Connect with us

Opinió

No sé qui votar!

No sé qui votar!

Molta gent està decebuda amb els polítics en general

Molta gent està decebuda amb els polítics en general. És una percepció que fa dies que experiment a peu de carrer. No record una convocatòria electoral on tantes persones m’hagin reconegut obertament que a hores d’ara encara no tenen decidit a qui confiar el seu vot. Insistesc a recordar la importància que suposa que els partits polítics, principalment aquells que es veuen a l’obligació de governar, no ignorin les seves promeses electorals davant els ciutadans. Hauria de ser de compliment obligat.

Aquesta certa desafecció amb la classe política, crec que també té alguna cosa a veure davant de la manca de propostes enginyoses i innovadores. La majoria dels programes polítics, sigui des d’opcions d’esquerra o dreta, semblen ideats per uns mateixos patrons encaminats a l’acceptació popular i assumint pocs riscos. Més del mateix. En aquests moments d’incertesa crec que la imaginació creativa hauria d’irrompre a l’escenari polític, sortir-nos del marc de referència, d’una manera assenyada, amb una certa dosi d’utopia pertinent i d’imaginació. Allunyar-se per un temps d’allò que anomenam políticament correcte. “En els moments de crisi només la imaginació és més important que el coneixement” deia Einstein.

Aquesta certa desafecció amb la classe política, crec que també té alguna cosa a veure davant de la manca de propostes enginyoses i innovadores. La majoria dels programes polítics, sigui des d’opcions d’esquerra o dreta, semblen ideats per uns mateixos patrons encaminats a l’acceptació popular i assumint pocs riscos

He observat des de fa massa temps un gran dèficit d’imaginació en la major part dels representants polítics actuals. Tampoc no existeix molta exigència social en aquest sentit. Els problemes diaris a què s’enfronten la major part dels ciutadans, sembla que també els ha generat aquesta deficiència.

Persones que decideixen fer el pas a l’escenari polític i poden resultar fins i tot il·lusionants en el millor dels casos acaben per semblar-nos previsibles. La seva empremta al capdavant de les institucions és nul·la perquè es limiten a continuar les tasques marcades en una agenda oculta i grisa. Tota funció política necessita la imaginació per proposar alternatives, per cercar nous plans, per no topar-se contra la mateixa paret de sempre.

Quan pensam en els problemes que afecten de manera greu els nostres pobles i ciutats, des del comerç o la immigració fins a l’ecologia, percep que hi ha poca innovació, poca resolució nova. Més aviat s’apliquen les mateixes fórmules per obtenir fracassos diferents. Hi ha el fracàs de dretes i després el fracàs d’esquerres. Van alternant-se. Mentrestant, mandat rere mandat, els dubtes van guanyant terreny en l’àmbit social i el desencant creix de manera imparable, mentre que l’amenaça del populisme polític intenta treure’n profit. I el pitjor de tot: en molts casos, ho aconsegueix.

Posau-vos a pensar les conseqüències de tot això. No m’ho vull ni imaginar !.

Pep J. Bauçà

Són tendència