Això no arranca

A Balears, el sector de la restauració no arriba ni a un 30% de l’activitat en relació a les mateixes dades de l’any passat

Ben al contrari, la situació socioeconòmica de cada dia que passa és més preocupant i sembla que anam cap al col·lapse. Segons dades recents de Fedishoreca i de l’Observatorio de la Desescalada de Bares y Restaurantes en España, a Balears el sector no arriba ni a un 30% de l’activitat en relació amb les mateixes dades de l’any passat. Fet constatable si feim un tomb per vorera de mar , on encara hi ha un 53% dels locals tancats. No hi ha dubte que les zones turístiques pateixen greument les conseqüències de la Covid-19.

Nosaltres, altre temps enveja superficial d’altres territoris, som els darrers en tot: facturació, vendes, ocupació, etc…. com el Reial Mallorca, baixarem a segona divisió. Ara veurem quina és la solidaritat de l’Estat envers aquesta avinentesa. Serà solidari com sempre ho hem estat nosaltres ? Sincerament ho dubtam.

I les darreres notícies que corren per les xarxes referent al superàvit dels ajuntaments ens posen els pèls de punta, de gallina piel, com deia l’enyorat mestre Johan Cruyff . Pareix que la ministra d’Hisenda, M.J. Montero ha proposat a la Federació de Municipis (FEMP) que les administracions locals puguin gastar una part dels 28.000 milions d’euros que tenen dipositats als bancs. D’aquest sobrant de tresoreria (retingut per la famosa llei Montoro) els Ajuntaments en podran emprar 5.000 milions, destinant-los a mobilitat, habitatges, assistència social , educació , cultura, etc… però, i aquí hi ha el re, per poder disposar i gastar aquests importants romanents de doblers públics, globalment hauran de fer un préstec a l’estat espanyol de la totalitat del circulant mort, improductiu per decret des de fa un bon grapat d’anys.
O sigui, transferiran els 28.000 milions a la caixa estatal i després Hisenda els hi tornarà entre els anys 2020 i 2021 un 35% d’aquests fons, i la resta se’l quedarà el prestatari Estado com a préstec, com ja hem dit i repetim, a tornar en un termini de 10 anys.

Pels Ajuntaments , és el negoci de na peix frit, un negoci foradat que romp totes les regles de la bona administració. Deixam els nostres doblers (suposadament a % zero) al poderós i centralista estat espanyol a canvi de què ens autoritzi a invertir-ne una part. Una vegada més PSOE i PP
s’uniran i signaran un acord serios i que beneficiarà a totes les parts, és a dir, prestador i prestatari. I no caldrà cap notari que doni fe i per vàlides les signatures.
Ens faran net dels nostres estalvis i augmentaran els fluxos de capital. Amb aquesta jugada de tahurs espoliadors queda ben palès que som una petita Colònia.

I per mostra del que hem dit, en la capçalera del text teniu la imatge de la invasió espanyolista que també arriba als paranys sagrats, purs i poc contaminats de foravila. Les gegantines garbes d’ordi, o civada, resten emmagatzemades a l’aire lliure sota la protecció de la rojigualda.Talment els dipòsits dineraris dels ajuntaments.