Quins són els veritables motius de les desavinences en l’equip de govern?
Impressionant la repercussió informativa que ha tingut en aquestes últimes hores la notícia relacionada amb la ‘crisi de confiança’ existent ara mateix en el pacte de govern de Felanitx. Nombroses reaccions, nombroses opinions (per a tots els gustos i colors) i més de 7.700 lectors únics van llegir ahir divendres les notícies relacionades amb la crisi política que viu el municipi del Migjorn i que van ser publicades per defrancdigital.com.
Bé, ja sabem que existeixen desavinences importants entre els integrants de l’equip de govern de Felanitx, i aquesta situació sembla haver enterbolit l’ambient polític municipal. Però, la gran pregunta ara mateix resideix a saber quines són les causes o motius que han propiciat aquesta situació. Les causes no són ni fàcils d’explicar ni tampoc d’entendre. Però intentarem exposar algunes claus.
Triar voluntàriament confiar en algú requereix esforç, i més quan estem parlant de política. Crec que la desconfiança existent entre alguns membres del govern municipal de Felanitx radica bona part de les claus per a poder entendre una part important de tot allò que està succeint. Entendre la gestió d’un municipi com una competitivitat permanent entre els propis membres que conformen el govern municipal és difícilment comprensible i aconsellable. Intentar fiscalitzar permanentment les decisions o actuacions polítiques que adopta qualsevol dels teus socis de govern, per allò del rèdit polític i electoral, tard o d’hora provoca incomoditats i tensions internes. Això és precisament el que ve ocorrent en el pacte de govern de Felanitx, no des de fa mesos, sinó més bé anys. És gairebé una situació malaltissa. Es desconfia de persones, situacions, resolucions, acords, propostes… Es desconfia de tot i de tothom.
Entendre la gestió d’un municipi com una competitivitat permanent entre els propis membres que conformen el govern municipal és difícilment comprensible i aconsellable
Em conten que aquest és l’ambient que ha provocat el cap de files del PSIB-PSOE a Felanitx. Duarte no es fia ni d’ell mateix. Tindrà el representant socialista els seus motius per a comportar-se d’aquesta manera?. Ara mateix ho desconeixem. Però la veritat és que ens agradaria saber-ho per a poder fer un judici de valor el més equànime possible sobre la situació creada i que molts de ciutadans del municipi no acaben d’entendre.
Un altre dels cavalls de batalla durant tot aquest temps, ho va ser també en les últimes negociacions polítiques a l’hora de reeditar el pacte, ha estat la batlia. Malgrat l’actitud passiva del Bloc per Felanitx en aquest sentit, tampoc va ser fàcil posar-se d’acord en aquest punt. És com si el Pi i els socialistes es disputessin els mateixos objectius polítics i competissin en els mateixos espais electorals. La rivalitat, políticament parlant, és màxima entre les dues formacions, des de fa anys. La forta irrupció política del partit regionalista en les últimes eleccions municipals encara no ha estat digerida per un sector socialista, que consideren que la formació liderada per Jaume Monserrat va ser qui va aconseguir treure un millor rèdit electoral a la passada legislatura. El Pi va aconseguir millorar notablement la seva representació municipal. Aquest fet no va agradar en les files socialistes, qui estan convençuts que ostentar la batlia del Consistori resulta determinant a l’hora de guanyar suports en les urnes. D’aquí ve que el PSIB-PSOE exigís els dos últims anys de mandat de la present legislatura en les últimes negociacions.
Mescla d’assumptes polítics i personals. Tal vegada en aquest punt podem trobar una de les causes que van propiciar l’atac verbal de Damiana Massutí (PSIB-PSOE) cap a Melanie Mesquida (El Pi) en la famosa reunió del desacord, que únicament va servir per a exterioritzar les tensions subterrànies existents en el pacte. Negocis familiars (no dic interessos) que coincideixen en un mateix àmbit: Portocolom. La regidora del Pi, delegada del nucli costaner, tinc entès, és de les que van amb la llei a la mà. Aquest extrem m’ha estat confirmat per diferents fonts.
Decisions polítiques, preses recentment, com la suspensió de l’anhelat parc arqueològic dels Closos de Can Gaià, actuació ajornada fins a nova ordre, també han provocat una certa desconfiança en un sector de l’equip de govern.
El suposat cessament de la regidora de Cultura i Joventut. Tal vegada, el portaveu del Bloc per Felanitx, Miquel Lluís Mestre, va ser qui millor va exposar la situació actual. El PSIB-PSOE en l’àmbit intern té un problema i això repercuteix en l’estabilitat del govern Municipal. Els socialistes, en el transcurs d’una reunió celebrada fa uns dies amb representants del PI, van decidir posar sobre la taula el cap de Massutí amb la finalitat de salvar la incòmoda situació creada en l’última reunió dels integrants de l’equip de govern. Les dures desqualificacions de Damiana Massutí cap a Melanie Mesquida no han estat resoltes. La representant socialista s’ha negat per activa i per passiva a disculpar-se pel seu comportament i la regidora regionalista ha decidit no tornar-se a asseure en una mateixa taula on hi sigui Massutí.
El PSIB-PSOE s’hauria compromès a registrar aquesta mateixa setmana a l’Ajuntament un escrit on s’instava al batle Monserrat a cessar de tots els seus càrrecs a la regidora socialista. L’escrit en qüestió s’hauria d’haver presentat en les dependències municipals el passat dimecres. 48 hores després encara no s’hauria fet efectiu. La demora ha provocat noves desconfiances en el govern municipal i Xisco Duarte avui en dia encara no ha donat cap explicació als seus companys de govern sobre l’incompliment de l’acord entre les parts.
El cap de files socialista a Felanitx podria haver recapacitat la decisió respecte a la seva companya de partit. Hi ha qui s’atreveix a dir que Massutí hauria fet saber a qui correspongui que en cas que els seus companys de partit plantegessin formalment el seu cessament, ella no seria l’única regidora que es veuria obligada haver d’abandonar La Sala. L’anhelada investidura de Duarte podria estar en perill.
Pep J. Bauçà
1 Comentari