“El nostre estil de vida és un 80% de la nostra salut. La genètica es pot canviar”

En un món on un terci de la població té sobrepès i obesitat les dietes i la nutrició sanes estan agafant una rellevància destacada. Però són tants i tan diversos els consells que reben de tots els costats que cada dia és més difícil saber si menjam o tenim un estil de vida saludable. Parlem amb Marc Castor, fisioterapeuta i nutricionista, que va canviar la seva manera de veure l’alimentació quan va descobrir la paleo dieta. Un concepte relativament nou que defensa tornar als orígens de l’home de les cavernes.

Primer de tot Marc, què és això de “nutrició evolutiva”?

La nutrició evolutiva és el nom que li dóna la ciència a la nutrició per la qual cada espècie animal està adaptada a una dieta específica. Podríem dir que a cada espècie animal li pertany una dieta espècie-especifica. Per exemple, així com a un lleó no li pertany consumir grans quantitats de vegetals a un cavall no li pertany consumir carn o peix. A cada espècie li pertoca menjar aliments que porta menjant centenars de milers d’anys. En termes evolutius, una espècie necessita centenars de milers d’anys per adaptar-se a nous canvis.

Quins aliments li pertoquen dons a la espècie humana?
Verdures, tubercles, peix, marisc, carn, ous, fruites i fruits secs, són els aliments amb els quals s’han modelat els nostres gens durant mes de docents mil anys i no poden faltar.

Darrerament es parla molt d’un terme anomenat paleodieta, té a veure amb el que estàs explicant?

El terme paleodieta significa dieta antiga. Fa referencia a la dieta de l’ésser humà abans de l’aparició de l’agricultura.

Amb la introducció dels nous aliments provinents de l’agricultura aquesta va passar a anomenar-se dieta neolítica o nova dieta i fa uns 200 anys amb la introducció dels nous productes industrials estam consumint una dieta industrialitzada.
Sí, té molt a veure amb el que estic explicant. Els aliments de la dieta del paleolític com peix, marisc, carn, ous, verdures, tubercles, fruita i fruits secs són els que haurien de predominar en la nostra nutrició en un 90%.

Em pots comentar quins són i com ens perjudiquen aquests “nous” aliments?

Els sucres, els greixos trans, els greixos vegetals industrials, els cereals refinats, els conservants i colorants artificials són els aliments més recents, i per tant, els que més ens perjudiquen.

Els cereals, la llet i els seus derivats també són aliments bastant nous des d’un punt de vista evolutiu per la nostra espècie i no és casualitat que siguin tan comuns els problemes com la intolerància al gluten i a la lactosa. Encara que hàgim fetes petites adaptacions evolutives, els europeus, els asiàtics i els nord-americans encara no estam adaptats a aquests aliments, i molt menys encara els africans i els sud-americans.

El consum de sucre afecta nivell d’endorfines gairebé com l’heroïna i la cocaïna. Fa que tinguem una recompensa molt alta i que el cervell crei una addicció. El sucre també produeix una disrupció endocrina per la forta pujada d’insulina que produeix. També es coneix amb el nom d’antinutrient perquè té un 100% de carbohidrat i no aporta micronutrients

Els cereals contenen una alta quantitat de lectines, aquestes lectines perforen el glicocàlix de les parets de l’intestí produint una permeabilitat intestinal i per tant una inflamació de les mucoses en l’àmbit sistèmic mitjançant un goteig d’interleuquines. Per tant, menjar cereals cada dia pot posar en perill el nostre estat de salut.

En quant a la llet és molt necessària pels nadons però a partir dels 4 anys de vida com a mamífers estam programats per deixar de beure llet, no és necessari obtenir calç a partir de la llet.

Beure llet en edat adulta contribueix a l’augment d’un factor de creixement IGF-1, que indueix a la replicació cel·lular i totes les malalties relacionades amb aquesta.

De fet, el director del departament de pediatria de la universitat John Hopkins, recomana la retirada total del consum de llet en la vida adulta.

Les recomanacions mundials de salut recomanen “reduir el consum de lactis a un o dos serveis per dia des de que se sap que augmenta el risc de càncer d’ovari i possible càncer de pròstata.

