Connect with us
Porto Cristo, les obres de mai acabar Porto Cristo, les obres de mai acabar

Opinió

Porto Cristo, les obres de mai acabar

El ritme i el grau d’implicació de les actuacions privades no tenen punt de comparació amb les públiques

Les conseqüències de l’huracà Glòria (res a veure amb el títol de la balada pop del lleó de Belfast) encara es deixen sentir per tota la costa del Llevant i d’una manera especial a Porto Cristo. A l’Ajuntament de Manacor no li va quedar altre remei que assumir els fets i fer-se càrrec dels projectes, d’execució i finançament de les obres, encara que té totes les competències corresponen a l’organisme estatal de Costes, l’antic Obras de Puerto. Els Ministeris de l’estat (Madrid) en aquesta ocasió han donat llum verda als Ajuntaments per fer front a les despeses ocasionades per aquell desastre natural. La famosa llei Montoro que no permet gastar els romanents de tresoreria als ajuntaments (el de la nostra vila té més de 50 milions d’euros en dipòsits a entitats bancàries) en aquesta ocasió han autoritzat despeses per reformar, restaurar i de passada embellir a correcuita el litoral malmès i en molts de trams totalment destrossat.

En previsió de la imminent temporada estiuenca i una vegada haver constatat la passivitat, deixadesa i lentitud dels organismes estatals, l’ajuntament agafà les messions i d’una manera decidida i ferma adjudicà les obres directament, sense concursos a Melchor Mascaró S.AEs tractava d’aplicar una teràpia de xoc, directament a les venes de la malaltia que, com metàstasi d’infraestructura natural anava rosegant i esmicolant la costa. Temps de confinament a part, les obres encara continuen i ja hem entrat a la plena de l’estiu. Bona part de la platja tancada, accessos a les Coves Blanques inutilitzats, renous a balquena, pols, brutor i poc, molt poc personal fent feina.

Un observador legitimat, i viu com una centella, com és en Pepe Cuadreny, conegut com a Pepe el Bandido o també com en Pepe des Flamingo, diàriament fa un seguiment del desenvolupament d’aquestes obres que directament afecten el negoci familiar de restauració que exploten amb cura i èxit des de fa molts d’anys, ens comentava pel que fa al poc personal que hi ha fent feina a l’obra publica i de l’extrema lentitud del projecte, afirmacions fàcils de constatar tant per terra, mar o aire.
I per afegitó, diu en Pepe, que els vells pescadors portenyos , llops de mar, no com ell que és un llop estepari, s’atreveixen a pronosticar que aquestes obres de poc serviran per aturar les envestides de les ones i temporals com els que adesiara solen ocórrer.

Obres al complex turístic Royal Mediterráneo, a Sa Coma

Obres al complex turístic Royal Mediterráneo, a Sa Coma

Aquesta possible deixadesa professional envers aquest projecte municipal, públic, contrasta amb altres obres d’iniciativa privada que dur a terme l’esmentada empresa privada de reconeguda solvència, com per exemple les que s’executen a Sa Coma al complex turístic Royal Mediterráneo, un 4 estrelles de la cadena Hipotels, que arran del decret d’urgència del Govern per mor de la pandèmia , està ampliant capacitat hotelera a primera línia. El múscul financer d’en Monget ha quedat pales una vegada més, així com la capacitat de la constructora.

Amb les fotografies (fetes en un termini de 8 dies de diferència) es pot veure la infraestructura del muntatge i la nombrosa plantilla d’operaris implicats. Aquí també han tallat carrers, places públiques , carril bici, etc… però les obres avancen a un ritme vertiginós, és clar, s’han de complir terminis d’entrega, ja que l’establiment hoteler fa comptes obrir un dia d’aquests. Quina diferència d’efectivitat!.

Queda claríssim, una vegada més, que el ritme i implicació de les obres d’iniciatives privades no tenen punt de comparació amb les d’iniciativa pública.

Jaume Asens i Llodrà, Itziar González, Jordi Gorrió, Pla General, Més + Esquerra i l'OCB de Manacor

Són tendència