Connect with us

Actualitat

La ‘Carta al Director’ de l’excomisari de Policia de Manacor a ‘El País’

Dóna la seva versió sobre la medalla al valor per haver guanyat el concurs televisiu de ‘Pasapalabra’

Sóm Luis Esteban, el policia que, segons ha publicat el seu periòdic, va ser condecorat “amb una medalla al valor per guanyar el rosco de Pasapalabra”.

Em veig en l’obligació de manifestar el següent:

Al meu entendre, la notícia és un còctel confús per mitges veritats i trascendents omissions de dades. La “medalla al valor” no comporta un increment del deu per cent del sou, sinó només del salari base i triennis, la qual cosa es tradueix, en el meu cas, en un augment real del 3,5 per cent en els meus emoluents. Com assenyala el periodista, aquesta condecoració està ideada per a agents que hagin estat ferits en acte de servei o que hagin pres part en operatius de gran transcendència policial o en tres o més dispositius en els quals s’hagués evidenciat un seriós risc per a la seva integritat física. Una vegada feta aquesta observació, resumiré la meva trajectòria professional:

Vaig ingressar en la Policia Nacional fa 22 anys. En aquest temps, he rebut més de 170 felicitacions públiques, xifra aclaparantment superior a la mitjana. Durant deu anys, vaig dirigir el GOES (Grup d’Operacions Especials) a Catalunya. Amb les mateixes mans amb les quals teclejo aquesta carta, i al costat dels policies que estaven baix el meu comandament (als quals aprecio com a lleials germans d’armes) vaig detenir a desenes de terroristes, vaig reduir i vaig posar a disposició judicial a innombrables delinqüents armats, vaig assaltar algun domicili infestat d’explosius, vaig perseguir a fugitius a més de 200 kms per hora i em vaig enfrontar a membres del crim organitzat que portaven armament de guerra. Ens juguam la pell no tres vegades, com a marca la norma, sinó moltes més de trenta. Únicament la professionalitat d’aquests homes valents als quals vaig tenir l’honor de comandar va evitar desgràcies físiques irremediables. Durant la meva etapa com a investigador, vaig participar en la resolució de dotzenes d’extorsions i diversos segrestos, en ocasions amb risc per a les nostres vides. També vaig prendre part en la major confiscació de cocaïna (4.500 quilograms) mai registrada en la història policial europea, confiscació que va prosperar gràcies a les informacions obtingudes pel cap de grup i un servidor. Tallaré aquí el resum de la meva singladura policial.

No m’agrada haver de fer aquesta exhibició, gairebé obscena, dels meus mèrits. Mai ho vaig fer amb anterioritat, però la defensa de la meva reputació professional em força a això.

L’any 2014, el Cap Regional d’Operacions de Balears, avui jubilat, va voler proposar-me per a la concessió de la medalla vermella, però havien transcorregut només nou anys des que se’m va atorgar la blanca, per la qual cosa, tal com prescriu la normativa, va decidir posposar la proposta per a l’any següent. No obstant això, l’any 2015 vaig guanyar un concurs televisiu, així que el meu Cap Superior va decidir atorgar-me la distinció no per la meva trajectòria laboral, en la qual han abundat el risc i l’acció, sinó per la positiva imatge de la Policia Nacional que, segons els meus comandaments, vaig projectar durant el programa televisiu.

Quant a condecoracions, sempre he seguit la màxima castrense: ni es demanen, ni es rebutjan. No obstant això, si algun agent que no posseeixi la medalla vermella creu tenir major bagatge professional que qui subscriu, em presto gustosament a una comparació d’expedients. En cas de ser millor el seu, renunciaré a l’acte a la condecoració pensionada i instaré a la Direcció General de la Policia l’adjudicació de la mateixa al company en qüestió. Aquí queda el meu compromís.

Luis Esteban, Comissari de la Policia Nacional.

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *