Connect with us

Actualitat

Així viu la guerra una ciutadana ucraïnesa que resideix a Algaida: “Aquí tampoc dormim”

Així viu la guerra una ciutadana ucraïnesa que resideix a Algaida: "Aquí tampoc dormim"

Júlia Savenko mira amb preocupació i indignació la invasió russa al seu país, on viuen familiars i amics: “Es fa difícil poder parlar amb ells per telèfon, perquè només se senten explosions i nins plorant”

Després d’una setmana de guerra, els atacs russos s’han intensificat en aquestes últimes hores a les principals ciutats d’Ucraïna, incloent-hi la capital i els civils ucraïnesos morts ja serien 2.000. Els ucraïnesos que viuen lluny del seu país estan molt preocupats, sobretot, pels seus familiars i amics. S’estima que actualment a Balears resideixen uns 3.000 ucraïnesos, entre ells, Júlia Savenko, qui conjuntament amb el seu marit, regenten el Bar Restaurant Can Sants, en la cèntrica plaça d’Algaida. Amb ella hem tingut oportunitat de conversar aquesta setmana, sobre el drama de la guerra que assota el seu país.

Júlia va arribar a Algaida fa 5 anys, després d’una breu estada anterior a Alemanya i a Palma. Mai s’havia imaginat que el terror de la guerra pogués arribar a consumar-se al país on continuen residint molts familiars i amics amb els qui manté un contacte telefònic diari. Aquesta situació tampoc és aliena als seus pares, que viuen amb ella a Mallorca, però tenen familiars repartits per diferents localitats d’Ucraïna, que sofreixen les conseqüències de l’ofensiva militar de Putin.

En el seu rostre es percep incertesa i impotència, com ella mateixa reconeix: “Aquí nosaltres tampoc dormim. Aprofitam la nit per a poder contactar per telèfon amb la nostra familia i els amics”, una experiència que detalla com a “insuportable”, davant la impossibilitat de poder mantenir una conversa mínimament tranquil·la pel renou de les explosions i de nins plorant.

Júlia explica que malgrat les amenaces contínues de Rússia ningú a Ucraïna s’esperava que finalment esclatés la guerra. El dijous de la setmana passada, dia que es va fer efectiva la invasió de Rússia sobre territori ucraïnès, “la gent se’n va anar a dormir com qualsevol altre dia. A la meitat de la nit, la gent va començar a despertar-se davant el renou de les sirenes, alarmes i les bombes. Ningú esperava res. Ningú sabia res”.

“Malgrat les amenaces contínues de Rússia, ningú a Ucraïna s’esperava que finalment esclatés la guerra”

Júlia detalla que “la relació entre tots dos països, des de fa alguns anys, vènia sent bastant tensa. La situació va començar a deteriorar-se durant el manat de Viktor Yanukovich, declaradament prorús i que l’any 2014 es va veure obligat a dimitir davant la pressió popular. Els ciutadans ucraïnesos no volien un curs polític d’acostament de cap al Kremlin, sinó més aviat cap a Europa. Nosaltres ja érem conscients del futur que ens esperava si ens acostàvem a la dictadura de Putin”.

Segons el testimoniatge de Júlia, els ciutadans ucraïnesos, de manera majoritària, han protagonitzat diferents mobilitzacions exigint al govern un acostament a Europa i als Estats Units. El poble ucraïnès fa molts anys que lluitam per la nostra llibertat i per viure d’una manera molt diferent de com es viu a l’altra banda de la frontera”.

 

Júlia fonamenta també la seva reivindicació ressaltant les diferències de mentalitat i de forma de vida entre els ciutadans de Rússia i Ucraïna: “Som molt diferents. Nosaltres volem tenir la nostra independència, volem ser lliures i volem decidir com volem viure, però resulta que hem de fer-ho amb guerres i amb morts”.

“Acumulam més de 8 anys de tensions contínues”

La sortida de Yanukóvich, Donbass i Crimea en el centre de la crisi entre els dos països fronterers, com recorda Júlia Savenko: “Acumulam més de 8 anys de tensions contínues”.

