Connect with us

Opinió

La desmemòria democràtica

La desmemòria democràtica

L’ús partidista de la històrica troballa d’Aurora Picornell, per part dels representants de Podem al Govern, no va caure gens bé

Acabam d’assistir a una setmana històrica pel que fa a les víctimes dels represaliats i les represaliades franquistes a Mallorca. La identificació de les restes trobades el 2021, a Son Coletes, d’Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual i Belarmina González, conegudes com les roges del Molinar, resolia un problema històric de més de 80 anys.

La notícia va transcendir dijous passat, quan la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Desmemòria Democràtica del Govern, va decidir convocar amb caràcter d’urgència una convocatòria de premsa a la mateixa seu de Palma, amb l’única participació del conseller, Juan Pedro Yllanes, el secretari autonòmic de Desmemòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado i Almudena García-Rubio, arqueòloga forense de la Societat de Ciències Aranzadi i coordinadora dels treballs d’exhumació. Ningú més.

Era la primera vegada que els resultats de les troballes de les dues intervencions dutes a terme a Manacor eren donats a conèixer als mitjans des de Palma. Fins ara, totes les convocatòries de premsa s’havien celebrat sobre el terreny i amb la participació de totes les administracions i entitats involucrades en aquesta tasca.

L’ús partidista de la històrica notícia per part dels gestors d’aquesta conselleria, en mans de Podem, deixant premeditament de banda a la resta de representants polítics, socials i fins i tot investigadors, no va caure gens bé. I amb raó.

El mateix batle de Manacor, Miquel Oliver, va haver d’assabentar-se de la notícia sobre la troballa de la històrica sindicalista i feminista, després d’atendre una telefonada d’una periodista interessada a conèixer-ne la valoració que feia sobre el succés. Oliver li va haver de reconèixer que no sabia res, en aquell moment, sobre l’assumpte. Va ser informat formalment després que decidís contactar amb el Govern perquè el posessin al corrent de la notícia. Va aprofitar la comunicació per traslladar el seu malestar per les formes partidistes en què s’estava manejant el fet.

El mateix batle de Manacor, Miquel Oliver, va haver d’assabentar-se de la notícia sobre la troballa de la històrica sindicalista i feminista, després d’atendre una telefonada d’una periodista interessada a conèixer-ne la valoració que feia sobre el succés. Oliver li va haver de reconèixer que no sabia res

El Consistori de Manacor va intentar esmenar hores després el reprotxable ús partidista que els representants polítics de Podem van decidir fer de la històrica notícia, convocant a Son Coletes un encontre amb els mitjans informatius amb la participació de persones i entitats que han exercit un destacat paper al Pla de Fosses.

Pel que sembla, els representants de la conselleria de Desmemòria Històrica del Govern feia més d’una setmana que havien estat informats de la identificació d’Aurora Picornell, però van decidir endarrerir la comunicació a la seva conveniència política. Casualment, la convocatòria urgent de premsa de dijous passat, va coincidir que la mateixa presidenta del Govern, Francina Armengol, es trobava de viatge a Madrid.

Els representants de la conselleria de Desmemòria Democràtica del Govern feia més d’una setmana que havien estat informats de la identificació d’Aurora Picornell, però van decidir endarrerir la comunicació a la seva conveniència política (…)

Casualment, la convocatòria urgent de premsa de dijous passat, va coincidir que la presidenta del Govern, Francina Armengol, es trobava de viatge a Madrid

Crec convenient i necessari recordar al magistrat i actual vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes i companyia, que qualsevol fet relacionat amb la memòria històrica no és responsabilitat exclusiva de cap força política en particular, sinó més aviat de tota la societat, i que al marge de la seva ideologia, ha de preservar les formes.

El prestigi de la política també depèn de la bona educació política. Aquesta és una pràctica estrictament democràtica, encara que en plena campanya electoral, n’hi ha que es creguin que les normes i formes estan per botar-se.

Pep Bauçà

Són tendència