La UIB i l’Hospital de Manacor inicien un estudi per avaluar l’efecte de la teobromina

La teobromina és actualment l’únic inhibidor mundial de la cristal·lització d’àcid úric a l’orina descobert pel Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de la UIB

El Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears durà a terme un estudi en pacients per avaluar els efectes de la teobromina, una substància que actua com a inhibidora de la cristal·lització de l’àcid úric en l’orina i que va ser patentada com a complement dietètic per l’equip d’investigadors de la UIB que dirigeix el doctor Fèlix Grases. L’estudi es farà amb la col·laboració del Servei d’Urologia de l’Hospital de Manacor, dirigit pel doctor Joan Benejam, i de l’empresa Devicare, que té previst incorporar la teobromina als suplements alimentaris de la línia Lit-Control^Ò, de venda en farmàcies.

L’estudi es farà durant dotze mesos i hi participaran 60 pacients que tenen entre 18 i 75 anys. Serà un assaig de tipus doble cec, en el qual ni els individus participants ni els investigadors sabran quins participants pertanyen al grup de control i quins al grup experimental fins que conclogui l’experiment. S’espera que els resultats d’aquest estudi permetran «observar clarament l’efecte de la teobromina en el control de la formació dels càlculs d’àcid úric», comenta el doctor Fèlix Grases. També serà un pas important perquè «el coneixement sobre la teobromina penetri en la comunitat mèdica».

Teobromina: l’aliment dels déus contra la litiasi úrica

La teobromina és una substància que es troba de manera natural en els grans de cacau i pren el nom del grec theo (déu) i broma (aliment). L’equip d’investigadors de la UIB que dirigeix el doctor Fèlix Grases va descobrir que aquesta substància té un important efecte inhibidor de la cristal·lització de l’àcid úric, que causa la litiasi úrica. Aquesta patologia és especialment preocupant perquè és altament recidivant -s’arriba a repetir fins i tot diverses vegades durant l’any- i està relacionada amb altres patologies com la diabetis i l’obesitat.