La resolució judicial deixa sense efecte una pròrroga de 60 anys que en el seu moment li va concedir el govern espanyol
L’Audiència Nacional ha anul·lat dues ordres del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern espanyol, dictades els anys 2014 i 2016, per les quals es va concedir una pròrroga de 60 anys a la concessió d’ocupació de domini públic al periodista Pedro J. Ramírez en relació a la piscina del seu xalet en el nucli de la Costa dels Pins, en el municipi de Son Servera.
La resolució judicial estima així la demanda presentada pel mateix particular que va recórrer la concessió administrativa atorgada en 2001 a Pedro J. Ramírez per a establir un embarcador, terrassa i piscina en una zona de domini públic marítim terrestre, que ara haurà de desmantellar perquè quedi “garantit el domini públic”.
La Sala estableix que en el cas de pròrrogues de concessions d’ocupacions del domini públic ha de justificar-se que aquestes instal·lacions no poden situar-se en un altre lloc.
En una Ordre de 15 d’abril de 2014 el ministeri va acordar la pròrroga de la concessió i com a continuació de l’anterior, en una altra posterior de 29 de gener de 2016 i amb el nou Reglament General de Costes en vigor, va fixar el termini de durada de la concessió fins al 27 de febrer de 2074 ( es a dir, per 60 anys).
Són aquestes dues resolucions les que va recorrer el demandant, argumentant que ni la legislació vigent ni l’interès general emparen una pròrroga de 60 anys de la concessió.
El recurrent afegeix que l’acte administratiu impugnat no es limita a prorrogar la concessió sinó que la modifica substancialment, eliminant un ús públic que era fonamental per a admetre una piscina que no era de necessària implantació.
Per això, donat el caràcter excepcional i restrictiu amb el qual necessàriament ha d’interpretar-se tota ocupació de domini públic marítim terrestre, la Sala estima que hi ha “raons d’interès públic, en canvi, per a denegar la pròrroga de la concessió atorgada per l’Administració i acordar el desmantellament de les obres, única forma en la qual queda garantit el domini públic marítim terrestre per a la seva lliure utilització per totes les persones i per a tots els usos comuns”.
La resolució impugnada fonamenta la pròrroga en la incidència negativa que la demolició (o transformació) de les instal·lacions causaria en l’harmonia amb l’entorn en el qual actualment s’integren. La Sala considera que això no justifica la necessitat d’ocupació del domini públic per les obres de l’embarcador, terrassa i piscina.