Francina Armengol

A l’encara presidenta del Govern li ha tocat bregar amb una situació política, econòmica i social per a la qual no hi ha ningú preparat

De la classe política de Balears, l’encara presidenta del Govern, Francina Armengol (en plenes facultats) és la més llesta de la classe. No tingueu cap dubte. He defensat sempre, en públic i en privat, la seva coherència política i personal que sobradament ha demostrat amb bona part de les seves decisions polítiques. Agradin més o menys. No puc dir el mateix d’altres companys del seu propi partit (ja sia García–Page, Lambán, Guerra, José Bono, etc.).

A l’encara presidenta del Govern li ha tocat bregar amb una situació política, econòmica i social per a la qual no hi ha ningú preparat. Estic convençut que ha pres les decisions polítiques que més ens convenien a tots. Unes vegades s’encerta, i altres no tant. Ja saben allò que diu que només s’equivoca qui decideix.

Però la situació general és tan complexa i difícil alhora que també han provocat desgast anímic i emocional en Armengol. Si a tot això, li sumam que la mateixa presidenta, en l’àmbit personal, tampoc està vivint el millor any de la seva existència, la situació es complica encara més si cal. Quan les situacions difícils, que et planteja la vida, s’allarguen en el temps, provoquen un desgast acusat.

El poder enganya i la nit confon. Tal vegada, no ha sabut envoltar-se del millor equip de col·laboradors. A l’hora d’escollir, s’ha deixat dur més pel terreny personal que professional. Això a la llarga acaba passant factura. Sobretot quan les situacions venen mal dades, com és el cas.

La pandèmia està provocant una situació absolutament desconeguda en l’edat moderna. Els temps que corren són d’una dificultat social i econòmica tremenda. Són moltes les persones, famílies i empreses que viuen una situació absolutament catastròfica. Veritable economia de guerra en ple 2020.

La situació actual no permet ni un petit pas en fals

La Covid-19, a n’aquestes altures de la pandèmia, ha deixat clar dues coses: contagia o mata. A Armengol, en el pla personal li desitj el millor de la vida, en l’àmbit polític, tristament, cal reconèixer que està morta. Ara només fa falta que ella mateixa ho reconegui.

La situació actual no permet ni un petit pas en fals. Aquesta és la trista i crua realitat dels nostres dies i també dels seus.

Equivocar-se és humà. Però el virus no entén d’aquestes coses. Més aviat tot el contrari.

Pep J. Bauçà