Mentides, deslleialtats, prepotència i estores
L’escrit de l’exsecretari general de l’Agrupació Socialista de Felanitx i actual regidor no adscrit de l’Ajuntament, Joan Aznar, ha caigut, de manera inesperada, com una bomba aquest dimecres en els cercles polítics del municipi. El relat és dur i deixa entreveure situacions que podríem qualificar de delicades. Em referesc principalment als suposats casos d’amenaces que denuncia haver rebut i la resposta a les mateixes amb tirar de la manta perquè surti a la llum determinada “brutícia”.
Sincerament he de reconèixer que aquest capítol d’avui no ho esperava, si bé ens consta, per diferents fonts, que el mateix Joan Aznar hauria rebut “insinuacions” en aquesta línia des del mateix partit perquè fes marxa enrere a la seva renúncia com a representant socialista.
El que va començar sent una crisi política en el pacte de govern de Felanitx va pel camí d’acabar convertint-se en una pel·lícula amb tints propis de la màfia calabresa. Tant està en joc?, es demanen alguns perquè hàgem hagut d’arribar a aquest punt.
Tant està en joc?, es demanen alguns perquè hàgem hagut d’arribar a aquest punt
En el seu escrit, l’exrepresentant socialista també revela situacions i fets, sempre segons la seva versió, que fins ara no havia exposat mai públicament. Els ciutadans tenien constància de discrepàncies internes en el grup socialista, però tampoc havien transcendit els motius reals d’aquestes desavinences. Per allò que compta n’Aznar, de discrepàncies polítiques o ideològiques, res de res. Tot es deu a situacions purament personals, gairebé d’intrigues, on parla de mentides, deslleialtats i molta prepotència per part del seu cap de files, Xisco Duarte. També destaca que Duarte, qui per cert va negar en l’última sessió plenària que això fos veritat, hauria demanat al batle Monserrat la seva destitució, com succeir també, poc després, en el cas de Damiana Massutí.
També deixa a les clares que no té cap intenció de deixar la seva acta de regidor, “la poden demanar 1.000 vegades, 1.000 vegades que els contestaré que l’acta és meva”. Des del PSIB-PSOE fa dies estan intentant desacreditar-ho acusant-lo de “trànsfuga”.
Diu desconèixer encara si formarà part del futur govern municipal. En un hipotètic nou pacte entre el Pi i el PP, la participació de Joan Aznar en el nou equip de govern resulta clau i necessària a l’hora de conformar una majoria municipal. Un detall que no hem d’oblidar i que de ben segur ell és plenament conscient. A pesar del que digui ell, el futur govern li té reservada plaça i càrrec.
Em tem, i voldria equivocar-me, que amb l’escrit de Joan Aznar la guerra entre les dues parts no ha fet més que començar
Em tem, i voldria equivocar-me, que amb l’escrit de Joan Aznar la guerra entre les dues parts no ha fet més que començar. Les files socialistes ja han posat els ventiladors en marxa i no han trigat a reconèixer als mitjans que l’exmilitant socialista aquesta mateixa setmana hauria rebutjat una proposta laboral a Palma.
Uns altres amenacen de treure-li draps bruts en resposta a l’escrit d’aquest dimecres. Insistim en la pregunta: Tant està en joc?. Tanta merda amaga la política municipal de Felanitx, com deixen entreveure els uns i els altres?.
Particularment, no m’agrada la pràctica de tirar la pedra i amagar la mà o calúmnia que alguna cosa queda. Mal servei es fan els uns i els altres. Mentrestant, els soferts ciutadans contemplen un espectacle què en aquests moments de la pel·lícula que ens ofereix el 2020 a gairebé ningú li resolt res enmig de tantes necessitats per atendre.
Aznar s’ha guardat més metralla
Per cert, zero favor li fan també a la classe política en general que els cessats regidors del PSIB-PSOE (Xisco Duarte, Gràcia González i Damiana Massutí) hagin decidit continuar percebent les seves retribucions públiques de l’Ajuntament fins que el ple doni compte del decret signat divendres passat pel batle Monserrat, com si d’unes “vacances pagades” es tractessin.
Les regidores del Bloc ( Isabel Montero i Maria Mesquida, totes dues amb dedicacions parcials i sense poder acollir-se a l’atur) ahir mateix van renunciar a tot. Als càrrecs que ostentaven i també a les seves respectives retribucions.
I acab. Una font generalment ben informada, m’ha contat que Aznar s’ha guardat més metralla: “I el que ha callat, que no és poc”, textualment.
Pep J. Bauçà
