Les pedres de la memòria, en homenatge a les víctimes, portaran el nom de cinc dones del Llevant

Es tracta de Magdalena Bassa Galmés, de Son Carrió i les manacorines Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimalt Sitjar

La vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

La iniciativa vol recuperar, d’una banda, el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears — 13 d’elles a Mallorca.

Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran en les adreces on varen viure.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

L’elaboració i coordinació de la llista de dones víctimes del franquisme, l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per visibilitzar i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa del franquisme, la gran majoria assassinades.

Entre la vintena de pedres platejades que duran el nom de dona hi ha el de les roges del Molinar, afusellades el 5 de gener de 1937 —Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer—; Juana Baño, les restes de la qual es varen recuperar al cementiri de Calvià; Pilar Sánchez Llabrés, assassinada i enterrada a Sencelles, i Belarmina González, també del barri de la Soledat; Magdalena Bassa Galmés, de Son Carrió; les manacorines Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimal Sitjar; l’alemanya Irene Heinemann, exiliada a Mallorca i perseguida per la Gestapo i la policia franquista; les eivissenques Bàrbara Garcia Doreto i Eulària Marí Torres.