Opinió

El debat sobre la llengua

A compte de la discussió que tenim armada sobre l’exempció del coneixement de la llengua pròpia del país per al personal sanitari públic

La llengua és la pedra angular d’una cultura, i també allò que defineix el nostre caràcter com a poble. Per exemple, en castellà és habitual dir «te quiero» quan en català illenc diríem «t’estim»; si us hi fixau, «querer» és un verb molt possessiu, mentre que «estimar» no ho és gens ni mica; vet aquí una diferència entre qui parla castellà i qui parla català.

Tot això rau a compte de la discussió que tenim armada, avui, sobre l’exempció del coneixement de la llengua pròpia del país per al personal sanitari públic. Na Prohens diu que ells, els del PePe, «parlen de sanitat mentre altres parlam de llengua». Això és una mostra més de la demagògia de la dreta espanyola, aquesta gent només pensa en la sanitat pública si és per privatitzar-la.

(…) en castellà és habitual dir «te quiero» quan en català illenc diríem «t’estim»; si us hi fixau, «querer» és un verb molt possessiu, mentre que «estimar» no ho és gens ni mica; vet aquí una diferència entre qui parla castellà i qui parla català

Per a un funcionari de la medicina no hi ha cap necessitat de conèixer la llengua nativa del país on ha trobat feina, per això seria suficient un bon programa informàtic amb un formulari digital on el pacient entraria els símptomes, la màquina li faria la recepta convenient o li concertaria una cita amb un especialista. Un metge, o una metgessa de debò, ha d’escoltar i entendre els seus pacients. I està comprovat que les persones s’expressen millor en la llengua que van aprendre de bon principi, si hem d’explicar el que ens passa a una persona que té cura de la nostra salut, i ho hem de fer en una llengua externa, per bé que la dominem, sempre els nostres recursos mentals seran una mica minvats.

A més, i va per a tots aquells que es vanten de tenir una constitució que garanteix la igualtat de drets a tots els súbdits del Borbó, com així un habitant de Sòria, de Mèrida, o de Navalcarnero, pot viure el seu dia a dia utilitzant la seva llengua pròpia, sense haver-la de baratar per una imposada, i nosaltres no tenim la possibilitat de fer-ho?. Jo us ho diré, perquè aquestes illes són una colònia usada com a part temàtic, ni més ni pus.