La condició lítia, de Carles M. Sanuy, es presenta a Santanyí

Llibre guardonat amb el XXXII premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs

Dins el marc de les Festes de Sant Jaume de Santanyí, s’ha estat presentat La condició lítia, de Carles M. Sanuy, el llibre guardonat amb el XXXII premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs. L’acte s’ha celebrat a la Casa de Cultura Ses Cases Noves amb la presència del poeta català, així com d’importants personalitats de les lletres y la cultura de Santanyí. Precisament en aquest acte, el batle, Llorenç Galmés, ha anunciat la convocatòria per al mes d’octubre del primer Premi Vila de Santanyí de Narrativa que durà el nom d’Antoni Vidal Ferrando.

Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) és un dels grans poetes en llengua catalana i un dels artífexs de l’activitat cultural a la zona de Ponent de Catalunya. La seva trajectòria es remunta a finals dels 70 i des d’aleshores ha publicat 10 llibres que li han valgut, per exemple, el premi dels Jocs Florals (1990); ha portat a terme alguna de les iniciatives literàries més importants de la ciutat de Lleida, com el cicle Ponentades o l’edició d’Els quaderns de Mahalta; ha col·laborat amb artistes de prestigi internacional com Toti Soler, Benet Rossell o Josep Guinovart, la fundació del qual va dirigir.

La seva poesia ens parla de l’home que topa contra els murs d’una civilització que li posa traves tot impedint-li la satisfacció. I tot això a través d’uns versos construïts amb la mestria que li donen el coneixement del llenguatge i el domini de l’art de la poètica. Totes aquestes virtuts es posen de manifest fins a esdevenir experiències vives quan el mateix Sanuy recita els seus poemes, atès que és un dels grans recitadors amb què compta la poesia actual.

Hem pogut parlar amb ell sobre el seu nou treball i el reconeixement rebut a Santanyí:

– Com s’ha d’acostar. el lector a La Condició Lítia? És una lectura per a tothom?

No és un llibre fàcil. Jo en recomano un lectura pausada, en veu alta, i deixar-se portar per la dicció, la sonoritat de les paraules, els espais de silenci entre pàgina i pàgina. El llibre es mou en els paràmetres del simbolisme. És una poesia que no apel·la a la capacitat de comprensió el lector, sinó que interpel·la directament els sentits, la pell, l’estómac.

– Respecte a publicacions seves anteriors, quines diferències o novetats hi podem trobar?

El llibre enllaça directament amb un títol anterior, De les llacunes ermes, publicant per Curbet Edicions (Girona) l’any 2007. Aquest era una llibre que aprofundia i s’endinsava en la introspecció, portada gairebé fins al límit de l’autisme. La condició lítia va més enllà i planteja directament un procés de fossilització, la possibilitat individual i col·lectiva d’esdevenir pedra, sorra, pols. Un retorn a l’origen primigeni, al caos.

– Per un autor consagrat de les lletres catalanes com vostè, què suposa rebre el Premi Bernat Vidal i Tomàs?

Per mi és un honor haver estat distingit amb aquest reconeixement i hi ha fins impost connotacions personals que m’hi fan sentir més proper. Bernat i Vidal era farmacèutic, Com la meva àvia i la meva mare, com l’escriptor i poeta visual lleidatà Guillem Viladot -que surt citat al llibre- amb qui mantenia correspondència, amic del meu pares i autor, entre moltes altres coses, del disseny de la coberta del meu primer llibre, Historia circular, publicat per Columna l’any 1985.

– L’anomenada Escola Poètica de Santanyí, a la que s’inclou, Vidal i Tomàs, i Blai Bonet entre d’altres, ha tingut alguna influència ara o en treballs anteriors de Carles M. Sanuy?

De fet no conec l’obra de Vidal i Tomàs i suposo que ara fora difícil de localitzar-ne els llibres. Sí que he llegit Blai Bonet, Milà intensitat i contundència dels seus texts més militants em copsar força en la meva joventut.

– Quin creu que és l’estat de salut de la poesia en llengua catalana?

Les darreres dècades hi ha agut una revifada espectacular amb la incorporació de joves generacions que han inundat un munt d’espais d’oci amb la programació de lectures en directe, creat noves editorials independents allunyades de l’anquilosament en què s’havien instal·lat els grans grups de referència -ara sotmesos, per cert als dubtosos criteris qualitatius de les grans corporacions del sector-, s’han multiplicat les festivals, trobades i esdeveniments vinculats la poesia de tota mena i format … I això no només ha succeït al principat. Aquí a Mallorca, noms com Maria Antònia Massanet, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell, Lucia Petreli, festivals de poesia com el d’Artà o Palma, i el corpus corpus de poetes madurs i consolidats com l’Antònia Vicenç, Arnau Pons, Hilari de Cara, Pere Joan Martorell o Josep Lluís Aguiló conformen un brou que no pot sinó eclosionar en sentit positiu.

– Algun agraïment especial a qui dedicar aquest premi?

En primer lloc, el meu agraïment als membres del jurat per la generositat i gosadia que suposa el fet de posar en valor una proposta de risc com és La condició lítia. A Jaume C. Pons Alorda pel magnífic epíleg que ha escrit per a aquest llibre, a Pau Vadell per la cura i sensibilitat que projecta en els llibres que edita i, evidentment, a l’Ajuntament i al teixit ciutadà de Santanyí, que han permès el manteniment al llarg de més de tanta d’un certamen ja consolidat i de referència com el és el premi Bernat Vidal.