Connect with us

Opinió

Trump i l’extrema dreta

Trump i l'extrema dreta

A mi l’assalt de Washington m’ha recordat, i molt, l’assalt al Congreso de los Diputados de Madrid encapçalat per Tejero

La veritat, tant si em creieu com si no, és que tenia previst escriure alguna cosa sobre l’impuls que per tot arreu està prenent l’extrema dreta. Tampoc hauria descobert res de nou, la història n’és plena d’exemples: una situació de crisi desemboca sovint en una dictadura. Però el que succeí el passat dia 6 a Washington fou la guspira, fins i tot, veient les imatges d’un esbart de brètols assaltant el Congrés dels Estats Units, em vaig sentir temptat de posar-me escriure, però no crec que sigui bo escriure massa en calent. Per això he deixat passar gairebé dos dies, m’interessava veure les reaccions dels polítics de l’estat espanyols, borbònic.

Ara ja ho he vist. L’extrema dreta, que comença a VOX, passa per bona part del PP i C’s i acaba amb algunes vaques sagrades del PsoE, ha comparat l’assalt al congrés nord-americà per part dels ultrapatriotes fanàtics de Trump, amb algunes accions dels independentistes catalans davant el Parlament de Catalunya o la conselleria d’economia catalana. Fins aquí normal, venint la comparació d’allà on ve, fins i tot Josep Melià, del PI, ha caigut de quatre potes en aquest parany de les dretes espanyoles (no sé què li diria el seu pare, Josep Melià Pericàs, però em sembla que no hi estaria massa d’acord). A mi l’assalt de Washington m’ha recordat, i molt, l’assalt al Congreso de los Diputados de Madrid encapçalat per Tejero, un heroi segons l’extrema dreta espanyola, en 23 de febrer de 1981. A Amèrica s’estava intentant proclamar un nou president, a Madrid s’havia d’investir un nou president del govern espanyol (Calvo Sotelo); allà vérem, com a Madrid, diputats i diputades amagats sota els escons, els invasors trescant a plaer pel saló de sessions, corredors i despatxos… després, quan el cap de l’estat ha comparegut per televisió s’han calmat i han tornat a casa. Han estat excepcions els nostres polítics que ha volgut fer aquesta comparació: no tenen memòria o no tenen orgues per a fer-ho.

(…) cada cop veig més similituds entre la situació actual i la dècada dels trenta del segle passat, quan s’instal·laren a Europa una sèrie de dictadures sanguinàries

Jo, com a diletant de la història, cada cop veig més similituds entre la situació actual i la dècada dels trenta del segle passat, quan s’instal·laren a Europa una sèrie de dictadures sanguinàries (Alemanya, Itàlia, Portugal, Espanya…). Crec que passa d’hora de denunciar les mentides, les falsedats i les manipulacions de l’extrema dreta. Imaginau quin seria el seu discurs si el que està passant als Estats Units passàs a Veneçuela. Aquí ja demanarien la dimissió del «Coletas».

Biel Mestre
Escriptor

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Feu clic a ‘M’agrada’

Facebook Pagelike Widget

ÚLTIMES NOTÍCIES

Són tendència