Connect with us

Actualitat

Els carrers d’Artà recorden des d’avui a totes les víctimes de la repressió franquista

Els carrers d'Artà recorden des d'avui a totes les víctimes de la repressió franquista

El poble del Llevant acull les primeres pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine

Des d’avui, els carrers d’Artà recorden a Llorenç Muntaner Riera –de malnom, Pintat; Joan Escanellas Moll –Tet i Rei-; Bartomeu Ginard Genovard –Butler- i Vicenç Miquel Piris –Pirris-, tots ells víctimes de la repressió franquista. L’acte de col·locació d’aquestes pedres de la Memòria platejades –Remembrance Stones– ha comptat amb la presència de familiars, autoritats –el secretari autonòmic Jesús Jurado; el batle d’Artà, Manolo Galán; i el director general de Memòria, Marc Herrera-, l’investigador Jaume Morey i també de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’associació Memòria de Mallorca.

Aquestes pedres platejades són un homenatge a les víctimes del franquisme. Les llambordes contenen una placa d’acer inoxidable amb la informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i s’instal·len a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar.

La regidora de l’Ajuntament Aina Comas, una de les responsables de que la iniciativa arribàs al municipi (dugué Demnig al teatre d’Artà l’any 2018 per parlar del seu projecte), i que no ha pogut ser present avui a l’acte, ha expressat la seva satisfacció: “Estam molt orgullosos de poder formar part d’aquest projecte, però també som conscients que queda molt per fer. Volem seguir treballant per honorar a totes les víctimes del franquisme a Artà, que n’hi ha, i en altres accions d’aquest àmbit, com el desmuntatge de la Creu dels Caiguts, tal com estableix la La Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears i s’indica al cens balear de símbols franquistes”.

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.

Víctimes del franquisme honorades a Artà

  • Llorenç Muntaner Riera, Pintat. Empresonat al castell de Bellver el 15 d’agost de 1936, hauria estat tret el 6 de març de 1937 i assassinat als 30 anys, possiblement, a Porreres. Era fill de Miquel Muntaner, assassinat el 23 d’agost de 1936, i germà de Maria, empresonada a Manacor entre el 17 d’agost i el 7 de novembre de 1936. Llorenç Pintat havia estat fundador, el 1931 de l’Aliança Obrera Artanenca i un dels onze empresonats pels fets d’octubre de 1934. Posteriorment va ser president de la Joventut Socialista. Hom ha contat –i un membre de la família ho té per cert– que l’endemà del seu assassinat quan al matí sa mare va obrir la porta de la casa va trobar sobre el portal la roba del seu fill tacada de sang.
  • Joan Escanellas Moll, Tet i ReiUn dels dirigents històrics de l’obrerisme artanenc, va presidir la primera Junta de la Federació Obrera, constituïda el gener de 1909. Conrador de professió, des de la constitució del Centre Republicà Federal d’Artà, després Acció Republicana i finalment Esquerra Republicana Balear, va ser membre de les successives juntes directives. El 1936 va ser membre de la Junta Gestora del Front Popular amb el carrer de primer Tinent de Batle. El 20 d’agost de 1936, amb 70 anys d’edat, va ser assassinat a un dels horts de Sos Sanxos per un escamot falangista artanenc que ja una setmana abans l’havia perseguit a trets sense que l’aconseguissin abatre.
  • Bartomeu Ginard Genovard, Butler. Va formar part dels que, avisats que l’endemà els detindrien, la nit de Sant Jaume de 1936 es dispersaren per les muntanyes. Ell s’hauria fet mal a un peu i traslladat a Artà. Quan acabà la convalescència, anà el 10 de setembre, amb 22 anys, amb son pare a la finca de na Marranxa on l’esperava emboscat un grup de feixistes que li dispararen per l’esquena. La ferida no el va matar i després d’un llarg itinerari que no s’ha pogut aclarir bé va morir –segons la versió oficial, qüestionada si no desmentida– a Manacor. Altres veus han assegurat que fou acabat de matar a les immediacions del coll d’Atà i enterrat per allà, possiblement en un forn de calç o en un xaragall prop de la carretera. El 2020 s’excavà un dels forns de calç on hom preveia localitar-ne les despulles, però el resultat va ser negatiu.
  • Vicenç Miquel Piris, Pirris. Membre històric de l’obrerisme i l’esquerra política d’Artà és considerat l’enllaç entre les primeres generacions i el sque protagonitzaren els fets d’octubre de 1934 i els del Front Popular de les eleccions de 1936. Ocupà càrrecs en la Federació Obrera i el 1920 va ser detingut, amb Joan Escanellas Moll, a rel d’una visita d’un dirigent de la UGT. El febrer de 1922 va signar una carta publicada a El Obrero Balear en què acusava Pere Morell i Olesa de caciquisme i de prendre represàlies contra ell i i altres dos obrers per haver votat la candidatura contrària a la maurista. Emigrà a l’Argentina i en tornar el trobam com a membre de l’Aliança Obrera i com a vicepresident de l’Agrupació Socialista. El 1934 va ser un dels onze empresonats pels fets del 6 d’octubre. Va formar part de la Junta Gestora del març de 1936. Detingut el 23 de setembre, passà per diverses presons. El 6 d’octubre de 1937 va ser tret de Can Mir i conduït, possiblement a Porreres on, als 58 anys d’edat, hauria estat assassinat amb Llorenç Muntaner Riera.

Són tendència