Connect with us

Societat

“La crisi ha permès que l’Ajuntament de Manacor, per primer cop, sàpiga quants autònoms, quantes empreses i quants treballadors té el municipi”

El batle, Miquel Oliver, fa balanç del seu primer any al capdavant del Consistori: "Hem après molt en poc temps"

El batle, Miquel Oliver, fa balanç del seu primer any al capdavant del Consistori: “Hem après molt en poc temps”

Quan Miquel Oliver va ser investit batle de Manacor, el passat mes de juny,  difícilment podia haver-se imaginat la complicadíssima situació econòmica i social que s’acostava. La crisi sanitària i les seves importants conseqüències en tots els àmbits de la vida, difícilment podien preveure’s amb anterioritat en un programa de govern. Una situació inimaginable fa uns mesos que ha suposat tota una lliçó i una experiència política fins ara mai viscuda pels actuals gestors polítics. Oliver diu haver après molt en poc temps i a més ha descobert que com més còmode se sent és davant les situacions difícils. Creu que es produiran canvis socials importants, una vegada hàgem aconseguit superar la pandèmia, de la qual -diu- “sortirem reforçats”. No li va agradar la gestió política que va fer el govern espanyol de la crisi: “En alguns aspectes va deixar molt què desitjar”.

P.: El passat mes de juny va complir el primer any al capdavant de l’Ajuntament de Manacor, un canvi que va agafar amb molta il·lusió, expectatives i compromisos i amb la promesa d’establir noves formes de gestió. Quina valoració podem fer, tenint en compte que enmig d’aquests mesos ha tingut lloc la crisi sanitària i econòmica deguda a la Covid-19, que ha capgirat la situació de dalt a baix?

R.: Encara que soni a clàssic, la valoració l’hem de fer com a positiva. Per una sèrie de raons: en primer lloc, ens ha donat un aprenentatge, una resiliència importantíssima, jo mateix he hagut de baixar al detall pressupostos i altres gestions per a poder donar millor sortida a les necessitats prioritàries, per la qual cosa ens ha donat una visió més àmplia i, d’altra banda, arran de la crisi sanitària, s’ha posat en valor el servei públic (serveis socials ben dotats, amb recursos, econòmics i de personal).

També ha estat positiu com a ciutadà, encara que sigui tirar-me un parell de floretes a la gestió, perquè amb una crisi sanitària com aquesta sempre existeix el risc que hi hagi empreses, petites, mitjanes i grans, que es quedin pel camí o ciutadans que corrin el risc de quedar desconnectats de la societat. Consider que els ciutadans han d’estar orgullosos que hi hagi hagut un govern d’esquerres, molt sensible amb el benestar de la gent, on hem tingut la capacitat de donar resposta als ciutadans i empreses, amb una bona coordinació entre les administracions supramunicipals i instrumentalitzant la posada en marxa de línies d’ajudes, ja que convé recordar que es la primera vegada que l’Ajuntament de Manacor fa una convocatòria d’aquest tipus.

“La crisi ens ha donat un aprenentatge, una resiliència importantíssima, jo mateix he hagut de baixar a gestionar decisions al detall”

A causa d’aquesta situació excepcional, l’Ajuntament ha aconseguit saber, per primera vegada, quants autònoms, quantes empreses i quants empleats hi ha en el municipi, amb la col·laboració de la Conselleria de Treball. Això fa reflexionar i ens hem adonat que l’ajuntament era extern a relacionar-se amb NIFs, és a dir que fins avui l’ajuntament havia estat exempt d’aquesta gestió de la part econòmica del municipi. Insistesc, per primera vegada l’ajuntament ha tingut una informació que abans no tenia. Gràcies a aquesta informació, l’Ajuntament ha pogut posar en marxa una convocatòria de 300.000  € en ajudes, a part de la qual ha fet el Govern Balear (150.000 €)  i 85.000  € per a compensar el tema que afecta a les terrasses. Tot això per a reactivar una mica l’economia i promoure llocs de feina.

P.: Quin Manacor dibuixa o espera amb aquesta anomenada “nova normalitat, més aviat “estranya normalitat” postconfinament? És a dir, amb quines noves necessitats es troba el municipi ara mateix?

