El perillós avanç de l’extrema dreta

L’estat borbònic cada cop se sembla més a l’Alemanya dels anys trenta del segle passat

No sé si la tropa de l’extrema dreta va creixent així com passen els dies, o si són els mateixos de sempre, que fins ara havien estat amagats i ara, quan es troben recolzats per partits polítics instal·lats ja en diferents estadis del poder, quan veuen que les més altes instàncies del Poder Judicial atenen amb diligència les seves demandes, quan els mitjans i les plomes mercenàries els tracten com a fills predilectes i quan veuen que de manera impune poden espargir el seu odi i la seva mala llet per les xarxes socials, han ressorgit de les golfes polsoses on les ganes de llibertat d’una bona part del poble els havia arraconat. Em preocupa la revifada del feixisme, del neofranquisme… de l’extrema dreta, per utilitzar una expressió molt general, però força clara.

Aquest útlim 12 d’octubre, festa nacional, els de Vox i la seva comparsa de falangistes i requetès, van tallar el passeig de la Castellana, a la capital del regne del Borbó, en una manifestació no autoritzada, ni tan sols comunicada a la delegació del govern, en un Madrid en estat d’alarma, i sense cap intervenció de les forces de seguretat de l’estat. Una cosa així és impossible sense suports molt poderosos.

Em preocupa la revifada del feixisme, del neofranquisme… de l’extrema dreta, per utilitzar una expressió molt general, però força clara

D’altra banda, la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha tingut la barra de dir que només Madrid (Ella), el Rei i la Justícia poden aturar a Pedro Sánchez. De veritat, m’esgarrifa escoltar paraules com aquestes en boca d’una dirigent que se suposa democràtica. Sánchez, ens podrà agradar més o menys, igual que els seus socis de govern de Podemos, però aquest és un govern sortit de les urnes, de la voluntat popular. Ara, la presidenta de la comunitat madrilenya, que tot i ser del PP sembla que vol avançar a Vox per la dreta, convoca les més altes institucions, hereues del franquisme, per tal de fer un front contra al govern sortit de les urnes. L’estat borbònic cada cop se sembla més a l’Alemanya dels anys trenta del segle passat.

Podria seguir posant exemples, n’hi ha a balquena, però per avui ja n’hi ha prou. Vaig a veure si la música d’Albinoni aconsegueix asserenar-me l’esperit.

Biel Mestre
Escriptor