Connect with us

Actualitat

Manacor acumula set mesos amb uns nivells de pluja un 66% per sota de la mitjana habitual

Manacor acumula set mesos amb uns nivells de pluja un 66% per sota de la mitjana habitual

El camp es ressent d’aquesta situació que agreuja encara més les conseqüències provocades per la pandèmia

El sector agrari de Mallorca viu amb preocupació la falta de precipitacions a l’illa, des del passat mes de setembre.

Manacor, Artà, Campos i Llucmajor són alguns municipis de la zona del Llevant i Migjorn més afectats davant la falta de pluja, que estaà començant a provocar seriosos problemes al sector agrari de la zona.

En xifres generals, a Mallorca, de setembre a març, la pluviometria mitjana acumulada ha estat de 338,00 mm., el que suposa un 20,00% menys que la mitjana del període de referència que va del 1981 a 2010. Manacor ha estat un dels municipis més castigats per aquesta situació: a la capital del Llevant la pluviometria acumulada ha estat de 132,00 mm., el que suposa un 66% menys que la mitjana de referència; a Artà, de 327,00 mm., un 35% menys; a Llucmajor, de 268,00 mm., un 22% menys; a Palma, de 206,00 mm., un 34% menys; a Campos, de 216,00 mm., un 33% menys; a Sineu, de 324,00 mm., un 19% menys; o a Escorca, de 747,00 mm., un 19% menys.

Davnt aquesta situació, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha aprovat per via d’urgència una resolució on reconeix la sequera meteorològica en l’àmbit agrari d’alguns punts del territori, particularment a Mallorca. Menorca, també estan començat a notar aquest llarg període de temps sense pluges.

A l’ efecte de poder articular possibles ajudes, el text reconeix la relació causal directa entre la sequera i els perjudicis soferts al sector primari a les illes per a l’any 2021. A la vegada, permetrà també que els pagesos o ramaders que tinguin assegurats els cultius, puguin cobrar les assegurances i descomptes en els mòduls de l’IRPF de la campanya de 2021. La consellera De la Concha ha assegurat que la prioritat amb aquesta resolució era «trobar una solució a la situació actual, ja que els perjudicis han estat molt importants per a la nostra ramaderia i s’havia d’actuar ja», però ha volgut recordar que «els episodis de sequera són cada cop més freqüents a causa dels efectes del canvi climàtic». En aquest sentit, ha afegit que “de cara a millorar el futur del sector, cal abordar el tema de l’adaptació de cultius segons la disponibilitat d’aigua, com també fomentar l’increment de les assegurances agràries, que aquí són un instrument públic eficient».

El dèficit de precipitacions des del mes de setembre de 2020 fins al març de 2021 ha afectat greument diversos sectors agraris dels municipis de Mallorca, especialment el sector de la ramaderia amb un efecte acusat en la producció de pastures, on la sequera està provocant una important reducció dels rendiments, ja que en aquests tipus d’explotacions, el bestiar s’alimenta fonamentalment amb aliments produïts en la mateixa explotació i amb un ampli ús de les pastures en el cas dels herbívors. Aquestes condicions suposen una amenaça per a la viabilitat i continuïtat de les explotacions de bestiar oví, caprí, boví i porcí en extensiu, atesa la falta de disponibilitat d’aliment.

La baixa pluviometria ha ocasionat que els cultius de secà sembrats durant la tardor de l’any 2020 (pastures, cereals i lleguminoses) s’hagin vist greument afectats, ja que les llavors durant la germinació al sòl varen tenir la humitat suficient per fer-ho però, a partir de principis d’any, no han pogut absorbir suficient aigua del sòl per al correcte desenvolupament del gra i per la producció de biomassa. Això ha provocat un assecament de les fulles i clorosi per la manca d’aigua, poca crescuda dels entrenusos de les tiges i un inici d’espigada molt primerenc, així com la pèrdua de la capacitat de rebrot per la manca d’aigua i baixada de la producció de biomassa.

S’han detectat unes pèrdues a causa d’aquest fenomen climàtic advers, depenent de les zones, del 60 al 80% en la producció de farratges, del 40 al 90% en la producció de cereals i del 70 al 90% en la producció de llegums

A Mallorca, els tècnics dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA) han fet un seguiment agronòmic de camp a diferents parcel·les sembrades de pastures, cereals i lleguminoses per tal d’avaluar-ne les pèrdues en la producció de biomassa per l’alimentació animal i per la producció de gra. De mitjana, s’han detectat unes pèrdues a causa d’aquest fenomen climàtic advers, depenent de les zones, del 60 al 80% en la producció de farratges, del 40 al 90% en la producció de cereals i del 70 al 90% en la producció de llegums.

Són tendència