Connect with us

Societat

Silvia Venegas, convidada de luxe en el “Cicle de xerrades de l’estiu al Port 2021”, a Portocolom

Silvia Venegas, convidada de luxe en el "Cicle de xerrades de l'estiu al Port 2021", a Portocolom

Premi Goya 2020 al millor curtmetratge i candidata a l’Oscar d’aquest mateix any per Nuestra vida como niños refugiados en Europa”, oferirà avui vespre (21 hores) una xerrada al Centre Cívic del nucli costaner

Nascuda a Badajoz i mallorquina d’adopció. Va arribar a Mallorca amb 6 anys per a residir al costat dels seus pares a Portocolom, va estudiar en el CEIP S’Algar i a l’IES Felanitx. Història en la UIB, Periodisme en la Universitat Carlos III i va fer un Màster de Comunicació Audiovisual. És directora, productora i guionista.

Venegas és acadèmica de l’Acadèmia de Cinema Europeu. Ha rebut múltiples reconeixements en festivals i premis, Boxing for Freedom (2015), seleccionat per als Premis de Cinema Europeu (EFA) 2015 en la categoria de Millor Documental Europeu; Millor Pel·lícula en el Festival Picknic; Millor Documental Nacional en el Festival de Cinema de Saragossa; Millor Llargmetratge en el Festival Internacional de Cinema Documental Extremadoc 2015; Esment Especial en el Festival Ibèric de Cinema Invisible de Bilbao. Destacant: “Walls (Si estas paredes hablasen)” (2014), Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental (com a Making DOC, productora fundada per ella amb Juan Antonio Moreno) y “Nuestra vida como niños refugiados en Europa” (2020) Premi Goya al millor curtmetratge documental.

P.: Tant tu com el teu soci, Juan Antonio Moreno, us heu especialitzat en documentals de sensibilització social, drets humans, drets de la dona, dels nins, etc…?

R.: Quan Juan Antonio i jo estudiàvem periodisme, en acabar la carrera, vam fer un viatge pel sud d’Europa i acabàrem a Kosovo, on va tenir lloc l’última guerra europea (en el 1999). Aquí sentim la necessitat de contar el que havíem vist, era una zona en la qual havien estat tots els mitjans de comunicació, però després se n’havien anat, ja no es parlava d’això; però, realment, continuava havent-hi molts problemes. Com els nostres primers passos van ser radiofònics, al principi pensàvem a fer un curt per a la ràdio, però ens va semblar tan important que ens vàrem llançar a crear un audiovisual (que no ho havíem fet mai i va ser la raó de fer el Màster, ja que vaig entendre que em faltava aprendre moltes coses). Va ser el primer pas per a decidir fer tot el que sorgís en aquest format, audiovisual.

P.: L’any 2007 vareu fundar l’Associació ‘noestamosdepaso’, l’objectiu de la qual és continuar recordant i sensibilitzant sobre catàstrofes i altres successos importants quan els polítics i els mitjans de comunicació s’obliden d’elles?

R: L’associació va néixer per a poder articular projectes i poder buscar finançament per a realitzar-los, el primer va ser Kosovo. Va ser el pas previ a crear una empresa, ja que estàvem acabats de llicenciar i ens semblava tot molt difícil. De 2007 a 2010 va ser tot un aprenentatge i vàrem entendre que ens volíem dedicar a aquest món, volíem pertànyer a la indústria del documental perquè ens va semblar molt interessant.

P: Quan decidiu crear una empresa, la Productora Making DOC?

R.: Quan vàrem haver après, creàrem Making DOC, seguint la filosofia inicial: sensibilització social, drets humans, drets de la dona, dels nens, etc., amb l’objectiu clar de donar visibilitat a aquells esdeveniments que ja “s’havien oblidat”.
Després de Kosovo i Bòsnia, van venir Sierra Leona, camps de refugiats sahrauís, Melilla (amb una dona), etc. L’últim ha estat un llargmetratge, “Benvinguts a Espanya”, que per a fer-lo hem estat seguint la trajectòria de refugiats a Espanya durant 2 anys i la seva integració en la societat.

P.: Imagín que totes les vivències són molt intenses, dures i que deixen empremta. A part de requerir una paciència i gran psicologia per a aconseguir que nens i adults s’obrin i, dins de la seva situació, puguin verbalitzar els seus sentiments…

R.: Sí, totes les històries deixen empremta i, a més, queden aquí amb tu tota la vida i formen part de tu. Sempre som molt honestos i tots els que participen saben qui som, el que fem, els posem els nostres altres treballs perquè vegin l’enfocament que li donem, amb la finalitat que ens coneguin i confiïn en nosaltres.

P.: Ha quedat algun vincle especial amb algú dels quals hagin protagonitzat algun dels vostres documentals?

R.: Amb molts, però destacaria el cas de Sadaf i Shabnam Rahimi, dues boxadores de l’Afganistan, amb les quals vàrem rodar el documental “Boxing for Freedom“. Elles utilitzen la boxa com un mitjà per a ser lliures en un país totalment restrictiu amb les dones i són un model a seguir per a moltes joves afganeses. L’any 2016 vàrem aconseguir un permís perquè vinguessin al Festival de Cinema Ibèric de Badajoz, va ser molt emocionant, era la primera vegada que anaven a un cinema i van tenir ocasió de comptar algunes de les seves tristes experiències, com que van posar una bomba en el seu gimnàs o que van matar a un dels seus cunyats. Una vegada aquí, ens van demanar ajuda per a saber com podien quedar-se a Espanya com a refugiades (estaven amenaçades per la seva activitat i idees) i així ho vàrem fer, vàrem anar a la Comissió espanyola del refugiat, varen viure una temporada a la meva casa i els varen donar asil dos anys després, en 2018. Segueixen a Espanya, vivint a Madrid, treballant i totalment integrades. Mantenim el contacte.

P.: Nuestra vida como niños refugiados en Europa” s’ha projectat en diferents col·legis i instituts del territori espanyol, perquè és una manera d’acostar i sensibilitzar als nens i joves amb els drets humans i drets de tota mena. Vos heu plantejat proposar-li a la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes que alguns dels vostres documentals arribin als estudiants?

R.: La Conselleria d’Educació d’Extremadura ens va cridar i col·laboram amb ells amb la temàtica de violència de gènere, amb documentals i xerrades; també hem fet coses a Madrid. Estaria molt bé poder col·laborar amb qualsevol de les nostres temàtiques amb la Conselleria d’Educació del Govern Balear i poder arribar als estudiants de Balears.

De tots els documentals elaborats destacaria el cas de Sadaf i Shabnam Rahimi, dues boxadores de l’Afganistan, amb les quals vàrem rodar “Boxing for Freedom”. Elles utilitzen la boxa com un mitjà per a ser lliures en un país totalment restrictiu amb les dones i són un model a seguir per a moltes joves afganeses

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència