Connect with us

Opinió

La tristíssima època en què el Sant Crist de Manacor va ser nomenat capità general

La tristíssima època en què el Sant Crist de Manacor va ser nomenat capità general

La Institució Alcover va acollir ahir vespre la presentació de l’últim llibre de l’historiador i periodista, Antoni Tugores, titulat ‘Les plomes de Franco’

La tasca constant d’investigació del periodista i historiador, Antoni Tugores, no té límits. Principalment en fets relacionats amb la II República, la Guerra Civil Espanyola i el franquisme i les conseqüències que van convertir el municipi de Manacor en un veritable epicentre de fets condemnables i vergonyosos.

El seu últim treball editorial presentat ahir a la nit a la Institució Alcover, en una sala plena de gom a gom, s’anomena ‘Les plomes de Franco’, i tracta sobre el seguici de periodistes manacorins que ensabonaven, justificaven i defenien tot allò que no tenia cap defensa possible i que es van dedicar a través dels mitjans de l’època a exhibir lleialtat al règim i als qui el representaven.

La seva lectura et va submergint lentament en aquells difícils anys entre 1936-1939 i la realitat, moltes vegades delirant, que descrivien els mitjans locals de l’època. El mateix autor, en una breu introducció, adverteix que pot ser que algú pugui pensar -seria comprensible- que la informació recollida al llibre pugui estar manipulada pel fet que sovint resulta increïble. “Per no és així. Predominen l’exabrupte, la hipèrbole, la miracleria, la lloança excessiva, l’anatema i l’afany de construir un relat que justifiqués tot allò que havia succeït i la revolució que pretenia realitzar Falange”.

L’últim treball editorial de l’historiador i periodista, Antoni Tugores, va ser presentat ahir a la nit a la Institució Alcover, en una sala plena de gom a gom.

‘Les plomes de Franco’ gira al voltant de les publicacions setmanals ultraconservadores ‘Voz y Voto’, que va passar a anomenar-se ‘Renacer’ fins a convertir-se finalment en l”Arriba’ i el mitjà de tendència republicana ‘Nosotros’. Precisament el llibre està dedicat a la memòria de qui va ser el director d’aquesta darrera publicació, Miquel Durán Rosselló ‘Meu’, i els dibuixants Bartomeu Blanquer Soler ‘Tolito’ i Miquel Palmer Duran ‘Simonet’, que van ser assassinats l’any 1936. Els seus relats no interessaven al règim i també incomodaven. Precisament, el llibre conté un capítol dedicat al director de ‘Nosotros, que va ser condemnat a la presó de Palma, sense cap mena de judici.

L’autor signa exemplars del seu darrer treball de recerca històrica.

Un atrevit relat històric d’aquells anys al voltant de la premsa local del moment, la funció principal del qual, lluny d’informar, era la de manipular la realitat, crear i fomentar llegendes, mites i falsedats.

La lectura de ‘Les plomes de Franco’ també serveix per ratificar, una vegada més, el trist paper que exerciren els representants de l’Església de l’època amb la seva indiscutible lleialtat al règim i als seus desmesurats fets en tots els ordres, fins al punt de permetre que el Sant Crist de Manacor fos ascendit a capità general, al més pur estil de l’exministre d’Interior del PP, Jorge Fernández Díaz.

Pep J. Bauçà

Són tendència