Un dels homes que més sap sobre l’Afganistan resideix a Son Servera

Es tracta de Juan Manuel López Nadal, ambaixador jubilat i que va ser l’encarregat de negocis de l’estat espanyol a Kabul entre els mesos de gener i de juliol de l’any 2002

Els talibans tornen a governar l’Afganistan 20 anys després. Dues dècades després l’Afganistan torna al punt de partida. “I coneixent els antecedents això no pot ser més que una pèssima notícia”, comenta Juan Manuel López Nadal, ambaixador jubilat i que va ser l’encarregat de negocis de l’estat espanyol a Kabul entre els mesos de gener i de juliol de l’any 2002. Actualment resideix en el municipi de Son Servera i aquests dies teníem oportunitat de llegir un interessantíssim article d’opinió que ell mateix i Said Hamed Wahdat Ahmadzada, antic diplomàtic d’aquest país, subscrivien a quatre mans en el digital público.es.

Recorda que “la història de l’Afganistan és rica i complexa” i aquest país històricament ha estat objecte de la cobdícia de civilitzacions i d’imperis, passant pels perses, els grecs, els indostànics, els mongols, els tsars russos, els britànics, els soviètics i també els nord-americans. “Cap d’aquests imperis va aconseguir mai controlar la indòmita terra afganesa, que té en la seva geografia la seva principal font de força i en el seu caràcter multiètnic i tribal la seva principal vulnerabilitat”.

López Nadal fa especial esment al fet que el moviment talibà va néixer en els anys 90 i sempre “s’ha caracteritzat pel seu integrisme islamista d’orientació saudita i la seva aversió particular contra els drets de les dones, les seves principals víctimes”.

“El moviment talibà sempre s’ha caracteritzat pel seu integrisme islamista d’orientació saudita i la seva aversió particular contra els drets de les dones, les seves principals víctimes”

Ara no ha passat res que ja no hagués succeït en 1996, quan els propis talibans es van fer per primera vegada amb el control del país fins a conquistar la seva capital, Kabul. 20 anys després s’ha repetit la mateixa història.

Recorda que durant la primera etapa de control talibà van imposar un règim de terror basat en la lectura més integrista de la Xaria. El seu fanatisme religiós els portaria a l’extrem de destruir les mil·lenàries estàtues dels Budes de Bāmiyān l’any 2001.

Al seu judici, “l’error més greu dels talibans va ser el d’aliar-se i proporcionar cobertura territorial a l’organització terrorista islamista Al Qaida, dirigida en el seu moment per Osama Bin Laden, i autora dels esmentats i fatídics atemptats de l’11-S a Washington i Nova York”.

Considera que la intervenció internacional liderada per Washington i amb el suport de l’Aliança del Nord afganesa amb “el propòsit de pacificar el país, reconciliar a les faccions en pugna i reconstruir una societat i una economia devastades, i a la vista dels últims esdeveniments, posen de manifest que ha suposat un tremend i fragorós fracàs”.

Creu que “és difícil poder anticipar com serà el futur de l’Afganistan, però el llegat del règim talibà en el període 1996-2001 no convida precisament a l’optimisme”.

Considera que la solució al conflictiu moment que viu el país afganès passa necessàriament pel fet que “les Nacions Unides agafin el timó d’una nova empresa de pacificació, reconciliació i reconstrucció en estreta interacció amb la societat afganesa”, però aquest organisme “a dia d’avui, manca de credibilitat suficient entre la població afganesa”.