Greenpeace alerta sobre l’alta pressió urbanística que sofreix la costa de Manacor i Felanitx

La urbanització a la costa de Balears ha crescut un 49 per cent en els últims 24 anys

La urbanització a la costa de les Balears ha crescut un 49 per cent en els últims 24 anys, un augment inferior a la mitjana estatal que se situa en el 57 per cent, segons les dades publicades aquest dilluns per Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat. En l’estudi, s’exposa que la pressió urbanística ha estat i continua sent “enorme” a l’arxipèlag entre 1987 i 2011, els anys analitzats. Així mateix, “s’observa un continu augment de turistes any rere any, amb valors màxims a 2016 i registres superiors a els d’abans de la crisi “. Només els turistes estrangers van ser 13 milions amb un increment del 11% respecte a 2015. Des de l’entitat conservacionista han assenyalat que cada any, des de 2011, s’assoleixen valors rècord, “el que està provocant una saturació de l’ecosistema balear amb els problemes que això comporta, sobretot per als serveis públics”.

A més, s’identifiquen fins a cinc zones sotmeses a elevada pressió urbanitzadora entre totes les illes, sent aquestes el sud-oest d’Eivissa; interior de Formentera; la costa sud-oriental de Mallorca; Can Picafort-Son Serra de Marina, a Mallorca també; i Punta Prima a Menorca. Greenpeace fa especial menció a la zona entre els espais protegits de Mondragó i Cova de Sa Gleda que ha experimentat forts creixements cap a l’interior des dels nuclis urbans preexistents. La baixa protecció d’aquest territori augmenta el risc de nous projectes turístics.

Pel que fa al Domini Públic Marítim Terrestre modificat per l’ésser humà va passar de 226 quilòmetres en 1987 -abans de promulgar-se la Llei de Costes 22 / 1988- a 295 quilòmetres 24 anys després. El percentatge artificial és del 21 per cent, el 19 més alt de tot Espanya.

Balears es el tercer territori amb major percentatge d’hàbitats a la franja costanera.