Connect with us

Opinió

L’avanç del colonialisme a Felanitx

L'avanç del colonialisme a Felanitx

Som una colònia, per molt que ens vulguin encortar amb l’esquer d’això que en diuen comunitat autònoma … Si ni tan sols som capaços de defensar la pedra angular de la nostra cultura

El fet succeí la setmana passada, a una de les reunions informatives sobre el nou sistema de recollida selectiva de fems al terme de Felanitx, la que anava dirigida als veïnats que habitam, o tenim casa, a fora vila. Les antigues portasses de l’Hospici, molt ben restaurades, estaven plenes de gent. Tot anà bé fins que un estranger va dir que ell no entenia res i que s’havia de parlar en espanyol. Una al·lota molt jove que dirigia la reunió, va dir dirigint-se a tota l’audiència que «si no no ens sabia greu, continuaria en castellà, perquè aquell home no l’entenia». Crec que no fórem més de tres persones que vam dir que sí, que ens sabia greu haver de baratar la llengua per mor d’un estranger. De qualsevol manera, aquestes protestes no serviren de gran cosa, l’opinió d’una sola persona va prevaler i la reunió continuà en llengua forastera.

Aquella al·lota continuà parlant la «lengua del imperio», semblava incòmoda i de tant en tant feia incursions a la nostra parla vernacular, retornant, després, a la dels espanyols. A partir d’aquí la reunió es pogué donar per acabada, no es digué res de nou.

Això, tal vegada només és una anècdota, o ni tan sols arriba a assolir aquesta categoria. Però, alerta!: És un símptoma. Un símptoma del mal que ens afecta fa molts anys. Som una colònia, per molt que ens vulguin encortar amb l’esquer d’això que en diuen comunitat autònoma. Autònoma, de què? Si ni tan sols som capaços de defensar la pedra angular de la nostra cultura.

Felanitx s’està desfent com el marès de sa Mola. Som una colònia insignificant d’un imperi en expansió constant, i qui té poder per defensar-nos no té intenció de fer-ho

I el mal no és d’avui, aquesta submissió a aquells que no ens respecten com a poble ja ve d’enrere. La gent té poca memòria col·lectiva —i tal volta massa memòria individual— i som pocs els que recordam que fins fa poc temps, a Felanitx tinguérem una regidora de cultura, d’un partit que es vanta de defensar «lo nostro», que tot i no tenir antecedents castellanoparlants s’ha criat en l’àmbit del negoci turístic, i utilitza com a natural la llengua que ens imposaren els Borbons (i en Primo de Rivera, i en Franco). Ara torna a ser regidora i batlessa de Portocolom, i continua utilitzant la llengua dels colonitzadors. Tal com ho feu aquell rei Melcior, gat com un alambí.

Felanitx s’està desfent com el marès de sa Mola. Som una colònia insignificant d’un imperi en expansió constant, i qui té poder per defensar-nos no té intenció de fer-ho.

Biel Mestre
Escriptor

Són tendència