Contempla una atenció especial a les gotes fredes, ja que són freqüents els mesos de tardor i que suposen ara mateix el principal risc natural del territori
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha comparegut davant la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes Balears per explicar el nou pla d’emergències davant un risc d’inundacions, INUNBAL, el qual s’ha actualitzat per primera vegada en quinze anys.
Segons ha anunciat la consellera, el Pla ha rebut el vistiplau del govern espanyol, per la qual cosa només resta que el Consell de Govern l’aprovi perquè estigui plenament en vigor, la qual cosa serà una realitat abans que acabi l’any. Es tracta d’una fita important que per a la consellera Garrido suposa «una resposta necessària, contundent i treballada a fets com les inundacions de Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca en els quals el Govern s’havia compromès», ha manifestat Garrido.
La revisió del Pla INUNBAL implica l’adequació de procediments operatius a l’experiència adquirida i a la normativa sectorial que s’ha anat incorporant els darrers anys.
En concret, preveu el risc que pateixen les Illes Balears pel fet de tenir un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius molt calorosos i secs, amb unes temperatures extremes atenuades per la proximitat amb la mar. Es fa una atenció especial a les gotes fredes, ja que són freqüents els mesos de tardor, la qual cosa fa que les inundacions siguin el principal risc natural del territori, pels danys que produeixen. A més a més, el fet de ser un arxipèlag condiciona sobre manera la distribució de mitjans i recursos que s’han de posar a la disposició d’un equip per a la gestió d’emergències derivades de les inundacions.
D’altra banda, la xarxa hidrogràfica de les Balears, sense cursos permanents i amb un gran nombre de torrents que drenen conques generalment molt poc extenses, fonamentalment sobre terrenys calcaris, té un paper molt important. Malgrat el fet d’estar composta exclusivament per torrents que romanen secs la major part de l’any, durant un episodi d’avinguda els torrents es veuen obligats a transportar un gran volum d’aigua en un interval de temps molt curt, fenomen conegut com a crescuda sobtada (flash flood), i que, per tant, fa difícil la predicció amb temps suficient d’aquests cabals.
Per illes, la més afectada per episodis de pluja és Mallorca, amb una mitjana de 47 dies a l’any
Un altre dels aspectes importants del Pla INUNBAL és que per primera vegada inclou la perspectiva del canvi climàtic i les conseqüències que aquest té sobre les Illes Balears, entre les quals destaca l’increment de les pluges intenses. D’aquesta manera, s’estima que els pròxims anys es mantindran constants o creixents els episodis d’inundació, tenint present que es tracta de prediccions.
El Pla estableix quatre tipus d’inundacions i els protocols d’actuació en cada cas:
1. Inundacions per precipitació in situ: són les provocades per precipitacions intenses, davant les quals és important tenir en compte l’estat de la xarxa de drenatge i la presència d’infraestructures susceptibles de ser inundades.
2. Inundacions per escolament, avinguda o desbordament de lleres: poden arribar a produir danys importants a conseqüència del calat i la velocitat de l’aigua, i també del transport de sediments i altres materials arrossegats pel corrent.
3. Inundacions en zones costaneres.
4. Inundacions per trencament o operació incorrecta d’obres d’infraestructura hidràulica: els titulars de les preses han d’elaborar i implantar els seus propis plans d’emergència.
Aquest nou marc inclou també algunes dades d’interès. Per illes, la més afectada per episodis de pluja és Mallorca, amb una mitjana de 47 dies a l’any, seguida de Menorca, amb una mitjana de 40 dies, mentre que a Eivissa i Formentera hi ha aproximadament 34 dies en els quals es produeixen aquest tipus d’episodis.
Dels incidents produïts en els darrers deu anys, el 77 % han tingut lloc en entorns urbans, la majoria en edificacions i establiments (37 % del total). Destaquen el nombre d’incidents relacionats amb danys a infraestructures (48 %), entre els quals hi ha els desbordaments de torrents en encreuaments de carretera i les inundacions en via pública.
D’altra banda, i relacionat amb les tipologies d’inundacions, el Pla també analitza els fenòmens geològics associats a precipitacions o avingudes. D’aquest apartat, és important destacar que aquest tipus de processos poden causar danys econòmics i socials d’importància, i que constitueixen així riscs, tant per a la població com per a les autoritats competents en matèria de protecció civil, que cal tenir en compte.