De forma resumida, convé recordar que en un referèndum qualificat d’il·legal pels Estats Units i la Unió Europea, es va votar a favor de la vinculació de Crimea a Rússia. Aquest fet va fer que Moscou recuperés el control de les bases militars ucraïneses. Mesos després del mateix 2014, es van celebrar dos referèndums a Donetsk i Lugansk i el ‘sí’ a la independència guanyo massivament. Ucraïna i els països occidentals no van reconèixer els resultats, Rússia sí. A tot això cal afegir diferents conflictes armats existents entre prorussos i milícies des de fa anys en diferents punts del país.

“Són molts els compatriotes que, malgrat la situació de guerra, tenen decidit no abandonar el país i després de tants anys de sofriment han decidit dir Basta!”

Amb l’arribada al Govern d’Ucraïna, de l’actual president Volodímir Zelenski, aquest decideix posar fi a la seva política de diàleg amb Rússia, i declara obertament que la pertinença del seu país a l’OTAN és l’única manera d’acabar amb la guerra en el Donbass. També es declara a favor de l’adhesió del seu país a la Unió Europea. Aquestes intencions enfureixen a Putin, que mesos després decideix envair el país veí.

Mentre la guerra se succeeix, Júlia Savenko, veu difícil que els ucraïnesos decideixin fer un pas enrere, “perquè ja no tenim res a perdre”, al mateix temps que recorda que “són molts els compatriotes que, malgrat la situació de guerra, tenen decidit no abandonar el país i després de tants anys de sofriment han decidit dir Basta!”.

Júlia dur una polsera amb els colors de la bandera d’Ucraïna en solidaritat i rebuig a la guerra.

Compte Júlia que “els ciutadans d’Ucraïna viuen la situació amb molta por, principalment els pares que tenen nens, perquè els més petits també sofreixen les conseqüències de la guerra. Bombardegen escoles, guarderies…En Kíiv s’ha bombardejat fins i tot a l’Hospital més gran dedicat íntegrament als nins. En canvi, en el cas dels homes són nombrosos els que s’han ofert per a allistar-se en els fronts de combat. Ningú s’està quedant callat a casa”.

“La principal necessitat ara mateix és la de medicaments, principalment d’antibiòtics, i els qui podem aportar-los ens trobam amb l’inconvenient que no poden ser dispensats sense la preceptiva prescripció medica”

La incertesa i les necessitats diàries protagonitzen la vida de molts dels ciutadans ucraïnesos. El món s’ha mobilitzat com mai per a aportar ajuda humanitària: “La principal necessitat ara mateix és la de medicaments, principalment d’antibiòtics, i els qui podem aportar-los ens trobam amb l’inconvenient que no poden ser dispensats sense la preceptiva prescripció medica. Crec que aquest tipus d’ajuda hauria d’estar organitzada administrativament des dels ajuntaments, per exemple, ja que nosaltres tenim problemes per a poder accedir voluntàriament a ells”.

“Ells ciutadans de Rússia estan convençuts que Putin el fa tot bé i que els culpables som els altres. És hora que obrin els ulls”

Diu que desconeix ara mateix com pot acabar el conflicte, perquè la solució en principi no es preveu fàcil, i considera fonamental que els ciutadans russos obrin els ulls i comencin a adonar-se de la realitat dels fets, que difereix molt de la versió oficial que transmet el govern rus. “Ells estan convençuts que Putin el fa tot bé i que els culpables som els altres. En la majoria de casos neguen la veritat de tot el que està succeint. N’hi ha prou amb fixar-se com un país amb 146 milions d’habitants, a penes s’han manifestat als carrers un miler de persones. La majoria d’ells tenen amics fora del país o poden accedir a determinades xarxes socials i informar-se degudament de tot el que està succeint. Crec que ells mateixos es neguen a veure la realitat. És hora que obrin els ulls”.

“Els ucraïnesos confien molt poc amb les negociacions que mantenen ambdós països. Veig molt pocs punts en comú”

Es mostra poc optimista respecte a les negociacions que mantenen ambdós països des de fa alguns dies en plena ofensiva de l’exèrcit rus sobre el territori ucraïnès: “El que puguin negociar tots dos costats són postures totalment diferents i veig molt pocs punts en comú que puguin facilitar un acord. Els ucraïnesos confien molt poc en aquesta possibilitat”.

Són tendència

© 2022 defrancdigital.com