Connect with us

Esports

“Els valors de l’Inter Manacor han estat i seran il·lusió, amistat i sacrifici”

Pere Mateu Grimalt ha estat president i jugador de l’Inter Manacor des del seu naixement. Aquest any, ha deixat la presidència per convertir-se en el vicepresident del C.D Manacor

Ha arribat l’estiu, acaba la temporada esportiva. Aquest any, el futbol manacorí està d’enhorabona i una part de què així sigui és de l’Inter Manacor. Tres anys després de quedar-se a les portes, enguany ha aconseguit l’ascens a Primera Regional.
Un club que va néixer fa molt poc de les ganes d’un grup d’amics que sempre han jugat a futbol i que han convertit la seva il·lusió amb una realitat ben consolidada. Tots els jugadors i entrenadors que han passat per l’equip han sentit els colors de l’equip, que en els seus inicis es va convertir en mediàtic gràcies a comptar en les seves files amb un conegut manacorí, en Rafel Nadal, que va fer el favor als seus amics i els ha donat suport durant tots aquests anys.
Prest tornaran a començar la pretemporada, una pretemporada especial perquè els espera una nova lliga. Per fer un resum de què han viscut i el que els queda, parlem amb una dels pilars de l’equip, Pere Mateu Grimalt.

Pere, primer de tot, enhorabona per l’ascens.

– Després de tres temporades a punt d’aconseguir-ho, suposo que és una satisfacció més gran encara pels jugadors?

La veritat és que si, havíem estat molt a prop els darrers 3 anys, i aquest per fi, ha arribat. Té molt de mèrit tota aquella gent que no s’ha desanimat i una temporada darrera l’altra a pesar dels cops que hem rebut ha tornat a començar amb la mateixa força i ganes, inclús més. Al final és un premi sobretot a tots ells, i a La gent que ens ha seguit des d’un primer moment i recolzat. També destacar el gran grup de gent i amics d’aquesta temporada, clau número u per l’èxit.

– Com ha evolucionat aquest equip pel que fa a persones i professionalment?
Tot va començar com un grup d’amics que s’uniem per jugar a futbol tots junts. Amb els anys el nivell de la competició era major i per tant intentàvem anar millorant estructura per tal de poder seguir competint. Enguany ha estat es bot més gros, amb la unió amb el Manacor tenim una estructura molt forta darrere de professionals que fan feina i ens ajudem en tot, entrenador, fisioterapeuta, preparadors físics, oficines…

Mesclar amics i “negoci” no sempre és bona idea…

Bé, a vegades pot portar problemes però crec que entre tots hem fet que vagi bé. Al final no és un negoci i tots aquells que han estat en el futbol, sabem que al final hi ha un entrenador i ell decideix si jugues o no, i per tant la gent ho entén.

– Suposo, que a mesura que pugeu de categoria, és inevitable prescindir d’amics que havien començat… com es pren aquesta decisió?

Realment tots aquells que han deixat de jugar ha estat per motius personals, mai s’ha tret a ningú a fora, està clar que un veu que juga poc i perd les ganes, però això ja és cosa d’entrenador i del mateix jugador, si es veu capaç de revertir la situació…

A nivell general, l’Inter Manacor ha aconseguit també fins i tot crear un planter… com ho vau aconseguir?

Tot es tema del planter és gràcies a la unió amb el C.D. Manacor. L’únic que hem fet és a diversos equips de la pedrera del Manacor, posar el nom de l’Inter Manacor i gestionar la pedrera de forma conjunta, ja que hem passat a formar part de la directiva i comissions tècniques del Manacor. Hi ha equip Inter Manacor, ben igual que n’hi ha de l’Atlètic Manacor i Olímpic dins el mateix organigrama del Manacor. Simplement no tenen tots el mateix nom per motius federatius.

– Com definiries els valors de l’equip que us han portat on sou?

Els valors sempre han estat, il·lusió companyerisme i sacrifici, des del primer dia aquests s’han cuidat i encara ara són els mateixos.

– Com resumiries la temporada de l’equip?
De 9,5, és difícil que surti res millor, no posam un 10 perquè sempre hi ha algun detall a millor, però hem acabat l’any primers i distanciats del segon, fora perdre cap punt com a locals a na Capellera i amb un grup molt unit i amb molt bon ambient.

– El millor record d’aquest any?
N’hi ha hagut molts, la victòria a sant Jordi, segon classificat va certificar pràcticament l’ascens, va ser un gran moment, però és partit a partit i veure com anàvem cap a l’objectiu i que tot sortia bé ha estat el millor. I més amb el gran grup d’amics que hem creat.

– I el pitjor moment?
Pitjor moment de l’any no sabria que dir, ha sortit tot molt bé, a banda d’alguna lesió d’un jugador o l’altre, que sempre sap greu…

– I si et fem triar un millor i pitjor moment de tots aquests anys?
Els ascensos sempre són el que més se celebra i ja ho hem aconseguit 3 pics en 7 anys. Él més complicat ha estat aquest amb diferència per això també es valora més, però l’inici de tot, quant fundem el club i comencem a competir també és un gran record.

– Què espereu de la pròxima temporada?
Competir a una categoria nova, intentar adaptar-mos bé i veure partit a partit a on arribem. Crec que l’objectiu ha de ser; ser competitius i aspirar a lluitar cada partit.

– Canviarà la plantilla? Algun fitxatge nou?

Hi ha noves incorporacions, com cada any gent deixa l’equip per viatges, feines, estudis… Molts de motius, però segur que tots els que venen ajudaran al màxim i encaixaran amb el grup. Ja confirmem que hi haurà 6 o 7 incorporacions.

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.

Són tendència

© 2022 defrancdigital.com