Connect with us

Actualitat

Comença la recerca de familiars dels desapareguts en el desembarcament de Bayo al Llevant de Mallorca

Comença la recerca de familiars dels desapareguts en el desembarcament de Bayo al Llevant de Mallorca

Aquest fet provocà nombroses víctimes de guerra als dos bàndols de la contesa

La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha iniciat una campanya de recollida de mostres d’ADN de familiars de les víctimes catalanes del desembarcament l’any 1936. L’actuació s’emmarca dins el Protocol de col·laboració signat entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat en memòria democràtica.

Dins aquest Protocol de col·laboració, la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat inicia la recerca de familiars vius de víctimes del desembarcament de Bayo al Llevant de Mallorca l’agost de 1936. A partir d’ara, Memòria Democràtica es posarà en contacte amb els municipis de procedència de les víctimes que han pogut ser documentades i faran arribar a ajuntaments i entitats locals els noms d’aquestes víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars.

A dia d’avui, s’ha pogut documentar els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes catalanes mortes o desaparegudes durant els combats a l’illa. És una llista elaborada a partir de les recerques dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger.

A dia d’avui, s’ha pogut documentar els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes catalanes mortes o desaparegudes durant els combats a l’illa

“Ampliar el nombre de familiars que reclamen la recuperació de víctimes d’aquest desembarcament és fonamental per plantejar futures actuacions en les fosses del Llevant de Mallorca i abans d’obrir una fossa tan complexa tècnicament, com és la de Sa Coma. Per això és tan important el projecte de recollida d’ADN engegat per Memòria Democràtica de la Generalitat”, ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado. Jurado ha assenyalat també que la secretaria autonòmica treballa, de manera paral·lela, en l’actualització de l’estudi històric de la fossa de la platja de Sa Coma. Un projecte que ja s’ha traslladat a la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

El desembarcament de Bayo

Un dels lligams històrics a què fa referència el Protocol de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya és el desembarcament de les tropes republicanes de Bayo al Llevant de Mallorca el 16 d’agost de 1936, que provocà nombroses víctimes de guerra als dos bàndols de la contesa. Com a conseqüència d’aquestes fets, hi ha almenys quatre fosses -a Porto Cristo, Manacor i Sa Coma, Sant Llorenç- que contenen cossos de soldats morts al camp de batalla o per la repressió, en bona part soldats catalans que participaren en l’expedició del capità Bayo, tal i com recull la investigació duta a terme per l’historiador Antoni Tugores.

El Protocol de col·laboració preveu que s’impulsin accions de reparació, dignificació i reconeixement de totes les persones -procedents de les Illes Balears, de Catalunya o d’altres indrets- que perderen la vida en aquest desembarcament i en altres episodis que se produïren durant el període de la Guerra Civil. Es contempla, alhora, la col·laboració en els programes d’exhumació i identificació de persones desaparegudes que desenvolupen ambdós governs.

Són tendència