R.: Així, sense pensar, a veu de sobte, hi ha una radiografia molt clara. Amb uns nuclis que tenen una dependència importantíssima del turisme (Cales amb 11.000 places, per exemple, que ara obriran dos hotels), Serveis Socials va detectar els primers 15 dies de l’estat d’alarma una problemàtica molt accentuada, sobretot a Porto Cristo i a s’Illot, quant a la necessitat d’ajudes que hi havia. Això escenifica clarament que la gent que viu en el Port i a s’Illot, que viuen del turisme tenen molta necessitat d’ajuda, a diferència de la gent que treballa a Cales, que és gent que ve expressament a fer la temporada. En canvi a Manacor, el tema del comerç, una vegada ha pogut tornar a obrir, sembla que hi ha un cert dinamisme econòmic, que esperem que duri. Això pel que al tema econòmic i laboral.

D’altra banda, el tema d’educació, que no sols passa a Manacor, passa a gairebé tots els municipis de Mallorca, hem tingut una problemàtica amb la qual ens hem adonat que, avui en dia, l’escola no volem que sigui un “aparcament” de nins i nines, però en estar tancades provoca una distorsió en el nucli familiar i això ha provocat molts nervis, la qual cosa ha estat bastant preocupant. D’aquí la necessitat d’activar les escoles, escoletes i campus d’estiu el més ràpid possible i amb totes les garanties de seguretat. Per a això el Govern Balear ha posat en marxa ajudes per a aturats i persones afectades pels ERTOs i per a les persones derivades de Serveis Socials, que en aquest cas l’Ajuntament també està oferint ajudes. Un altre tema que ens preocupa és el què ens poguem trobar al mes de setembre, per aquest motiu hem demanat als equips directius dels centres educatius que treballin en 3 possibles escenaris: confinament total, normalitat i mig confinament o mitja normalitat. En haver d’ampliar distàncies i metres, l’ajuntament no compta en aquests moments amb espais suficients per a donar sortida a aquestes necessitats, per la qual cosa haurem de veure de quina manera ho podem solucionar.

Miquel Oliver, batle de Manacor

P.: Dels compromisos polítics assumits a principi de legislatura, mesos abans de tota aquesta situació que estem vivint ara mateix, es podrà salvar algun?

R.: Sí, jo crec que és vital i ho tenim clar des del principi: les persones primer. No sols ho diem, sinó que arran de la crisi sanitària ho hem demostrat. També està el tema de la proximitat, arribar a la gent amb assemblees ciutadanes, que abans que acabi l’estiu en volem fer una a Porto Cristo, plens virtuals, potenciar la participació ciutadana, hem vist amb el tema del voluntariat que la gent està activa, han estat tants que no hem pogut agafar-los a tots, la qual cosa demostra que els ciutadans estan col·laboratius. També el treball que hem hagut de fer per a posar-nos a les ordres de les administracions supramunicipals, no sols administracions, sinó en matèria de serveis (Hospital, centres de salut i escoles).
Hi ha compromisos que més que no complir-se, s’hauran vist ajornats a causa de les circumstàncies actuals. Tots els compromisos adquirits són vigents i assenyats, s’han convertit en necessitats de la societat i els posarem en marxa.

“Jo crec que és vital i ho tenim clar des del principi: les persones primer”

P.: Què els demanaria als ciutadans sobre com han d’afrontar aquesta nova situació, sense precedents, que ens ha tocat viure?

R.: Hi ha una cosa que és molt clara, aquesta “nova normalitat” serà així fins que no tinguem una vacuna, per la qual cosa no ens queda més remei que complir amb el que ens dictin les autoritats sanitàries: distanciament, amb seny i sentit comú, mascaretes i neteja de mans. Però sobretot una de les coses que se’ns haurà de quedar interioritzada és que la vida haurà d’estar una mica més dirigida, no sé com dir-ho, més pautada. Per exemple, el costum de demanar cita per a fer tràmits o qualsevol cosa de la vida quotidiana, crec que ha arribat per a quedar-se. Per això, els nostres projectes de la finestreta única i de remodelació dels serveis municipals es faran realitat i ens ajudarà a ser més resolutius.

P.: Recentment també s’han reobert els parcs municipals… Un fet que s’ha endarrerit una mica en el cas de Manacor i que era molt demandat per parts dels pares?