Crec que si la sanitat espanyola tot i així ens recomana el consum d’aquests productes és per pressió de la indústria alimentaria.

No són bons idó els carbohidrats? Quins hauríem de menjar?

Si, els carbohidrats són necessaris, sobretot els carbohidrats que provenen de la fruita, la verdura i els tubercles com les patates i el boniato, ja que contenen un màxim d’uns 20 grams de carbohidrat per 100 grams d’aliment. El 80% restant és fibra, vitamines, minerals, antioxidants i aigua. Aquestes proporcions faran que tinguem una molt bona nutrició de micronutrients.

I beure i menjar, quan ho hem de fer?

És important beure quant es té sed, esperar a tenir sed és un fet molt important per activar les àrees del cervell que ens fan sensació de sed. Quant falta aigua i minerals, quant tenguem aquesta sensació de sed és importantíssim beure aigua i no refrescs. Anar bevent aigua durant tot el dia sense tenir sensació de sed pot induir a una atròfia d’aquest nucli cerebral donant com a resultat una pèrdua de la sensació de sed en persones majors. Aquesta pèrdua de la sensació de sed es pot recuperar provocant sed de manera molt controlada i amb molta precaució, no és recomana fer-ho a l’estiu.
Evidentment també és ideal menjar quan es té sensació de gana real, quan és té gana real som capaços de menjar aliments molt sans com per exemple peix i verdures, en canvi quant es té goles en lloc de gana real, la conducta alimentaria preferirà productes industrials com bollaria o refrescs en lloc de menjar real. Els nens que mengen productes entre hores, normalment no consumeixen aliments de qualitat a les menjades principals.

On queda allò de menjar cinc vegades al dia?

A dia d’avui no hi ha cap evidència científica rellevant per poder dir si és millor menjar 5 vegades al dia o és millor menjar 3 vegades al dia. Fan falta més estudis per poder donar una resposta ben recolzada per la ciència. Si mirem que diu la ciència evolutiva pareix ser que el més coherent per la nostra genètica és menjar unes 3 vegades al dia com a màxim

Em podries posar un exemple d’una menjada sana i completa?

Sí, clar que sí, una crema de verdures, un peix al forn amb patates o una carn de qualitat al caliu amb verdures o ensalada i per postre una fruita o un grapat de fruits secs per exemple.

Tema colesterol i greixos, és bo o dolent consumir-ne?

La ingesta de colesterol no va directament relacionada amb una pujada de colesterol en sang, fins i tot s’ha vist que les dietes baixes en greixos indueixen un augment de colesterol en plasma, sobretot si són altes en carbohidrats. Quant parlem de consum de greixos i colesterol cal distingir entre tipus de greixos i diferents densitats de lipoproteïnes. S’ha demostrat que els greixos monoinsaturades de l’oli d’oliva, advocat i fruits secs, les saturades del coco i les poliinsaturades del peix blau faran disminuir el colesterol total, ja que augmenten les partícules d’alta densitat en plama, disminuint el risc vascular.

És perillós per la salut menjar carn vermella?

Darrerament s’ha alertat pels mitjans de comunicació que la carn processada produeix càncer. No hem de confondre carn vermella amb carn processada. La carn processada és la que ha estat sotmesa a un procés industrial a la qual si ha afegit conservants, greixos trans i altres.
La carn vermella com per exemple una carn de vedella de qualitat és recomanada pel seu gran contingut en vitamines B. De totes maneres, un o dos cops per setmana és suficient, no cal abusar.

A part de dieta, què més és necessari per a una bona salud?

Abans es pensava que això venia determinat majoritàriament per la genètica. Ara se sap que, el nostre estil de vida produeix constantment canvis a nivell genètic

Un exemple que s’ha demostrat és com el consum de te verd contribueix a apagar un gen que indueix el desenvolupament de l’esquisofrènia.

La nostra alimentació, la nostra activitat física i el nostre nivell d’estrés repercutiran de manera molt potent a què el nostre cos expressi o no gens que desencadenaran malaltia. El nostre estil de vida repercutirà entre un 50 i un 80% en la nostre salut.