La formació inclou la possibilitat que el castellà pugui ser utilitzat, a partir d’ara, com a llengua vehicular en les comunicacions i reunions del partit
Va ser una de les grans obsessions de Jaume Font, entre altres, durant els seus últims mesos com a president de Proposta per les Illes (El Pi). Basant-se en els mals resultats obtinguts pel partit, ja sigui a escala autonòmica i també insular, i davant la necessitat de poder arribar a un major espectre de possibles votants de la societat, Font va fer passos en favor d’obrir les portes del partit a futurs afiliats procedents de tendències polítiques molt diferents, com pugui ser el cas de Ciudadanos. Un altre partit en hores baixes electoralment. Les pretensions de Font, en aquest sentit, van trobar oposició interna per part d’alguns membres destacats de la direcció del partit, que ho consideraven una aposta arriscada. Font defensava la necessitat de recollir nous suports socialment. La cosa finalment no va prosperar, l’ambient es va acabar convertint-se en gairebé irrespirable i Font va decidir deixar de continuar lluitant contra els mateixos elements interns. Va tirar la tovallola, amb retrets de mal perdedor públicament.
El partit, amb la celebració del pròxim Congrés, previst per al 27 d’aquest mes, sembla estar disposat a iniciar una relativa nova etapa de la mà d’Antoni Amengual. Boníssim secretari general, cara amable, però escassament conegut en els cercles més amplis de la societat mallorquina. Ni que dir en l’àmbit de Menorca i Eivissa. Un vertader desconegut. Té davant seu, el repte, entre altres, de suplir l’indiscutible carisma polític de Jaume Font, retirat novament entre fogons. Amengual és un home de la màxima confiança del pobler. I aquesta circumstància no passa desapercebuda si llegim alguns dels paràgrafs dels nous estatuts del partit que hauran de ser aprovats en el pròxim Congrés General. Entre línies, pot llegir-se el padrinatge polític d’Amengual per part de Font.
Antoni Amengual té davant seu, el repte, entre altres, de suplir l’indiscutible carisma polític de Jaume Font, retirat novament entre fogons

Crida l’atenció, entre altres, l’article 16 d’aquests estatuts proposats i que hauran de ser debatuts. Diu textualment: “La llengua vehicular de les comunicacions i reunions d’El Pi serà el català, llengua pròpia de les Illes Balears, sense perjudici que es pugui emprar el castellà com a llengua cooficial de les Illes Balears”. Una clara aclucada d’ullet a futurs electors procedents d’altres alternatives polítiques, molt allunyades del regionalisme/nacionalisme, que poden afegir encara més desconcert al suposat ideari ideològic del partit.
L’ambigüitat té els dies, i també els vots, comptats.