L’onada d’injectar drogues arriba a Eivissa

Una jove catalana ha denunciat l’episodi que va viure el passat 17 de juliol a la discoteca Amnesia

Cada vegada són més les al·lotes que denuncien haver patit una punxada d’una agulla al braç o a la cama quan surten de festa arreu de l’Estat. Una punxada que injectaria alguna substància psicotròpica per intentar desorientar sobretot a al·lotes joves, que serien les principals víctimes dels agressors, amb l’objectiu d’abusar-ne aprofitant el seu malestar.

Aquesta és una pràctica bastant estesa arreu d’Europa: de fet, a França, hi ha centenars de denúncies que expliquen exactament aquests casos, però a Balears és una pràctica que sembla que hauria viscut els primers episodis coincidint amb l’arribada de l’estiu.

El primer cas viscut a les Illes i denunciat públicament l’hauria sofert una jove catalana, de vint-i-set anys, que el 17 de juliol era de vacances a Eivissa amb unes amigues. Segons el testimoni que ella mateixa ha explicat a Vilaweb.cat, aquella nit van anar a la discoteca Amnesia i, mentre caminava d’una sala a una altra del local, va notar una punxada, a la part inferior de la cama. Tot seguit va apartar-se i girar-se, però la foscor i la quantitat de gent que hi havia no li van permetre de veure qui havia estat. Com que havia llegit informacions a les xarxes socials sobre alguns casos ocorreguts recentment a Pamplona, tot d’una va saber de què es tractava i va decidir dirigir-se ràpidament al punt d’infermeria de la discoteca. Allà va emprendre el circuit discoteca-hospital-comissaria-hospital que va durar sis hores i que descriu com a insuportable.

Al punt d’infermeria de la discoteca li van dir coses com ara: “Com saps que ha estat una punxada de xeringa?”, “Pot haver estat una picada de moscard” o “Pensa que si fos una xeringa no tindries sang”. Segons explica ella mateixa “som sanitària i sé distingir perfectament una punxada de xeringa”. “No sé si tot això m’ho van dir amb bona intenció, per tranquil·litzar-me, però crec que acaba creant molta confusió.” Al punt d’infermeria la van tenir una bona estona en observació, i li van detectar una dilatació inusual de les pupil·les. Però ella no havia pres cap droga i havia begut poc. “No em van donar còpia del comunicat d’assistència. És molt millor guardar-lo per a tenir més informació a l’hospital i comissaria.”

Més tard, acompanyada de les seves amigues, van anar a l’hospital Can Misses. Detalla que, després d’una llarga estona d’espera, va tenir la sensació que la doctora que l’atenia no tenia molt clar quin protocol activar. També va preguntar-li com havia sabut que era una punxada de xeringa. “M’havien d’haver fet l’anàlisi de substàncies d’entrada, però només em van donar un tractament preventiu per al VIH i l’hepatitis, unes vint pastilles.”

Després va anar a una comissaria de la policia per interposar una denúncia. Va tornar a repetir tota la història i li van dir que havia d’anar a la Guàrdia Civil. Un cop allà, diu que la van tractar adequadament, simplement registrant el seu testimoni sense qüestionar-la. Tanmateix, li van dir que necessitaven que a l’hospital li fessin la prova de detecció de substàncies.

Per aquesta raó, va tornar a Can Misses i aquesta vegada sí que li van fer una anàlisi d’orina, no de sang. “La prova va sortir positiva en cànnabis, però jo no havia fumat res. Em van dir que podia tractar-se bé d’un fals positiu, bé de cànnabis líquid injectat.” La víctima també explica que, a diferència d’alguns altres casos, no va tenir pràcticament símptomes posteriors a la punxada, probablement perquè, com que se’n va adonar ràpidament i va apartar la cama, no va deixar temps que fes efecte la injecció.

El passat mes de juny també es va denunciar un altre episodi de punxada amb xeringa en un entorn d’oci nocturn en un local de Sant Antoni.

A Catalunya, els Mossos investiguen cinc possibles intents de submissió química per punxades en els últims dies. Tots ells a Lloret de Mar.