Jaume Monserrat sobre la crisi d’El Pi: “No hi ha ningú que pugui gratar-se el colze esquerre sense la mà dreta”

El batle de Felanitx, que comparteix vicepresidència amb Xisca Mora en la candidatura que encapçala Tolo Gili, considera que el Congrés ha de servir per a unir definitivament al partit

El batle de Felanitx, Jaume Monserrat, que comparteix vicepresidència amb Xisca Mora en la candidatura que encapçala Tolo Gili com a candidat a la presidència d’El Pi en el Congrés previst per a setembre, defensa la necessitat que tots els militants del partit regionalista han de remar en un mateix sentit.

Monserrat va fer aquestes valoracions en el transcurs d’una roda de premsa celebrada aquest dimarts en el Consistori de Felanitx i en resposta a una pregunta d’un periodista sobre l’existència d’una segona candidatura, la de Toni Roldan, per a liderar el partit. “No podem oblidar que tots formam part de la mateixa casa. No podem continuar referint-nos a nosaltres i vosaltres. Hauríem de centrar-nos en parlar i sumar”, va dir.

Va recordar que va iniciar la seva trajectòria política quan el partit ja es denominava El Pi i que “hi ha tota una generació de persones que es van incorporar a aquest projecte polític on tota aquestes batalles entre famílies, que es remunten a molt de temps enrere, ja existien i se’ns fa una mica pesat”.

Va defensar la necessitat de treballar perquè existeixi “un sol bloc polític que es diu El Pi”. Va considerar també que els ideals polítics que defensa el partit tenen el seu espai social “i no hem d’oblidar que hi ha molta gent expectant de poder ocupar aquest lloc amb ànsies de que El Pi s’esbranqui”, va alertar.

“No hem d’oblidar que hi ha molta gent amb ànsies de que El Pi s’esbranqui”, segons Monserrat

“Confio que el Congrés serveixi per a aglutinar un projecte centrista, regionalista i que pugui arribar al major nombre de persones”, al mateix temps que reconeixia l’existència d’una crisi interna dins del propi partit, però que ara mateix desconeix com s’acabarà solucionant.

Finalment, va posar un exemple per a defensar la necessitat de la unitat interna: “no hi ha ningú que pugui gratar-se el colze esquerre sense la mà dreta”.