R.: L’últim BOE sobre la Fase 3 ja donava possibilitat d’obrir-los, amb unes dinàmiques de desinfecció que en aquells moments ens eren difícils de complir, sobretot tenint en compte el gran nombre de parcs infantils que hi ha en el municipi, 32, i que es requereix que els treballs es facin tots gairebé a la mateixa hora. Decidirem anar obrint-los de forma escalonada, sempre que hi hagi seny, i anirem veient quina demanda estan tenint i que poguem garantir la seguretat. Per exemple, el del Parc de Na Molla estarà tancat per la dificultat en la vigilància. En estar obertes les platges, la tendència és que la gent vagi més a la platja que als parcs. En qualsevol cas, no volem passar l’arada davant el bou i qualsevol decisió que es prengui en aquest aspecte ha de ser ben analitzada i molt justificada. El mateix passa amb les instal·lacions esportives.

P.: L’última resolució del Ministeri de Sanitat facultava, a través del BOE, als municipis a tenir una certa autonomia en algunes decisions. Per exemple, limitar l’estada a les platges. Han pres alguna mesura en aquest sentit?

R.: No, a més tenim una queixa, ens van tenir en compte per a la desescalada però no per al confinament, ens hauria agradat tenir alguna possibilitat de gestionar el tancament i les restriccions que es van imposar de manera fulgurant; si hagués estat així, haguéssim pogut canviar algunes coses…

P.: Quines coses haurien canviat?

R.: Per exemple el tema de l’ocupació de la via pública, de les terrasses, no se’ns va demanar opinió o sobre l’ocupació de l’espai públic en general, si s’haguessin pogut fer els torns de passejos donant una mica de seny, adaptant-ho a les dimensions de cada ciutat i no sols a la grandària de Madrid o Barcelona, podríem haver organitzat millor les zones i les franges horàries d’acord amb les necessitats de Manacor, en aquest cas.

Una altra de les coses que teníem clares és que les mesures que s’havien d’aplicar, venien imposades pel BOE i, algunes d’elles amb “nocturnitat” literalment (publicades minuts abans de la mitjanit d’un diumenge per a ser aplicades al cap de 8 hores), havíem d’anar a tir segur, sense avançar-nos als esdeveniments. Per exemple, el tema del mercat del dilluns i del diumenge a Porto Cristo, l’obertura d’algunes platges perquè unes altres encara s’estaven reparant pels efectes del darrer temporal, etc. Sempre jugant amb eines que teníem, banderes en el cas de les platges, els espais en el cas dels mercats, instal·lacions municipals amb cita prèvia, etc. Sempre hem actuat anteposant la seguretat sanitària.

P.: Interpret que la valoració que fa de la gestió del govern espanyol de la crisi sanitària no li va acabar d’agradar?

R
.: Per a mi ha deixat molt que desitjar. Cap voldríem estar en el seu lloc, igual que uns altres no voldrien estar en el meu, però els que han anat prenent les decisions a nivell sanitari, com ha estat en el cas de la protecció individual dels sanitaris, ho han fet amb una improvisació total, entre moltes altres coses.

A nivell territorial, algunes conselleries ho han gestionat molt bé però altres, com la d’Educació, ho han fet bastant malament amb directrius que han fet revelar-se als docents i als sindicats.

P.: Va arribar a pensar durant tots aquests últims mesos “Jo no m’havia posat per tant”?

Miquel Oliver, batle de Manacor

R.: Sí. Però he descobert que davant la pressió i les dificultats em torno fort, i és quan més còmode em sent. Han estat setmanes amb moltes demandes, molta pressió, moltes preses de decisions ràpides…i crec que els resultats, en general, han estat bons. En qualsevol cas, l’expressió “Jo no m’havia posat per tant” crec que l’han dit la majoria de batles d’arreu de les Illes, hem estat molt units i ens donàvem ànims els uns als altres, hi ha hagut situacions molt fotudes i sobretot molta incertesa.

Ens quedam amb la part més positiva de la situació viscuda, hem tingut un aprenentatge importantíssim, per la qual cosa nosaltres i la generació que hem viscut aquesta crisi sanitària, sortirem reforçats del moment viscut.

P.: En l’àmbit general, creu que aquesta experiència servirà perquè canviïn coses de cara a un futur, socialment, econòmicament, mediambientalment…?

