Connect with us

Comunitat

La FEMP accepta la proposta del govern espanyol sobre el superàvit i provoca un terratrèmol polític

L’acord s’ha decidit amb el vot de qualitat del president, el socialista Abel Caballero, després de l’abstenció d’Unides Podem

La polèmica proposada del Ministeri d’Hisenda respecte a la utilització del superavit dels ajuntaments no ha concitat aquesta vegada el consens que sol ser habitual en els acords de la FEMP. La Junta de Govern, celebrada aquest dilluns, ha aconseguit un empat: 12 vots socialistes a favor i 12 en contra (10 del PP, un de Cs i un altre del PdeCat); l’abstenció d’IU-Podemos-Comunes i l’empat generat ha permès recórrer al reglament i el president, el socialista Abel Caballero, ha inclinat la balança cap a l’acord. El reglament intern de la FEMP en el seu article 29 assenyala que en votacions amb resultat d’empat decideix el vot de qualitat del president. Així s’ha resolt.

aBEL caballero.

L’acord s’ha decidit amb el vot de qualitat del president, el socialista Abel Caballero, després de l’abstenció d’Unides Podem.

El resultat final ha provocat un veritable terratrèmol polític en alguns territoris del conjunt de l’estat. Segons fonts de la negociació, el fet que l’acord no presti suficient atenció als municipis sense romanents ha fet que PP, Cs i PdeCat decidissin el seu vot en contra. Aquests mateixos grups ja han exigit la compareixença urgent de la ministra Montero en considerar que “el PSOE ha dinamitat el consens municipalista”.

El text aprovat ofereix als ajuntaments que posin els seus romanents a la disposició de l’estat una aportació dels Pressupostos Generals de l’Estat de 5.000 milions d’euros a fons perdut i incorpora una “resolució política” d’última hora que atén les entitats locals sense liquiditat, un dels punts de més reivindicats per les formacions polítics.

El Ministeri d’Hisenda ha cercat una solució per a, sense canviar la llei, dotar a les entitats locals de 5.000 milions d’euros entre 2020 i 2021, diuen des del govern espanyol.

La proposta consisteix en el fet que els ajuntaments que ho desitgin prestin a l’estat tot el seu superàvit i romanents de tresoreria, uns 14.000 milions en total. A canvi, el govern espanyol els retorna una part de manera directa enguany i la resta l’any que ve. A més, en un termini de deu anys que començaria a comptar en 2022 es retornarà el préstec íntegre que han realitzat els ajuntaments, amb els seus interessos corresponents.

El Pi decidirà en assemblea si els batles de la formació abandonen la FEMP

Antoni Amengual, president d'El Pi.

Antoni Amengual, president d’El Pi.

El Pi reunirà aquest dimarts en assemblea als seus batles i portaveus municipals per  valorar si abandonen la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) després de l’acord a què s’ha arribat sobre com utilitzar els romanents de tresoreria dels consistoris. La formació considera que la decisió de la FEMP és partidista i que no representa els interessos dels municipis illencs.

 El president d’El Pi, Antoni Amengual, ha deixat clar que ” aquest acord és  un acord sense precedents on no hi ha hagut consens entre les diferents formacions representades dins la federació sinó que el PSOE ha imposat el seu criteri.” Amengual ha apuntat que “no és presentable que ara vulguin disposar dels doblers dels ajuntaments per fer el que els hi doni la gana i més ara que estem a les portes d’una crisi econòmica i la nostra gent els necessitarà.” Amengual ha exigit que “no s’emporti els doblers de les Balears a Madrid perquè aquests han de quedar a casa nostra per la nostra gent.”

Són tendència