La importància de l’assistència sanitària pública i la necessitat de defensar-la

Un fet que no havia transcendit sobre l’ingrés hospitalari de na Xisca Perelló i que vull remarcar

Són moltes i diverses les raons personals per les quals preferesc ser tractat a la sanitat pública que a la privada. Per això, consider de justícia dedicar-li unes línies per reivindicar la qualitat de l’assistència sanitària pública i la necessitat de defensar-la, ara més que mai, per tal d’evitar que aquest nou període d’incertesa social i econòmica sigui aprofitat per aplicar noves i injustes retallades en determinats serveis essencials.

Faig aquesta introducció prèvia, per tal de recordar que na Xisca Perelló, dona del tenista manacorí, que en ple embaràs, va haver de ser hospitalitzada el passat 22 d’agost per recomanació mèdica. Xisca, ha estat durant molts de dies en observació per precaució.

Era el mateix Rafel Nadal, en plena disputa de l’Obert dels Estats Units, qui aprofitava una compareixença de premsa, per explicar davant dels mitjans que no es tractava de res greu i que l’estat de salut de la seva dona era bo. Ho celebro.

La qüestió és que avui mateix han tornat a aparèixer algunes informacions respecte a l’evolució clínica de na Xisca, i des del primer dia totes les cròniques insisteixen a dir que ha estat atesa a una clínica privada de Palma. Més concretament, a l’Hospital Quirónsalud Palmaplanas.

Aquest matí, una font de tota solvència, m’ha fet saber que el primer ingrés hospitalari de la manacorina, efectivament, va ser a una clínica privada, però que pocs dies després va ser derivada i tractada a Son Espases – Hospital Universitari, centre de referència de Balears i que disposa dels millors professionals i les millors eines assistencials.

No podem oblidar, cal recordar-ho de tant en tant, que independentment del nivell socioeconòmic de cada individu, la sanitat pública garanteix un accés igualitari a l’atenció sanitària

Un fet que no havia transcendit, desconesc les raons, i que vull remarcar.

No podem oblidar, cal recordar-ho de tant en tant, que independentment del nivell socioeconòmic de cada individu, la sanitat pública garanteix un accés igualitari a l’atenció sanitària.

En el cas de la sanitat privada, el propòsit difícilment pot ser el mateix, des del moment que la qüestió econòmica és el principal objectiu del servei, fet que entra irremeiablement en conflicte amb els principis ètics i els objectius de la medicina.

Per aquestes, entre moltes altres raons, consider essencial realçar una vegada més la importància de la sanitat pública i el servei que ens presta a tots els ciutadans. Sense distincions. Com ha de ser i ha de continuar sent en un futur.

Ànims, Xisca !

Pep J. Bauçà