Connect with us

Actualitat

Així es repartien les desigualtats socials en el nucli urbà de Manacor abans de la pandèmia

Així es repartien les desigualtats socials i econòmiques en el nucli urbà de Manacor dos anys abans de la pandèmia

La ciutat, segons les dades de l’any 2018, concentrava fins a 4 models de renda diferents, només superat per Palma

Les noves dades de l’INE, relatives a l’any 2018 ( dos anys abans del calamitós 2020), posen de manifest les bretxes salarials i les desigualtats internes que ja es produïen en els nuclis urbans a partir d’un nombre determinat de residents.

Si traslladam aquestes estadístiques a la capital del Llevant, podem comprovar de quina forma conviuen i s’estableixen fins a 4 models de renda diferents en un mateix entorn urbà. Un fet que no succeeix en cap altre municipi de Mallorca, ha excepció de Palma.

El diari ‘El País’, en la seva edició d’aquest divendres, ha elaborat un minuciós treball que permet dibuixar com es reparteixen les rendes de les famílies, de menys a més, en nuclis urbans superiors als 20.000 residents.

En el cas concret de Manacor, la major part dels habitatges situats a la plaça Sa Bassa, Baix des Cós, plaça del Rei en Jaume, Via Portugal, Ronda de l’Institut i Ronda del Port, concentren a les famílies amb les rendes més altes de la ciutat, amb una renda mitjana de 17.850 euros (xifres de fa 4 anys).

Un graó per sota, se situarien aquells residents amb una renda mitjana una mica inferior a la primera (17.150 euros /2018) que majorment trobam en zones com el carrer d’Artà, Amargura, Na Camel.la i la zona del Palau.

La renda predominant i majoritària és la fixada en 14.350 euros de mitjana (2018). La majoria d’aquestes famílies resideixen entre l’Avinguda des Tren i de Mossèn Alcover, Plaça de la Concòrdia, Plaça de Sant Jaume i Passeig del Ferrocarril.

Així es repartien les desigualtats socials i econòmiques en el nucli urbà de Manacor dos anys abans de la pandèmia

Així es repartien les desigualtats socials i econòmiques en el nucli urbà de Manacor dos anys abans de la pandèmia.

En canvi, les rendes més baixes, que oscil·len entre els 13.650 € i els 12.950 € de mitjana, es concentren en indrets com la plaça de sa Mora, el carrer Muntaner, carrer d’Es Carril, carrer de l’Alegria, Bonjesús i un tram del carrer de la Pau.

En aquest apartat també figuren els residents a les barriades de ses Tapareres, Son Fangos, Fartàritx i Es Serralt. En el cas concret de les dues primeres zones esmentades, tal vegada siguin els dos indrets urbans que han experimentat un creixement urbanístic més desordenat amb el pas dels anys i que presenten també moltes deficiències en infraestructures. Per aquestes raons, els preus dels lloguers en aquestes zones han facilitat l’assentament de famílies amb pocs recursos econòmics en aquests últims anys.

Les dades estadístiques que puguin oferir, en aquest sentit, els anys 2020 i 2021 poden dibuixar un mapa molt diferent al que hem desxifrat ara. Les desigualtats molt probablement s’hauran accentuat a conseqüència de la crisi actual

Insistim, les dades corresponen a l’any 2018. De ben segur la situació haurà variat notablement fins al dia d’avui, però, entre altres coses, ens permet fer-nos una idea de com es repartia la bretxa salarial a nivell urbà dos anys abans que es declarés la pandèmia.

Les xifres que puguin oferir, en aquest sentit, els anys 2020 i 2021 poden dibuixar un mapa molt diferent al que hem desxifrat ara. Les desigualtats molt probablement s’hauran accentuat i on no cal descartar que la situació financera de moltes famílies amb rentes mitjanes s’hagin pogut veure’s alterada a conseqüència de l’actual crisi sanitària i social.

Són tendència