Connect with us

Opinió

Cultura mallorquina i coses dels gonelles

Cultura mallorquina i coses dels gonelles

Sembla que una de les conseqüències col·laterals de la pandèmia que encara patim serà la revifada de l’integrisme espanyol

Sembla que una de les conseqüències col·laterals de la pandèmia que encara patim serà la revifada de l’integrisme espanyol, que està assolint uns nivells que no havíem vist d’ençà de la mort del dictador. I aquí, a casa nostra, un dels símptomes més evidents d’aquest integrisme és el menyspreu i l’odi contra la cultura pròpia d’aquestes illes, concentrada, sobretot en una ràbia visceral contra la principal eina de qualsevol cultura: la llengua pròpia. D’aquest tema podríem parlar-ne par llarg, però em concentraré en un aspecte molt concret, tal volta anecdòtic, però força il·lustratiu.

A Facebook existeix un grup, de més de vuit mil integrants, que es diu Cultura mallorquina, ben administrat, a parer meu, que accepta tota classe de temes que tenen relació amb la nostra cultura, i que pretén esser un espai obert a totes les opinions. Darrerament s’hi han instal·lat una colla d’aquests integristes espanyols que aprofiten la liberalitat de les xarxes socials per a reclamar l’ús del castellà (que molts d’ells, mostrant la seva ignorància, anomenen espanyol). I aquests espanyolistes, compten amb l’ajuda d’uns col·lectius encara més perillosos: els gonelles i aquells que es proclamen defensors de lo nostro. Aquesta genteta basa tota la seva retòrica en un odi absolut a tot allò que tengui la més mínima espurna de català, i el seu cavall de batalla és la identitat de la nostra llengua.

L’altre dia, una persona comentava que en un grup dedicat a la cultura mallorquina s’haurien de «salar» els escrits, reivindicant l’ús de l’article salat. No serviren de res les explicacions, aquesta gent està convençuda que per ser bon mallorquí és necessari odiar Catalunya i estimar Espanya amb devoció absoluta. Doncs bé, ho repetiré un cop més: jo he utilitzat sempre l’article salat a l’hora de parlar, o xarrar, que també sé utilitzar els sinònims, perquè ho faig a la manera de Felanitx. Però una cosa és la parla col·loquial que utilitzam cada dia i l’altra la llengua escrita, que necessita seguir unes normes dictades per la gramàtica i l’ortografia. Tant mal d’entendre és això?.

Aquesta gent està convençuda que per ser bon mallorquí és necessari odiar Catalunya i estimar Espanya amb devoció absoluta

I ja per acabar, vet aquí una anècdota que em sembla que fa al cas. Un dia passejant per l’Aldea del Rocío, a Huelva, vaig veure penjat a la porta d’una caseta, un cartell que deia “Ze Arquila, talment, li vaig fer una foto com a prova. Supòs que els els gonelles, s’escandalitzarien, o es burlarien de qui va escriure tal cartell, acusant-lo d’incultura manifesta, sense considerar que ells fan el mateix amb la nostra llengua: l’escriuen tal com els passa pel carabassot, sense adaptar-se a cap norma gramatical.

Biel Mestre
Escriptor

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència