Connect with us

Opinió

‘Jimmy’, amb la pilota al cor

'Jimmy', amb la pilota al cor

Home valent, visionari i engrescador amb els seus projectes, virtuts que empeltava als membres del seu equip

Aquest dimecres ha estat un dia trist per als esportistes d’aquesta terra, en Miquel Jaume Roig ‘Jimmy, ens deixà als 67 anys.

Després de pair aquesta malifeta, s’agombolen moltes vivències compartides amb aquest manacorí de soca-rel, malgrat viure a Sineu aquests darrers anys i per Ciutat pels coneguts quefers professionals derivats de la gestió del cada pic més voluminós projecte esportiu i social, jo gairebé diria també pedagògic i humanitari que representa el Palma Futsal i el Fisiomèdia Manacor.

En Miquel Jaume, des de ben jovenet sempre va estar lligat al futbol del seu poble, essent un dels fundadors de l’OlimpicOje (després Olímpic tot sol), com a jugador i entrenador. L’Olimpic fou el nieró d’una bona fornada de futbolistes que dins la categoria juvenil arribaren a jugar a la 1a divisió d’àmbit diguem-ne dels països catalans.

Va ser també un dels fundadors d’aquell Olimpic que fou el nieró d’una bona fornada de futbolistes

La trajectòria futbolística d’en Miquel ja és prou sabuda i més aquests dies que tota la premsa se n’ha fet ressò àmpliament. A part de la vessant futbolera i més dins l’àmbit professional i lúdic, el nostre personatge també fou i formà part de molts de projectes que aleshores foren innovadors, com per exemple, Dhraa, el projecte primitiu on col·laboraren dissenyadors i arquitectes entroncats amb l’anomenada movida madrileña, ‘entén, que res té a veure amb el bunyol arquitectònic actual i que simplement és una grolleria urbanística, o també amb el piano-bar Dovil , ubicat a Cala Millor i que fou centre de reunió musical amb actuacions de primer nivell. Sense oblidar-nos d’altres projectes semblants a Can Picafort i a Manacor mateix.

A part de la vessant futbolera i més dins l’àmbit professional i lúdic, el nostre personatge també fou i formà part de molts de projectes que aleshores foren innovadors, com per exemple, Dhraa (…) o amb el piano-bar Dovil, a Cala Millor

En Miquel Jaume era valent, visionari i engrescador amb els seus projectes, virtuts que empeltava als membres del seu equip. No cal dir que sense aquesta empatia no hauria triomfat amb el Palma Futsal, abans Fisiomedia Manacor .

També cal esmentar que el nostre amic, que al cel sia, era un home de la terra, manacorí, mallorquí i del Barça. Mai es va ficar en política i es duia bé amb els comandaments de torn, tal com pertocava, però era ben conscient de les dificultats insulars envers el centralisme madrileny, del continent en poques paraules.

Desitjam que allà dalt pugui desenvolupar tots els projectes que tenia pendents de concretar.

Josep Lluís Fuster

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència