Connect with us

Opinió

Qui pagarà la crisi?

Qui pagarà la crisi?

Ho pagarem els de sempre, de fet ja ho estam pagant, els ERTOS surten de la caixa comuna

Bé, seré optimista i pensaré que no hi haurà, per ara, un rebrot de la pandèmia. Cosa difícil, sobretot quan retornem a la «normalitat absoluta». El virus encara és ben viu, no tenim vacunes ni antídots segurs, i si un sol individu, contagiat a la Xina, ha provocat una hecatombe planetària (vull creure la versió oficial sobre l’expansió de la Covid-19), què pot succeir ara que el virus campa arreu i, segons molts dels experts, ha vingut per romandre entre nosaltres?.

Però he dit que vull ser optimista i contemplar el millor dels escenaris possibles: no hi haurà rebrots, la crisi sanitària es resoldrà, la sanitat pública retornarà a les llistes d’espera de sempre, la sanitat privada seguirà omplint les butxaques dels seus propietaris, es farà l’impossible per salvar la indústria hotelera, els ramats de turistes tornaran a omplir les nostres illes perquè els agents vendran passatges i estances a uns preus dels quals els aborígens mai no podrem gaudir, però… tot això qui ho pagarà?

Doncs és clar, ho pagarem els de sempre, de fet ja ho estam pagant, els ERTOS surten de la caixa comuna. Ja vam pagar, i encara pagam, la crisi bancaria, fraudulenta, de 2008 (o no va ser una crisi bancaria, la de 2008?). No és tan difícil d’entendre: els governs, tots els governs, no ens enganyem, defensen els interessos dels rics, i per a fer un ric cal que molta gent s’empobreixi; els pobres, de cada dia més nombrosos, queden sota el mantell protector de l’Església, una institució que no hi posa ni un euro de la seva caixa. Per tant, l’esforç necessari per fer rutlar el món, només pot sortir de les classes mitjanes. Els economistes, els ideòlegs mercenaris dels poders, ja fa dies que van avisant «La pèrdua de valor adquisitiu ha de ser compartida, per a sortir de la crisi econòmica cal rebaixar les pensions i el sou dels funcionaris», diuen.

Els governs, tots els governs, no ens enganyem, defensen els interessos dels rics, i per a fer un ric cal que molta gent s’empobreixi; els pobres, de cada dia més nombrosos, queden sota el mantell protector de l’Església, una institució que no hi posa ni un euro de la seva caixa

Jo no hi estic d’acord, i per fer una crítica positiva donaré unes quantes idees que em sembla poden ser de més utilitat que rebaixar les pensions i els sous dels funcionaris: Jo començaria per negar qualsevol ajuda a totes aquelles empreses que, com la majoria de les de l’IBEX-35, tenen comptes, o sucursals, als paradisos fiscals; llavors és necessària una reforma tributària perquè qui més tengui, més pagui. Una altra cosa que es podria fer, seria reduir, les despeses inútils o supèrflues: forces armades, Casa Reial, sous i dietes de diputats i senadors, pensions vitalícies dels polítics, portes giratòries pels alts càrrecs quan deixen la política activa, infraestructures no necessàries o sobredimensionades, subvencions als partits polítics, cobrar l’IBI a l’església, rescats dels negocis foradats dels amics del Poder… 

Biel Mestre
Escriptor

Són tendència