Son Servera i Ses Salines, únics indrets on l’Església no disposa de béns immatriculats

En canvi, Llucmajor, Artà i Felanitx, són els municipis amb major nombre d’immobles que van passar a formar part del patrimoni eclesiàstic entre 1998 i el 2015

La majoria dels béns que l’Església catòlica va posar al seu nom entre el 1998 i el 2015, gràcies a la facultat que li va atorgar la modificació del Reglament Hipotecari decretada pel Govern de José María Aznar, i que afecten de ple els municipis del Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca es troben inscrites a nom de la Conferència Episcopal Espanyola.

Aquest dimarts, el Bisbat de Mallorca s’ha desmarcat de ser el titular d’una casa a Artà que no coneix on es troba i que no és de titularitat seva, un oratori de la Immaculada Concepció a Felanitx i un solar a una finca de Llucmajor.

En canvi, els registres de la propietat del municipi d’Artà assignen a l’Església, entre els anys 1998 i 2015, fins a 6 propietats (4 temples o dependències i 2 solars o habitatges). Possiblement estiguin inscrites a favor de la CEE.

Son Servera i Ses Salines, són els únics municipis del Llevant i Migjorn de Mallorca que se salven d’aquest ‘via crucis’ patrimonial per part dels bisbes. En aquests llocs no hi figuren béns immatriculats.

En canvi, Llucmajor, Artà i Felanitx són els municipis on figuren un nombre més gran d’immobles que van engrossir el patrimoni eclesiàstic, amb 11 i 6 béns respectivament. En el cas de Felanitx, durant el període comprès entre 1998 i 2015, apareixen fins a 6 béns, tots ells temples o depedències.

El Bisbat de Mallorca s’ha desmarcat de ser el titular d’una casa a Artà que no coneix on es troba i que no és de titularitat seva; En canvi, els registres de la propietat del municipi d’Artà assignen a l’Església, entre els anys 1998 i 2015, fins a 6 propietats (4 temples o dependències i 2 solars o habitatges)

Destaca el fet de Llucmajor, amb fins a 11 propietats afectades, la majoria de les quals corresponen a solars i vivendes.

La resta de municipis de la zona on l’Església compta amb propietats on figuraria com a titular dels mateixos, són per ordre de major a menor: Santanyí i Algaida (4), Manacor i Porreres (3), Campos i Petra ( 2), Capdepera, Sant Llorenç i Sant Joan (1).

Aquestes dades estan recollides a partir d’una llista remesa pel govern espanyol al Congrés a mitjans del mes de febrer del 2021.