Connect with us

Actualitat

Persones que dormen al carrer: Un fet cada dia més habitual i poc probable anys enrere en el centre de Manacor

Persones que dormen al carrer: Un fet cada dia més habitual i poc probable anys enrere en el centre urbà de Manacor

Una situació que coincideix amb l’increment de demandants per a poder accedir a l’Alberg de la ciutat, que a finals del 2021 tènia a 11 persones en llista d’espera

Com deia l’historiador i activista contra la pobresa Bronislaw Geremek, ja mort, els pobres sense sostre són una mena d’estirp de Caïm que de manera misteriosa i interminable es perllonga al llarg de les èpoques i els sistemes polítics i culturals més diversos.

Les conseqüències de l’actual crisi sanitària i econòmica cada dia que passa són més latents en els grans nuclis urbans. Els efectes han estat veritablement devastadors per a milers de famílies i persones, que per una raó o una altra s’han quedat sense ingressos i davant la necessitat de mendicar menjar. La pràctica totalitat dels departaments municipals encarregats dels Serveis Socials, al llarg de l’últim any i mig, s’han vist desbordats davant l’allau de demandants.

El mateix Alberg de Manacor, un servei que depèn del Consell de Mallorca i que en el cas de la capital del Llevant gestiona la Fundació Trobada, reconeixia a principis d’aquest nou 2022 que la demanda per a poder accedir a aquest servei segueix a l’alça i que els demandants superen el nombre de places disponibles. Hi ha llista d’espera: fins a 11 persones figuraven en ella a finals del passat 2021. Només tres persones havien pogut accedir a l’Alberg el mes de desembre passat, dels quals dues ho han fet per primera vegada, una espanyola i una estrangera extracomunitària; mentre que el tercer cas es tractava d’un reingrés.

Des de fa un parell d’anys no hi ha més places disponibles al centre que els que deixen lliures les baixes que es produeixen. La mitja de pernoctes diàries l’últim mes ha estat de 20 places ocupades.

Tota aquesta crua realitat, descrita de manera molt resumida, també comença a tenir les seves conseqüències i a ser cada dia més visible en ple centre urbà de Manacor. Ens estem referint a persones que no tenen a on dormir ni viure i que el seu únic recurs que els queda és fer-ho en plena via pública. Una imatge, desgraciadament molt habitual en les grans ciutats com pugui ser el cas de Palma, però que difícilment podia veure’s a Manacor i dur camí de deixar de ser un fet poc improbable. La crua realitat s’acaba imposant per totes bandes.

Són tendència