Connect with us

Oci i Cultura

La balada d’en Jordi Roca (Guillem d’Efak tenia raó)

La balada d'en Jordi Roca (Guillem d'Efak tenia raó)

Uns fets documentats que succeïren a la finca des Caparó, entre Vilafranca i Manacor, l’any 1851, són l’eix del darrer llibre publicat per l’escriptor felanitxer, Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

Amb la calor d’aquests dies d’estiu, fa vessa remoure històries que poden dur a enfrontaments absurds, com és el cas de la publicació, en plena pandèmia, del darrer llibre de Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo, (Felanitx 1952) , sota el títol La mort d’en Roca, un crim d’estat (Guillem d’Efak tenia raó), en edició d’autor, l’escriptor felanitxer documenta la innocència de Roca i defensa la versió de la cançó de d’Efak.

Val a dir , abans d’entrar ràpidament en els fets, que just abans de morir, febrer de 1995, la vídua del poeta barracaner informà a Mestre que li havia encarregat que ell fos el seu marmessor, és a dir, el responsable de fer complir i executar la voluntat de qui el designa i de tenir cura de la seva obra i del seu bon nom.

L’any 1962 Guillem d’Efak va començar a cantar la “Balada d’en Jordi Roca” i de llavors ençà la família de la madona des Caparó sempre ha defensat una tesi contrària a la de la cançó, que és una bella composició que ha esdevingut en un clam contra la pena de mort, ja que la balada recollí les gloses populars sobre l’execució pública a garrot d’un jornaler de Petra l’any 1851.

Els fets passaren a la finca des Caparó, entre Vilafranca i Manacor, on un jove de Petra , en Jordi Roca, l’any 1851 és acusat de violació i robatori juntament amb dos homes més. Roca era un home femellut i que també li agradava beure i segons el relat del llibre, va comentar a una taverna la relació amb la madona des Caparó i amb un militar de permís, en Rosselló, aprofitaren per anar a robar a la finca sabent que la madona estaria ben distreta amb el seu amant. El robatori no va sortir bé i el missatger, de cognom Sansó, va trobar el militar, s’enfrontaren, després va anar a avisar a la propietària i es va trobar amb en Roca que li clavà una ganivetada, etc… l’endemà missatger i madona denunciaren els fets a la Guàrdia Civil com si els lladres haguessin estat els dos homes i així guardar el seu bon nom i fer passar les relacions sexuals consentides com a violació.

El cas és que el militar Rosselló va ser jutjat en un consell de guerra i fou condemnat a mort, afusellat, i en Jordi Roca també va pagar-ho amb la vida, executat a cops de garrot.
Resulta que tres dies abans del judici, segons ha investigat l’autor, va arribar a Mallorca un nou governador amb instruccions directes de la reina Isabel II (la Borbona coneguda popularment com a Reina dels Negocis) en què demanava mà de ferro i restabliment del codi penal més dur. Fins a tal punt que aquell any no hi va haver perdó pasqual i per tant- segons en Balutxo– la mort de Roca es pot considerar un crim d’estat.

Els Tavernetes entren en acció

La quarta generació dels hereus de la madona des Caparó, concretament un besnét, n’Andreu Mesquida Riera, cent vint anys després dels fets promouen un relat alternatiu, la contrabalada d’en Jordi Roca, per diferents conductes informatius i mediàtics: presentació de l’auca embaucadora des Caparó al programa Uep com anam !!, en 22 rodolins d’en Biel Genovart (espòs de Catalina Mesquida Galmés) il·lustrats, de bona fe per Jaume Rosselló Cándido (1945-2010) recordat exdirector de l’IES Manacor. Treballs d’en Josep Segura i Salado (en Pep de ses Torres) i recordat a Manacor per les “troballes” a l’arxiu municipal quan estava abandonat a la bona de Déu….

El punt culminant d’aquesta campanya tan ben orquestrada fou la publicació Música per un crim, amb el subtítol La balada d’en Jordi Roca i sa madona des Caparó, de la musicòloga, historiadora i emprenedora mediàtica Bàrbara Duran Bordoy. Un assaig que segon en Tomeu Mestre constitueix un dels ridículs més gegantins de la història escrita recent a Mallorca.

A molts, ens sorprengué tot el rebombori que muntaren al voltant de la presentació en societat, i mai més ben emprada la paraula, i encara més veure com havien duit a escoltar el sermó a persones d’un cert pes intel·lectual, social, científic i moral aquell vespre històric de la presentació del llibre … tot per salvar el bon nom i l’honor de la madona des Caparó?.
Tot esperant la presentació oficial del llibre d’en B. Mestre a Manacor, si podeu, llegiu i assaboriu la nostra història acuradament i sobretot tingueu esment a les fotografies dels personatges que conformen aquesta auca tavernícola.

Llorenç Burgos, a Món de Llibres

Si vós voleu desintoxicar de guerres lletraferides i de moments epifànics, d’il·luminació i revelacions messiàniques, agafau els topins i anau a veure una exposició, gairebé en petit format, d’olis i pintura de Llorenç Burgos a la llibreria Mon de Llibres.

El nostre artista és un home discret, tranquil i de tarannà reservat, tant és així que si cercau dades seves a Viquipèdia, pràcticament no trobareu res, i això que ja fa un bon grapat d’anys que es dedica a la pintura. Els manacorins sabem de llur existència seguint les petjades de les seves exposicions, i abans pel rastre de l’oloreta que deixen els caliquenyos que adesiara fuma, entre cafè i cafè de Ca Sa Capitana.

Olors i gustos que tenen poc a veure amb la tendresa i fragilitat pictòrica de la seva obra, de les històries dels joves faunes que pesquen pels roquissars de la memòria o que prenen el sol a platges amb gandules de coloraines, és la crònica interior del lleure pensatiu d’imatges seductores d’amunt paper i tela.

Gaudiu i observau la pintura, les petites taques de colors forts i la perspectiva del món interior de l’artista, sense estridències, colors pàl·lids, nets, jo diria que gairebé familiars. Són els seus colors, tal volta els nostres valors.

Jaume Asens i Llodrà, Itziar González, Jordi Gorrió, Pla General, Més + Esquerra i l'OCB de Manacor

Són tendència