Connect with us

Opinió

Política a l’espanyola

Política a l'espanyola

Tot el que ha succeït aquests últims dies a Madrid i a Múrcia no és imaginable ni als regnes d’òpera bufa

Avui no parlaré amb eufemismes com “estat espanyol”, “regne del Borbó” i similars. Avui parlaré d’Espanya, i ho faig perquè la política espanyola em fa empegueir. El que ha passat a Madrid i a Múrcia no és imaginables ni als regnes d’òpera bufa. Una presidenta que convoca unes eleccions, quan estam immersos en la crisi més gran que es recorda, per evitar una moció de censura; banalitzant les eleccions com si la democràcia fos un instrument al servei dels seus interessos i els del seu partit. Uns interessos que són també defensats per uns jutges que han de servir a qui els ha col·locats a la cúpula judicial. I llavors uns diputats que es baraten de partit com si es baratassin la corbata, però no es baraten de bàndol, perquè el seu bàndol sempre ha estat el mateix, els dels doblers.

Però la burla a la democràcia no acaba aquí, aquesta gent sense barreres verbals, ni morals, no té cap problema a l’hora de prostituir la paraula que és el primer referent de la democràcia: la paraula “llibertat”. Crec que és molt difícil trobar una frase més falsa i enganyosa que l’eslògan que la dreta espanyola ha trobat per a aquestes eleccions: «comunismo o libertat», una maniobra repugnant que intenta aprofitar la manca de cultura política de l’electorat madrileny i espanyol. La major part dels polítics i els votants actuals, encara no havien nascut quan el dictador i assassí, Francisco Franco Bahamonde, utilitzà en una de les farses que el seu règim anomenava referèndums, i que s’organitzaven per donar-li una lleugera pàtina de legalitat, l’expressió “Franco sí, comunismo no”, crec que la similitud entre la màxima franquista i la del PP no és casual, volen recuperar els vots dels trols de l’extrema dreta.

Però la burla a la democràcia no acaba aquí, aquesta gent sense barreres verbals, ni morals, no té cap problema a l’hora de prostituir la paraula que és el primer referent de la democràcia: la paraula “llibertat”

Tampoc es pot dir que se n’amagui gaire, la tal Ayuso, de les seves simpaties vers els hereus de Franco. L’altre dia va tenir la barra de dir que
si li deien feixista, era perquè feia les coses bé. Ningú, ni tots els jutges d’Espanya, em podran convèncer que això no sigui apologia de l’extrema dreta i de la barbàrie.

Biel Mestre
Escriptor

Són tendència