Connect with us

Opinió

Viatjar sense sortir de casa

He acabat de llegir Constantinoble, un llibre de Téophile Gautier, per a mi un dels més grans cronistes de viatges que han existit mai

M’ha agradat molt viatjar, i ho he fet sempre que he pogut i he tingut ocasió. Ara, la veritat és que me n’han fuit les ganes. Si abans, cada cop més, ja m’afartaven els tràmits i les cues als aeroports, amb les mesures sanitàries em puc imaginar que encara ha de ser pitjor. Però el que de debò em fa fugir les ganes de sortir de Felanitx és pensar que vagi on vagi tot serà el mateix, tant a Florència com a Marràqueix la gent ha d’anar amb la cara tapada i només ens podem treure el morral per menjar o beure; no, gràcies. I aquesta situació no sembla que s’hagi de compondre per ara.

Les famoses vacunes que, ara mateix, ja estan fent rics a alguns (pocs, però molt rics), no serà la solució miraculosa que ens estan venent, entre altres coses perquè una vacuna necessita molts anys d’experimentació per assolir una eficàcia considerable (així ho diuen els experts). A més, els virus són mutables i ara mateix és molt probable que el virus que s’està estenent arreu sigui una quarta o quinta mutació del que hi havia quan es va començar a treballar amb les vacunes. Així que, per a mi, només hi ha tres mesures possibles per liquidar la pandèmia: controls massius, reduir la mobilitat i evitar les concentracions de gent. Tres mesures incompatibles amb els viatges i amb el turisme.

Conec gent que viatja sense moure’s del sofà amb els reportatges que ens ofereixen algunes cadenes de televisió. Ben cert, i està bé, tot i que a mi, aquest sistema no m’acaba de fer. Sempre acab cansat de veure les mateixes platges caribenyes, les mateixes destinacions turístiques, o unes ciutats tan iguals unes a les altres que ja no es diferencien ni pel color dels taxis. Però he descobert la literatura de viatges del segle XIX, aleshores la paraula turística gairebé no existia, es tracta de relats de viatgers que actuaven obeint a motivacions diverses: negocis, interessos polítics o militars, afany de nous coneixements, esperit aventurer… Algunes vegades actuaven amb molt de respecte vers els aborígens dels països que visitaven, altres es comportaven com a vertaders explotadors colonialistes, però els seus relats sempre ens deixen la sensació d’haver assistit a un fet irrepetible.

Ara mateix he acabat de llegir Constantinoble, un llibre de Téophile Gautier, per a mi un dels més grans cronistes de viatges que han existit mai, us puc assegurar que he gaudit d’aquesta visita a un Istanbul sense les inacabables files de japonesos davant Santa Sofia. Seguir dia a dia l’exploració del riu Zambezi pel doctor Livingstone l’any 1858, és una experiència molt diferent de la que ens pot aportar avui un viatge a qualsevol indret turístic de primer ordre.

Biel Mestre
Escriptor

Són tendència