarà cegant la part més interior de la zona. S’ha dit, fins i tot, que s’han fet estudis sobre aquest fenomen. S’ha parlat del dragat de la Bassa Nova, de la disminució de les praderes de posidònia i altres causes. Però sembla que es vol ocultar la causa més evident. Aquest fenomen es produeix d’ençà que cada any es tira una gran quantitat d’arena a la platja de s’Arenal, perquè els concessionaris dels xibius i el lloguer de gandules puguin continuar fent negoci. Quan entra el temporal, aquesta arena és arrossegada pels corrents i és molt possible que es dipositi al Riuetó.

Sembla que això no preocupa a les autoritats, ningú no fa res per posar-hi remei i cada principi de temporada es tornen a tirar tones d’arena a la mar. No falta qui pensa que els poderosos que tot ho manegen veuen amb bons ulls la formació d’una nova platja al Port. Qui sap si en poc temps tindrem el Riuetó ple de xibius i gandules, per a més guany dels estrangers que ens han vingut a colonitzar.
Biel Mestre
(Escriptor)

Són tendència