12.975 residents de les Illes esperen torn per a poder ser operats

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha comparegut aquest dilluns en el Parlament per informar sobre la gestió assistencial

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha comparegut aquest dilluns davant de la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears per donar compte de la gestió assistencial de la pandèmia de la COVID-19.

Segons les dades facilitades per la consellera de Salut, el seu departament ha ampliat el nombre de professionals actius en el Servei de Salut en 3.639 respecte de l’inici de la pandèmia de la COVID-19. El gener de 2020 hi havia 16.854 treballadors actius, i a hores d’ara en disposa de 20.493, la qual cosa representa un increment del 21,6 %.

D’altra banda, la consellera Gómez ha explicat que els contractes a temps complet s’han incrementat en 1.537. D’aquests contractes, 893 s’han fet a atenció especialitzada, 578 a atenció primària, 38 al SAMU 061 i 28 als Serveis Centrals del Servei de Salut.

Gómez ha ressaltat que a les Illes Balears es disposa d’una capacitat hospitalària àmplia i d’una organització flexible que permet incorporar recursos de manera continuada. «Amb la cinquena onada ha quedat demostrat que el sistema sanitari és capaç d’afrontar situacions de crisi amb èxit, i no deixar cap pacient desatès», ha argumentat.

Ahir es va assolir el 75 % de cobertura de la població diana vacunada amb pauta completa contra la COVID-19. A més, la situació epidemiològica i els indicadors assistencials han millorat notablement, segons Gómez,

Increment de l’activitat en els hospitals i també en atenció primària

Quant a l’activitat dels centres assistencials, el nombre d’intervencions quirúrgiques ha passat de 25.900 a 31.100 (un 20 % més) entre gener i juliol de 2021, si es compara amb el mateix període de l’any passat. Les consultes amb l’especialista han passat de 751.000 a 830.000 (un 10,5 % més).

Quant a les consultes d’atenció primària, els metges han atès més de 2,6 milions de consultes (un 16 % més que en el mateix període de l’any anterior), els pediatres més de 400.000 (un 22 % més) i les infermeres més de 2,5 milions (un 75 % més).

A tota aquesta activitat assistencial s’ha d’afegir la realització d’un milió i mig de proves diagnòstiques COVID, i la inoculació d’un milió i mig de vacunes.

Quant a la demora en l’atenció hospitalària, el juliol hi havia un total de 12.975 persones en llista d’espera que esperaven una mitjana de 126 dies per ser operades (la demora s’ha reduït un 9,1 % respecte d’un any enrere). A més, s’ha reduït un 32,5 % el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció (2.671). Així mateix, 12.725 persones (un 7,5 % menys que fa un any) esperen més de 60 dies per veure l’especialista. La demora mitjana per acudir a l’especialista és de 45,83 dies, un 29,5 % inferior al juliol de l’any passat.