R: Crec que hi haurà canvis, sobretot mediambientals. Algunes persones canviaran els seus hàbits, la seva manera de veure la vida i el món. En general, donarà la sensació que seguim igual, quan tinguem la vacuna, recuperant una certa normalitat, però encara així hi haurà canvis més a nivell no tan evident: el consum del producte local crec que es mantindrà i ens haurà servit per a ser més amics d’això d’aquí; els adolescents d’ara, que ho han viscut d’una manera molt peculiar queda per veure com ho gestionaran en un futur. A escala econòmica i de relacions hi haurà canvis, encara que no siguin molt evidents. Hem perdut coses pel camí, per exemple, ens agrada abraçar-nos, besar-nos, tocar-nos, fer coses amb gent a prop i tot això ha canviat. Un mestre l’altre dia em comentava que li preocupaven molt els menors emocionalment. No ens quedarà més remei que adaptar-nos, és una cosa que va unit a la condició humana. Haurem d’aprofitar aquesta experiència per a aprendre dels errors històrics i actuals.

P.: Parlant de canvis, hi ha algunes àrees que treballen amb la pressió afegida que la gent demanda festes (sobretot per part dels joves), activitats, etc. Això ara com ara és difícil, veritat?. Com podrà gestionar-se?

R.: Sí, però ens demanen una solució i això, en aquests moments, és una cosa difícil de decidir ara mateix. Hi haurà festes, estem estudiant el format, no seran les revetlles com les coneixem. Hi haurà concerts, activitats, etc. però amb totes les mesures de seguretat necessàries per a garantir la salut dels participants, evitant aglomeracions. Volem conscienciar a tots els ciutadans sobre els perills que encara continuen latents en aquests moments. Ens sumarem a la signatura dels batles i batlesses de Mallorca, demanant als seus ciutadans que no vagin a les festes d’altres pobles, per a evitar una assistència massiva de gent.

P.: Parlant de festes, encara que sigui avançar-se molt en el temps, les festes de Sant Antoni perillen?

R.: Si tinguéssim el mateix escenari que tenim ara, hauríem de ser molt creatius per a poder celebrar unes festes de Sant Antoni tal com les coneixem. En qualsevol cas, fa uns dies vaig parlar amb dos membres del Patronat i ells digueren una cosa que consider una sàvia decisió; ara cal gaudir de l’estiu i a partir de setembre ens anirem reunint per a anar analitzant com evoluciona la situació. Si arribéssim a desembre sense que hi hagués hagut un rebrot important o una vacuna, les festes es plantejarien d’una manera o una altra. Sigui com sigui, sí que s’haurà d’analitzar molt a consciència els actes amb més afluència de gent (foguerons, colla de dimonis, beneïdes, etc.). En ser festes de petit format que s’han fet grans, multitudinàries, no és fàcil.

“Si el mes de gener tinguéssim el mateix escenari que tenim ara, hauríem de ser molt creatius per a poder celebrar unes festes de Sant Antoni tal com les coneixem”

Anirem a poc a poc, pas a pas, cada festa serà analitzada a mesura que s’acosti la data i sapiguem amb certesa quina és la situació en cada moment. Algunes associacions ja han comunicat a l’ajuntament que enguany no celebraran les seves festes.

P.: Cala Varques, el Conseller de Mobilitat fa uns dies va anunciar una sèrie de mesures conjuntes, quan podrien entrar en vigor?

R.: El Consell de Mallorca s’ha centrat en la carretera i l’aparcament, han plantejat l’opció de fer una senyalització tant vertical com horitzontal a un quilòmetre a la rodona, per a evitar l’aparcament de manera perillosa. L’Ajuntament de Manacor ha assegurat amb candaus la barrera de seguretat del camí i farem vigilància d’aquestes zones. En quan a l’activitat sobre l’arena, l’any passat va haver-hi una sanció per parte de Costes, de 100.000  € a la persona que explotava el xibiu, per la qual cosa hem sol·licitat una reunió amb la jutgessa i la fiscal per a sol·licitar una sèrie de mesures que puguin aplicar-se a partir d’aquest estiu. Desgraciadament, els tempus jurídics no són els tempus de la societat, ens agradaria agilitar-ho; encara que aquest estiu s’espera menys gent. Amb les mesures de la Conselleria de Medi Ambient, la Guàrdia Civil i el Consell de Mallorca veurem si es pot vetllar per les activitats que es duen a terme en l’entorn.

Són tendència