Connect with us

Societat

Balears i Catalunya compartiran les bases d’ADN de familiars per tractar d’identificar les restes de milicians trobats a Son Coletes

Balears i Catalunya compartiran les bases d'ADN de familiars per tractar d'identificar les restes de milicians trobats a Son Coletes

Durant les tasques d’exhumació, van ser localitzats restes de vestimenta i objectes que podrien correspondre a sis milicians de les tropes de Bayo

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya compartiran els informes d’ADN de què disposa l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona realitzats als familiars de possibles víctimes del desembarcament de Bayo a les costes del llevant de Mallorca l’agost de 1936.

Actualment, el Departament de Justícia de la Generalitat ja ha aconseguit localitzar familiars de 27 possibles víctimes, de les quals disset ja han realitzat les proves d’ADN i cinc més està previst que ho facin pròximament. Ara, la Generalitat i el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, compartiran aquestes dades perquè es puguin creuar amb la informació genètica de les restes exhumades per ATICS al cementiri de Son Coletes, a Manacor.

Les tasques d’exhumació del cementeri de Son Coletes, realitzades per l’equip tècnic d’ATICS dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, varen finalitzar el passat 14 d’agost de 2020, amb la localització de divuit víctimes de la repressió de la Guerra Civil. Tres d’aquestes víctimes ja han estat identificades: Antoni Alomar Mas, Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, tots ells veïnats de Manacor.

Entre les restes també es varen localitzar, com a mínim, les de sis milicians de les tropes de Bayo, persones que haurien lluitat a la primera línia del front al llevant de Mallorca, segons indiquen les restes de vestimenta i objectes amb què han estat recuperats. És en aquest cas, el dels milicians, la majoria dels quals procedien de Catalunya, en què la cooperació entre el Govern i la Generalitat és fonamental per aprofundir en el procés d’identificació d’aquestes víctimes. És per això que avui s’ha acordat iniciar els tràmits per poder compartir els perfils genètics dels familiars que s’han incorporat al Programa d’identificació genètica de la Generalitat, perquè es puguin creuar amb l’ADN de les restes mortals que apareguin a les fosses on varen ser enterrades les víctimes del desembarcament.

Actualment, la Generalitat ha contactat amb 90 ajuntaments de Catalunya i de la resta de l’Estat, que corresponen als municipis de procedència de víctimes del desembarcament. Hi ha documentades les dades biogràfiques de 200 possibles persones mortes o desaparegudes en els enfrontaments, a partir d’una llista inicial dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger.

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya varen signar un conveni el setembre de 2018 per col·laborar en la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Són tendència