Proposta a remolc de la crisi del pacte de Felanitx

Establir condicions inapel·lables a qualsevol que es volgués presentar a unes eleccions

No m’he posat a escriure per afegir res nou a tot el que s’ha dit fins ara sobre la crisi en el si del pacte de governabilitat a l’Ajuntament de Felanitx. Em molesta de valent que per una vegada que el meu poble és notícia, sigui per les picabaralles dels seus regidors i regidores. Tot en gros, només n’he pogut treure en net que, per una banda hi ha un enfrontament per assumptes particulars (sembla que de negocis) entre Damiana Massutí (PsoE) i Melania Mesquida (PI), per l’altra, una vella rivalitat entre els socialistes Xisco Duarte i Joan Aznar. Sembla que tot això ja ve d’enrere, com un volcà adormit, però ara ha entrat en erupció, fins al punt que la regidora Mesquida no va acudir a la passada Junta de Govern Local per no coincidir amb Damiana Massutí.

Aquesta situació, no es pot mantenir per més temps, el poble de Felanitx no pot seguir de cap manera a l’UCI on fa anys que es troba. Ara, més que mai, els seus regidors i regidores han de demostrar que són capaços de guanyar-se els generosos sous que cobren (Melania 37.443’00 € per dedicació exclusiva, Damiana 18.721’50 € per mitja jornada), i si no, que se’n vagin a ca seva a ocupar-se amb pau dels seus negocis particulars.

Tot aquest embolic em porta una d’aquestes idees que em passen pel cap quan em dedic a pensar en positiu la manera de resoldre els problemes del nostre poble. Jo posaria com a condició inapel·lable a qualsevol que es volgués presentar a unes eleccions, passar abans un examen que un cop aprovat li atorgaria un certificat d’idoneïtat pel càrrec al qual aspira. Així un aspirant a regidor d’un determinat municipi hauria de demostrar els seus coneixements sobre la història, costums, cultura, llengua… d’aquest municipi; un altre bloc d’aquest examen tractaria del funcionament específic d’un ajuntament i de les normes elementals d’educació que han de governar el comportament dels regidors i regidores en les seves activitats públiques.

…en l’àmbit col·lectiu és més perillós conduir un poble que conduir un cotxe

Ja sé que això va en contra del dret que té tothom a ser elegit per a un càrrec públic, però també tothom major de divuit anys té dret a conduir un automòbil, i no pot fer-ho fins després d’haver passat unes proves teòriques i pràctiques. Doncs, en l’àmbit col·lectiu és més perillós conduir un poble que conduir un cotxe, per tant ningú hauria de poder fer-ho sense abans haver demostrat que és capaç de desenvolupar el seu càrrec amb la solvència que pertoca.

Apa! Ja ho he dit!

Biel Mestre
Escriptor