Connect with us

Societat

Yosef Fuster, el rabí llorencí

Yosef Fuster, el rabí llorencí

En només 33 anys va decidir rompre en tot per emprendre una nova vida a Terra Santa, a Jerusalem

Aquesta llarga temporada d’enclaustrament, confinament o quarantena domiciliària que tots hem passat amb una disciplina gairebé quarteraria, per motius obvis, ha disparat a nivells estratosfèrics les audiències de les cadenes de pagament , i al capdavant d’aquests barems hi trobam Netflix que en ple estat d’alarma estrenà la minisèrie de quatre capítols Unorthodox, basada en la novel·la autobiogràfica de Deborah Feldman : The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots, que s’han convertit en tot un èxit. És una producció germano-estatunidenca, dirigida per Maria Schrader i protagonitzada per una actriu sensacional , Shira Haas.

La sèrie conta la història d’una al·lota de la comunitat jueva ultraortodoxa de Nova York anomenada els hassids, que fuig cap a Berlín per alliberar-se d’unes normes i costums de força tendència mística, claustrofòbiques i sense cap possibilitat de reforma o modernització.

Aprofitant el filó jueu, també hem visionat les dues temporades de Shtisel”, un drama televisiu israelià, creat i escrit per Ori Elon i Yehonatan Indursky, i protagonitzat, entre d’altres, per la brillant Shira Haas. La sèrie exposa la vida quotidiana d’una família haredí dins la comunitat jueva de Jerusalem , també ortodoxa, però menys rigorista que la de N.Y. Ambdues estan gravades en yiddish i hebreu , respectivament.

I mentre donàvem voltes sobre el rerefons que hi ha entorn d’aquests grups religiosos, se’ns acudí l’existència d’un home mallorquí, llorencí i amb una cama manacorina, que és i exerceix de rabí a Terra Santa, a Jerusalem. Es tracta d’en Josep Maria Fuster Aguiló, en hebreu Yosef Fuster, amb ell tinguérem la conversa que a continuació transcrivim.

Tinc 54 anys – ens diu en Josep/Yosef – i als 33 vaig partir a Jerusalem. Abans, a Mallorca, havia estudiat Turisme i treballava a l’empresa familiar dedicada bàsicament a l’hostaleria. Duia una vida normal, feina, família, esbarjo, esport – practicava el ciclisme -, fins que a poc a poc em vaig començar a interessar pel judaisme, anava a Ciutat i després vaig donar la passa definitiva de la conversió i em vaig traslladar a Israel, i fins ara.

Com et despertà aquesta fe, dins tu? Romperes amb tot per emprendre una nova vida…

Som xueta dels dos costats, de petit, a l’escola de La Salle de Manacor, hi havia dos nins més grans que jo, que sempre que em veien em deien Xuetó, com un insult. Ells ho feien amb mala intenció, per insultar-me, sense cap dubte, però gràcies a ells se’m despertà l´interès per aquest tema i a la llarga ésser jueu amb totes les conseqüències.

Yosef Fuster, el rabí llorencí Visc al barri de Neve Yaacov, estic casat amb cinc fills. Referent al canvi de vida, realment tot és molt distint, t’has d’integrar dins una nova comunitat i la seva cultura, costums, etc… som ortodoxes i particularment encara mantenc la mateixa il·lusió dels primers diesVaig estudiar a les yeshivot – escoles talmúdiques – Or Sameaj i Mir.

Quina llengua parlau… has vist sèries de tv com “Shtisel” o “Unorthodox“?

La llengua que parlem és l’hebreu, també sabem anglès, l’ídix, es manté en cercles tradicionalistes anomenats jasidim. Uf !, no en sé res de res d’aquestes sèries, ja que no tenim ni miram la televisió.

Com és una jornada laboral d’un rabí?

Som rabí – professor a una Yeshiva o escola talmúdica, anomenada Biniam Olam. A les 6,10 hores comença l’oració matinal a la Sinagoga local, surt de casa a les 8,15, ja que tinc una hora de camí amb bus. Per tant, imparteix classes de les 9,30 fins a les 13,15. El capvespre de les 15,30 a les 19,00 hores. El migdia qued a la yeshiva perquè no tenc temps d’anar a ca nostra i tornar, aprofit el descans per preparar classes.

Fem feina cinc dies i mig, el divendres acabem a les 11,00 i el vespre comença’m el Sàbat que és el nostre dia de descans fins al dissabte vespre. El Sàbat és un dia que passam en família, feim menjades llargues i xerram, cantam, comentam la Torà (els cinc primers llibres de Moisès), estudiam amb els fills, passejam a peu. Una diada de descans i tranquil·litat. Diuen que més que els jueus guarden el Sàbat, és el Sàbat que guarda els jueus.

I el paper de la dona … ?

La dona té un paper molt important dins el judaisme, jo diria que fonamental, encara que no ho sembli és l’eix d’unió de la família, ara bé, als esdeveniments públics i celebracions hi ha una separació entre homes i dones, com a protecció del matrimoni i de la família. A resultes d’aquestes disposicions els casos de divorcis entre els jueus religiosos són poquíssims, tot el contrari de la resta del món.

Aquesta religió vostra, ha evolucionat…?, moltes vegades pareix que vós regiu per l’Antic Testament, al manco l’església cristiana no pareix tan immobilista com vosaltres.. ?

El judaisme no ha necessitat mai renovar-se, ni tampoc ho farà. Així com el creador del món va entregar tota la llei jueva a Moisès i està escrit als primers cinc llibres de la Bíblia, talment és avui. No necessitam fer proselitisme , les nostres esglésies estan plenes i som els que som.

El Sàbat  és el nostre dia de descans. És un dia que passam en família, feim menjades llargues i xerram, cantam, comentam la Torà (els cinc primers llibres de Moisès), estudiam amb els fills, passejam a peu. Una diada de descans i tranquil·litat.

Josep, he llegit que Tel Aviv és el cor d’Israel, Jerusalem l’ànima i Haifa el múscul….

Home la literatura sempre ajuda a enlairar-nos i dóna peu a certs romanticismes… També hi ha una dita popular que diu que, qui vol estudiar ha de viure a Jerusalem, per divertir-se a Tel Aviv, i fer feina, a Haifa. Tot barrejat i amb molts més ingredients en surt un plat israelià exquisit.

Des de la llunyania i sota els efectes del confinament un s’imaginava al nostre amic llorencí-manacorí i rabí de set soles amb un Taled pel coll i les Filactèries enrevoltades pel braç esquerre i el quadradet per damunt el cap , tal volta per la influència de les sèries ja esmentades… idò no!, com podeu veure a la fotografia, en Josep/Yosef transmet una imatge d’alegria, pau i tranquil·litat.

Shalom!

Jaume Asens i Llodrà, Itziar González, Jordi Gorrió, Pla General, Més + Esquerra i l'OCB de Manacor

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència