L’àguila que treu el cap sobre els penya-segats del riuet a Porto Cristo

Un atractiu nostàlgic d’altre temps que ara molts catastrofistes tornen a reivindicar aprofitant la situació de crisi

Ja fa anys que crida l’atenció dels vianants de la zona del riuet l’endomassament del balcó que podem apreciar a la fotografia què encapçala aquesta setmana la nostra secció, on el propietari del pis de la finca del carrer Vela de Porto Cristo té penjades un enfilall de banderes espanyoles (una d’elles amb l’àguila imperial) i també una del castellet mallorquí.

Un atractiu nostàlgic d’altre temps que ara molts catastrofistes tornen a reivindicar aprofitant aquesta crisi que ens ha provocat la pandèmia.

No ens enganyem, les ganes i els desitjos d’una majoria vers una recuperació econòmica (en forma de “V” o així com sigui) van molt per endavant de l’activitat real i de les troballes de vacunes, per aquest motiu cal ser prudents i reclamar als governants que diguin la veritat, si no ho fan així els abanderats populistes de les àguiles anticonstitucionals duen les de guanyar.

TOMEU’S

El polifacètic i suposat Tomeu té un negoci d’aspecte oferidor i molt polit a Sa Coma.

Així com sona el rètol d’aquest bar-cafeteria de Sa Coma sembla que el propietari deu ser un mallorquí molt espavilat i poliglot, ja que anuncia llurs especialitats en quatre idiomes: català, castellà, alemany i anglès, un missatge fàcil d’entendre i a l’abast dels nombrosos turistes que altres anys omplien de gom a gom aquells indrets.

El polifacètic i suposat Tomeu té un negoci d’aspecte oferidor i molt polit, res a veure amb el mobiliari d’anys enrera on les cadires de les terrasses eren plasticoses, blanques, brutes i malembrosses, moltes vegades a to amb el turisme barater i de gatera que campava per alguns indrets de la costa llorencina que patí el desenvolupament salvatge dels anys 90… basta alçar l’objectiu de la fotografia on es destria una mostra del desgavell urbanístic.

Curiositats a part i etimològicament parlant, convé fer esment al significat de la paraula Tomeu’s , ja que molts de forasters, “castellano –hablantes“, utilitzen entre ells aquest nom tan nostre, en plural, per assenyalar els seus confrares mallorquins.

VA DE GARROVES

Arbre del qual el gran historiador i viatger Heròdot (480-420 aC) comenta que és una planta cultivada a Síria, Jònia i Rodes.

A l’edat mitjana, els àrabs ampliaren la seva distribució a tota l’àrea mediterrània. Tots sabem que és un arbre robust que quan envelleix es doblega i té l’aspecte d’una gran mata. Les fulles, persistents més d’un any, fan que l’arbre sempre estigui verd. Les flors poden ser femenines i masculines i hermafrodites. Per tant hi ha garrovers hermafrodites que fan garroves, de mascles, que no fan fruita (jueus) i femelles.

Aquest arbre donarà fruit al cap de vuit anys de vida i pot arribar fins als 150 anys. La collita comença al mes d’agost i s’allarga durant la tardor.

A la fotografia de Ramón Valentí podem observar els estris emprats per la collita, bastons-canyes espolsadores i xarxes per a la recollida, aquí no hi ha maquinària, mans i braó.

En una altra ocasió tindrem esment a les característiques nutricionals d’aquest fruit altre temps molt preuat. Ara just volem constatar que ha començat la recollida. Els preus encara no estan fitxats.

A la fotografia de Ramón Valentí podem observar els estris emprats per la collita, bastons-canyes espolsadores i xarxes per a la recollida, aquí no hi ha maquinària, mans i braó.